Príap al MAC

Al final de la sala 19 del MAC Catalunya, podem trobar una gran estàtua, que fa referència a Príap, el déu de la fecunditat.

Príap

En aquesta estàtua, podem veure  representat el déu Príap, arremangant-se la túnica i ensenyant les cames i un enorme membre viril, erecte, que sosté la roba on hi guarda flors i fruits. Al pit, sobre els fruits, reposa un nen que juga. Als seus peus hi ha altres dos nens que estan jugant amb animals. El de l’esquerra està jugant amb un conill i el de la dreta amb una pantera.

Príap (Pompeya)

Aquest déu va ser guardià de portes de mansions rústiques, dels llindars dels camps i es relacionava amb les potències subterrànies i amb el cicle vegetal de la fertilitat dels camps i la fecunditat dels homes i animals. Els romans, a l’hora de venerar-lo en les seves cases, l’associaven amb la deessa Afrodita i amb Eros i li donaven tant ofrenes d’animals (ases, porcs, cabres, cabrits, anyells, etc.) com de productes de camp (espigues de blat de la collita acabada de segar, fruits diversos, mel, llet, vi i oli).

En l’època hel·lenística, va sorgir un gènere poètic dedicat a Príap: el priapeu. Els romans el van desenvolupar com a gènere humorístic i també es conserven set priapeus de l’autor Marcial i que tracten sobre Príap. Aquí deix0 la colecció d’aproximadament d’uns 80 poemes llatins, els Priapeus: en llatí o en anglès. També hi ha diferents mencions de Príap en obres com les d’Ovidi o Horaci, que parlen del culte popular d’aquest déu.

Invocació de Príap

Publicat dins de Déus, General, MAC Catalunya | Etiquetat com a , , , , , , , | 1 comentari

El sarcòfag del rapte de Prosèrpina

En la primera planta del MAC Catalunya, sala 14, hi  podem trobar un sarcòfag romà què conté un total de tres escenes que fan referència al mite del rapte de Prosèrpina (Persèfone, en grec). En els sarcòfags grecs, les escenes que representaven sempre començaven per el mig, continuen per la esquerra i acaben per la dreta, i aquest sarcòfag segueix el mateix estil. En aquest sacòfag és bastant difícil observar els personatges, però fixant-s’hi més, es poden trobar.

Sarcòfag del rapte de Prosèrpina

Escenes i personatges del Rapte de Prosèrpina

 Començant per l’esquerra, podem veure Demèter (Ceres, en llatí) (1) pujant dalt d’un carro tirat per dos cavalls. La dea, trasbalsada per la pèrdua de la seva filla, porta el peple (túnica) descordat a l’espatlla dreta, i l’himàcion (mantell) voleiant per damunt del cap. Amb la mà dreta, aguanta una torxa encesa per il·luminar el camí ja que tot era fosc, tal com ho indica la personificació de Caligi (foscor) (2), una dona alada que la precedeix.  Al darrera de Dèmeter, hi ha la representació d’Eros (3) i al davant dels cavalls n’hi ha un altre que posa les mans damunt d’un paneret de forma cònica. Sota els dos cavalls, hi veiem ajaguda Tel·lus (4), la personificació de la terra. Arran de la roda del carro, hi ha un petit geni (5) assegut damunt d’una roca.

“Interea pavidae nequiquam filia matri
omnibus est terris, omni quaesita profundo.
illam non udis veniens Aurora capillis 
cessantem vidit, non Hesperus; illa duabus
flammiferas pinus manibus succendit ab Aetna
perque pruinosas tulit inrequieta tenebras;
rursus ubi alma dies hebetarat sidera, natam
solis ab occasu solis quaerebat ad ortus.”

Ovidius Metamorphoseon, liber V, 437-445

La segona escena (encara que la primera des del punt de vista cronològic) apareix Hades (Plutó) (6), barbut i cobert amb un himàcion, sorprèn a la filla de Demèter (7) mentre omple el cistell de flors que ha quedat tombat en el moment en què Hades li ha agafat la mà. Al darrera de Persèfone, Atena (8) dreta i amb els seus atributs (el casc, l’escut i la llança) es disposa a atacar el segrestador. Darrere d’Hades, es pot veure el cap d’Hermes (Mercuri) (9) que porta el barret alat i el caduceu. Leucipe (o qualsevol de les Oceànides amiga de Persèfone) (10), ajupida, s’aparta espantada amb un altre cistell de flors a les mans.

