Hola! L’altre dia vaig mirar una pel·lícula que en un principi no hauria de tenir pervivència clàssica, però hi vaig trobar uns quants elements que em van cridar l’atenció: la pel·licula es diu El retrato de Dorian Gray de O. Wilde. És la versió del 2009.
Títol original: Dorian Grey
Direcció: Oliver Parker
País: Regne Unit
Any: 2010
Gènere: Drama
TRÀILER
[youtube]https://youtu.be/1zfPEgkYP_o[/youtube]
Dorian, un jove aristòcrata, torna a Londres després de viure la seva adolescència al camp. Quan arriba a la ciutat, fa amistat amb lord Henry Wotton que l’introdueix a la vida nocturna. A mesura que coneix nous vicis i plaers, s’obsessiona per tenir l’eterna joventut i bellesa, i per això fa un tracte amb el dimoni a qui dóna la seva ànima a canvi de ser immortal. Ell queda així durant molts anys, però el retrat que li havia pintat Basil Hallward, s’anava fent vell i corromput i és un recordatori de les seves faltes greus. Dorian es llença a una vida desenfrenada i fins i tot es transforma en un criminal perquè mata el seu amic Basil. La primera vegada que veu com el retrat canvia és quan rebutja fredament ala seva promesa Sibyl Vane, una actriu de teatre. Passen divuit anys i Dorian gaudeix de tots els vicis possibles. El seu aspecte exterior continua igual mentre que el retrat es degrada cada vegada més i per això el tanca en una habitació. S’enamora de Hetti Merton i decideix retirar-se de la vida nocturna, però el quadre segueix la seva corrupció i,en un atac de ràbia, l’apunyala. Els criats senten un crit horripilant, hi entren i hi veuen el retrat del seu senyor com era al principi, i al terra, hi troben un monstre horripilant ja mort.
Podriem relacionar aquesta història amb la Sibil·la de Cumes i el déu Apol·lo. Ell volia aconseguir la sacerdotessa tant si com no i li va dir que li portaria a terme qualsevol dels seus desitjos. La Sibil·la va agafar un grapat de sorra i va dir que volia tants anys com granets. Apol·lo li va concedir, però en veure que tot i haver-li garantit el desig, la Sibil·la es negava a tenir cap mena de relació amb ell, va maleir-la i aquesta envellia, però no li va donar l’eternitat. Igual que el quadre: es fa vell i lleig, però mentre duri Dorian no es podrà morir .
A part de la història, hi ha d’altres elements que podem observar: hi ha una escena on Dorian va a una casa de barrets i allà representada hi ha una estàtua immensa de la deessa Venus/Afrodita amb la gran closca. És interessant també que la primera dona, la que Dorian més estima, té una cabellera llarguíssima i pèl-roja com la mateixa Afrodita.
La pel·lícula m’ha agradat força i segur que hi té moltes coses més per a comentar, però el llibre sempre serà millor.
Jèssica “Rubricatus” Mcdaid, 1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol,
Roda de Ter
Una excel·lent troballa, Jèssica! A més la nit de Nadal m’agrada des de petita sentir el cant de la sibil·la! Ens haurem de llegir el llibre i de mirar la pel·lícula a la recerca d’aquests i altres referents clàssics. Hi són arreu!
Per cert, en El retrat de Dorian Gray hi podríem trobar narcisisme i relacionar-ho amb el mite de Narcís?
Que acabis bé l’any i el comencis millor! Bon Any Nou!
Jessica Rubricatus molt bona feina. Si tens oportunitat et recomano sentir amb gran emoció, segur, “El cant de la Sibil·la” cantat per la Maria del Mar Bonet. Posa els cabells de punta de l’emoció !!!! Bon Any-
Jessica, la Rocío et fa, com sempre, una molt bona recomanació i jo et recomano que comencis per aquí.
Salve.
Vaig veure aquesta pel·lícula durant les vacances de Nadal. Em va agradar força. Trobo que l’ambientació és molt bona. Pero sincerament, no em vaig fixar pas en l’estatua de la dea Venus/Afrodita. Va bé saber-ho.
Valeee!!!.
Hola! Fa uns tres anys vaig veure aquesta pel·lícula al cine, i la veritat es que no vaig sortir descontenta, encara que hi vaig anar amb gent que havia llegit el llibre i deien que el llibre era molt millor.
El que més em va cridar l’atenció es el moment en que el retrat surt tot desfigurat, ¡em va fer una mica de por i tot!
La veritat es que no sabia que tenia relació amb el mite de la Sibil·la i Apol·lo, però ara que he llegit la història, veig que es bastant inspiradora i m’agrada que s’hagin guiat en ella per fer l’obra. Per cert, veig que a la fitxa tècnica poses que la pel·lícula data en el 2010, i jo tinc consciència de que és una mica abans, al 2009 com poses al principi de l’article. Salutacions 🙂
Un relat impressionant d’Oscar Wilde, en efecte, i per tant, difícil d’igualar en format cinematogràfic.
Salve! Jo aquesta pel·lícula no la he vist encara, però ara que s’acosta el Nadal i amb aquest les vacances, oi tant que la veure! Veient el tràiler de la pel·lícula i el resum em venen més ganes de veure-la, a més, ma mare té el llibre i ja se l’ha llegit, li diré que me’l deixi i així jo també podré opinar! 🙂
Blanca Pérez Díaz.
I faràs bé, de contrastar la lectura amb el el visionat de la pel·lícula. La literatura d’Oscar Wilde t’obrirà les portes a una món fascinant!
Retroenllaç: Dia de la Internet Segura: és narcissista la nostra identitat digital? | El Fil de les Clàssiques
Retroenllaç: Què vol dir ser narcisista? Narcisisme? | L'univers clàssic dels nostres mots