OBJECTIUS

1. Evidenciar la presència d’aigua als éssers vius.
2. Quantificar el contingut d’aigua en diverses mostres vegetals i animals.
3. Representar dades gràficament.
4. Comparar resultats numèrics.

MATERIAL

– Mostres vegetals i animals diverses:

Enciam
Col
Patata
Pit de pollastre

– Balança
– Tisores
– Ganivet
– Forn de dessecació
– Paper d’alumini
– Calculadora
– Paper mil·limetrat
– Retoladors de punta fina de diversos colors

PROTOCOL

Els éssers vius tenen un alt contingut en aigua, però en quina proporció? En aquesta pràctica determinareu el contingut d’aigua de diversos teixits d’éssers vius.

  1. Talleu diversos trossos de paper d’alumini en forma de quadrat, tants com mostres vulgueu preparar. El paper d’alumini us servirà de recipient per posar-lo a l’estufa, de manera que els trossos han de ser prou grans com per contenir les mostres i poder fer una mica de vora.
  2. Escolliu la quantitat de cada mostra que vulgueu utilitzar per a l’experiència. Ha de ser suficient quantitat perquè a l’hora de pesar les mostres amb la balança els valors siguin prou alts, però tampoc us heu de passar, perquè llavors l’experiència s’allargaria massa.
  3. Peseu a la balança cadascun dels recipients de paper d’alumini. Per tal de no confondre-us, podeu escriure amb un retolador permanent el nom de la mostra que contindrà cada recipient. Apunteu els resultats en una taula de manera que cada filera correspongui a una mostra i la primera columna indiqui la massa del recipient de paper d’alumini (els valors s’han d’indicar en grams, amb tots els decimals que proporcioni la precisió de la balança).
  4. Poseu les mostres sobre els recipients corresponents i torneu a pesar. Tingueu en compte que aquesta vegada el resultat serà la suma de la mostra i del recipient d’alumini. Apunteu els resultats en una segona columna, que podeu anomenar “massa inicial (mostra + recipient)”.
  5. Talleu per separat les mostres en petites porcions i recupereu-les de nou al recipient d’alumini corresponent.
  6. Torneu a pesar les mostres per si s’han produït pèrdues de material i/o d’aigua i apunteu els resultats en una columna anomenada “massa inicial (mostra trossejada + recipient)”.
  7. Enceneu el forn de dessecació i fixeu el termòstat a una temperatura entre 40 i 60ºC. Si escolliu una temperatura elevada, la dessecació serà més ràpida, però pot alterar determinats compostos dels teixits. Si escolliu una temperatura baixa, la dessecació serà més lenta, però al llarg d’aquest procés els teixits poden deteriorar-se. En qualsevol cas, heu d’apuntar la temperatura escollida i controlar que es manté constant al llarg de tota l’experiència. Introduïu les mostres i tanqueu.
  8. Peseu diàriament amb la balança cadascuna de les mostres fins que observeu que el resultat no varia al llarg de diversos dies. Apunteu els resultats de cada dia en columnes consecutives indicant la data i torneu a deixar cada vegada les mostres al forn. Podeu organitzar-vos de manera que cada dia a l’hora de l’esbarjo s’encarreguin dos o tres companys en pesar i apuntar els resultats. Quan considereu que l’experiència ha finalitzat, apagueu i, una vegada fred, netegeu el forn i rebutgeu les mostres (el paper d’alumini s’ha de reciclar).
  9. Una vegada hagueu obtingut totes les dades, cal modificar els valors de la taula restant la massa del paper d’alumini perquè els resultats es refereixin exclusivament a les mostres d’éssers vius (podeu fer una segona taula).
  10. Representeu gràficament els resultats. L’eix horitzontal ha de correspondre als dies consecutius entre el primer i l’últim de l’experiència, incloent-hi també els caps de setmana. L’eix vertical ha de correspondre a la massa (escolliu l’escala que trobeu més adequada). Podeu representar en un mateix gràfic amb línies de colors diferents l’evolució de les masses al llarg del temps de cadascuna de les mostres.
  11. Expliqueu per què heu finalitzat l’experiència quan heu observat que el resultat no variava al llarg de diversos dies.
  12. Expliqueu amb detall com determinar el percentatge d’aigua que conté cadascun dels éssers vius que heu considerat a l’experiència i realitzeu els càlculs. Una vegada disposeu dels resultats, ordeneu les mostres en funció del contingut d’aigua.
  13. Expliqueu per què no era necessari escollir el mateix pes inicial en cadascuna de les mostres per poder comparar el contingut d’aigua.
Comparteix