A la tercera escena, hi ha una deïtat amb el rostre fet malbé que porta un arc a la mà dreta i un baldric damunt del peple, la podem reconèixer com la deessa Àrtemis (Diana) (11). Tot seguit, Hades (12), d’esquena, s’emporta violentament Persèfone (13) cap al carro tirat per quatre cavalls. El mantell, estirat per Persèfone i per Atena (14), deixa al descobert la major part del segrestador. Al davant dels cavalls, Hermes (15), impassible i mig cobert per una clàmide, guia els animals. Tant damunt dels cavalls com a sota, hi trobem dues representacions d’Eros alat (16). Finalment, entre les potes del davant dels cavalls i els peus d’Hermes, hi ha representades les portes d’Hades (17), on serà conduïda Persèfone.

Segons Ovidi, l’escenari d’aquest rapte va ser a una prada propera a un llac situat al mig de Sicília:

“Haud procul Hennaeis lacus est a moenibus altae,
nomine Pergus, aquae: non illo plura Caystros
carmina cycnorum labentibus audit in undis.
silva coronat aquas cingens latus omne suisque
frondibus ut velo Phoebeos submovet ictus;
frigora dant rami, Tyrios humus umida flores:
perpetuum ver est. quo dum Proserpina luco
ludit et aut violas aut candida lilia carpit,
dumque puellari studio calathosque sinumque
inplet et aequales certat superare legendo,
paene simul visa est dilectaque raptaque Diti:
usque adeo est properatus amor. dea territa maesto
et matrem et comites, sed matrem saepius, ore
clamat, et ut summa vestem laniarat ab ora,
collecti flores tunicis cecidere remissis,
tantaque simplicitas puerilibus adfuit annis,
haec quoque virgineum movit iactura dolorem.
raptor agit currus et nomine quemque vocando
exhortatur equos, quorum per colla iubasque
excutit obscura tinctas ferrugine habenas,
perque lacus altos et olentia sulphure fertur
stagna Palicorum rupta ferventia terra.”

Ovidius Metamorphoseon, liber V, 385-406 

El mite del rapte de Persèfone està molt ben documentat en la literatura grega i en la llatina, com per exemple en els dos fragments literaris següents:

Θεογονία

αὐτὰρ ὁ Δήμητρος πολυφόρβης ἐς λέχος ἦλθεν·

ἣ τέκε Περσεφόνην λευκώλενον, ἣν Ἀιδωνεὺς

ἥρπασεν ἧς παρὰ μητρός, ἔδωκε δὲ μητίετα Ζεύς.

 Hesíode, Teogonia 912-914

 I aquí deixo una petita narració feta des del punt de vista de Persèfone:

Εἲς Δημήτραν

ᾤχετο πατρὸς ἐμοῖο, φέρων ὑπὸ κεύθεα γαίης,
ἐξερέω, καὶ πάντα διίξομαι, ὡς ἐρεείνεις.
ἡμεῖς μὲν μάλα πᾶσαι ἀν᾽ ἱμερτὸν λειμῶνα,
Λευκίππη Φαινώ τε καὶ Ἠλέκτρη καὶ Ἰάνθη
καὶ Μελίτη Ἰάχη τε Ῥόδειά τε Καλλιρόη τε
Μηλόβοσίς τε Τύχη τε καὶ Ὠκυρόη καλυκῶπις
Χρυσηίς τ᾽ Ἰάνειρά τ᾽ Ἀκάστη τ᾽ Ἀδμήτη τε
καὶ Ῥοδόπη Πλουτώ τε καὶ ἱμερόεσσα Καλυψὼ
καὶ Στὺξ Οὐρανίη τε Γαλαξαύρη τ᾽ ἐρατεινὴ
Παλλάς τ᾽ ἐγρεμάχη καὶ Ἄρτεμις ἰοχέαιρα,
παίζομεν ἠδ᾽ ἄνθεα δρέπομεν χείρεσσ᾽ ἐρόεντα,
μίγδα κρόκον τ᾽ ἀγανὸν καὶ ἀγαλλίδας ἠδ᾽ ὑάκινθον
καὶ ῥοδέας κάλυκας καὶ λείρια, θαῦμα ἰδέσθαι,
νάρκισσόν θ᾽, ὃν ἔφυσ᾽ ὥς περ κρόκον εὐρεῖα χθών.
αὐτὰρ ἐγὼ δρεπόμην περὶ χάρματι: γαῖα δ᾽ ἔνερθε
χώρησεν: τῇ δ᾽ ἔκθορ᾽ ἄναξ κρατερὸς Πολυδέγμων:
βῆ δὲ φέρων ὑπὸ γαῖαν ἐν ἅρμασι χρυσείοισι

Himne homèric a Dèmeter 414-431

Detall del sarcòfag. Fotografia de Sebastià Giralt

Publicat dins de Déus, General, MAC Catalunya, Textos | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , | 3 comentaris

Asclepi al MAC

En la sala 11 del MAC Catalunya a Barcelona podem trobar  l’Esculapi d’Empúries, la millor escultura grega que van trobar en tota la Mediterrània Occidental. Aquesta escultura és una rèplica de l’original que es troba en el la Seu d’Empúries.

Fotografies d’Esculapi d’Empúries – fotografies de Sebastià Giralt.

Aquesta estàtua representa Asclepi (Ασκληπιός), déu de la medicina, que el seu nom romà és Esculapi. Segons el mite,  el centaure Quiró li va ensenyar les arts de la medecina amb les quals va gosar tornar la vida als morts. Zeus, indignat, el va fulminar amb un llamp. Les serps li van ser consagrades i es creia que es va encarnar en la forma d’aquests animals. Anneu Cornut (un filòsof estoic d’origen libi del segle I d.C), ens descriu el déu en un manual de mitologia (anomenat ‘Epíndrome’ o ‘Repàs’) (traducció treta de la pàgina web de Ramon Alcoberro i Pericay):

«Novament digueren [d’Apollo] que és fill seu Asclepi, el qui

es creu que donà a conèixer als homes l’art de la medicina:

és que era necessari posar també en aquest camp una

empremta divina. Asclepi [Asklepiós] revé el seu nom del fet

que cura alleugerint [èpíos iâsthai] i retarda la rigidesa

[apósklesin] que es produeix amb la mort. I per aquesta raó

situen al seu costat una serp, donant a entendre, que els qui

recorren a la medicina experimenten alguna cosa de similar

al que fa aquest animal, en tant que, per dir-ho així, es

renoven de les seves malalties i es treuen de sobre la

vellesa; també ho fan perquè la serp és símbol d’observació

atenta, que se’n necessita molta als tractaments mèdics.

També el bastó sembla que simbolitza quelcom similar,

perquè a través seu es representa que, si no ens recolzem

en aquests conceptes, quan estem caient sovint a la

malaltia, perdríem peu més de pressa del que cal i aniríem a

parar a terra. Es diu que Quiró [Xeíron] crià Asclepi i

l’exercità en les especulacions mèdiques, amb el que volen

donar a entendre que el mestratge es fa realitat a través de

les mans [Xeirón]. Diu també la tradició que Asclepi tenia

una dona, Epíone, nom que s’ha introduït al mite de manera

no ociosa i que alludeix al remei de les malalties que

s’aconsegueix a través de la medicació que alleugereix

[epíou]» (EPÍNDROME, o ‘Repàs de les tradicions teològiques

dels grecs, 33).

 Encara que a l’hora de posar-li nom a l’estàtua hi ha dubtes de si originalment l’estàtua representa Asclepi o Serapis (Σάραπις), divinitat grecoegípcia o si és una imatge sincrètica d’Asclepi i Serapis.

Actualment, l’estàtua és anomenada amb el nom d’Esculapi d’Empúries ja que es va decidir posar-li el nom popular que tenia però hi ha moltes teories a favor de que en realitat aquesta estàtua està atribuïda al déu Serapis, com per exemple què no es pot anomenar-lo així ja que no apareix el famós bàcul d’Asclepi amb la serp entortolligada en ell. Però també hi ha persones que opinen que l’estàtua és una mescla dels dos déus.
Personalment, estic a favor de que l’estàtua és una mescla dels dos déus ja que té característiques tant d’un com l’altre.

Enllaços i vídeos de l’Esculapi d’Empúries:

– Fil de les clàssiques (Asclepi i Esculapi)
– Aracne Fila i Fila (Asclepi i Esculapi)
– Altres blocs, articles i webs:

– Activitat a la Seu d’Empúries

– Videos:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-uUTTLjO6Ao[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vUXL1ozmYwA#t=63[/youtube]

Odissees: L’Esculapi d’Empúries
[youtube]http://youtu.be/jHFIfQwlChY[/youtube]

Publicat dins de Déus, General, MAC Catalunya | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Déus i Deesses a Plaça Catalunya

A Plaça Catalunya, hi trobem moltes representacions de déus i deesses de la mitologia:

– La Deessa →  Enigma o Deessa, és una escultura de marbre blanc de Josep Clarà i Ayats. En 1909, era encara un esbós amb el nom d’Enigma, el 1910 va participar en la Exposició Nacional de Madrid amb el nom de “La Deessa”. El 1927 va rebre la invitació per incloure-la en el projecte de la Plaça Catalunya, però degut a la seva nuesa va ser retirada per les pressions moralistes del moment. Avui en dia es troba al vestíbul de la Casa de la Ciutat de Barcelona i trobem una còpia a Plaça Catalunya.

La deessa de Josep Clarà

La Saviesa → Aquesta és una al·legoria de Miquel Oslé, la saviesa es representa amb una dona amb els atributs de la dea Atena (Ἀθήνη), Minerva en llatí, ja que es caracteritza per la seva armadura. Sosté les brides d’un cavall, amb una serp als peus.

La Saviesa de Miquel Oslé

Pomona→ La Pomona d’Enric Monjo és una versió moderna de la deessa romana de l’abundància de la terra, els jardins, els horts i especialment els arbres i els seus fruits. En l’escultura no té pentinat ni robes clàssiques, però porta una branca plena de fruits, per tant sabem que és aquesta divinitat perquè els fruits són els seu atribut.

Pomona d’Enric Monjo

A la Plaça Catalunya també hi trobem Hermes i Hèrcules.

Hermes a l’escultura “Barcelona” de Frederic Marès

En el pedestal de l’estàtua Empòrion, on pot observar també el cavall alat Pegas.
Publicat dins de Déus, General, Hèrcules | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Hermes a Plaça Catalunya

Plaça Catalunya trobem diverses representacions d’Hermes relacionades amb el comerç i el negocis, per tant tots els edificis on es troba una representació d’aquesta figura mitològica té a veure amb els negocis o el comerç d’una manera o altre:

Per començar trobem dues representacions de plàstic coronant les dues cúpules de la part superior de l’edifici de la Casa Pich i Pon, cognom del propietari. És una obra de Josep Puig i Cadafalch.

Casa Pich i Pon

Més abaix a la botiga anomenada: Sfera, podem trobar un altre Hermes a la part més alta. Està aquí ja que aquest edifici abans era l’edifici de la Banca Arnús, per tant la relació amb els negocis i el comerç.

Hermes a Sfera

A un dels edificis més importants dePlaça Catalunya trobem moltíssimes representacions d’Hermes, n’hi ha més o menys 36 en un mateix edifici i està clar perquè n’hi ha tants a l’edifici del Banc d’Espanya.

caduceubancdespanya

Caduceu d’Hermes, façana de l’edifici del Banc d’Espanya

A l’escultura “Barcelona” de Frederic Marès, també hi podem trobar un meravellós Hermes amb el barrat alat:

Barcelona de Frederic Marès

Detall: Hermes

Publicat dins de General, Hermes | 2 comentaris

Itinerari animalístic

En el MAC Catalunya podem veure diferents animals, que apareixen juntament amb diferents déus, deesses, herois i amb altres animals. Molts dels animals que trobem són atributs dels déus, i també hi ha éssers monstruosos i éssers que tenien un significat concret per els grecs i romans. El itinerari que proposo, és un itinerari opcional on podeu anar buscant els diferents éssers monstruosos i animals que es troben en el museu, i desxifrar si aquests éssers són atributs, monstres o si tenen algun significat especial.
A continuació, deixo els diferents animals que he trobat al llarg del museu (els números ressaltats en negre són els de les sales on es poden observar les diferents peces que podem relacionar amb els mites grecollatins):

Itinerari animalístic planta baixa

Itinerari animalístic primera planta

Publicat dins de Déus, MAC Catalunya | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Itinerari d’illes i llocs clàssics

En el MAC Catalunya, podem trobar moltes mencions de illes i llocs on s’han trobat les peces arqueològiques i també llocs on s’ambienten alguns dels mites que trobem en el museu. Aquest itinerari que proposo, és un itinerari opcional, que podeu utilitzar quan aneu visitant les diferents peces, i veieu algun lloc o illa que aparegui esmentada tant en la informació que ens dóna el museu, com en la informació i textos que podeu trobar en aquesta web. Les principals sales on apareixen els llocs següents són de les sales 8 a la 11(zona blava).

Planta baixa de illes i llocs

Publicat dins de General, MAC Catalunya | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Ascensió a déu

L’ascensió a déu, anomenada apoteosi, consisteix en l’ascensió a déu d’un ésser humà, per tant, esdevé quan un humà es converteix en déu. Aquest procés normalment succeïa en el moment de la mort de l’ésser humà, el moment en què els déus l’acceptaven a l’Olimp. A continuació, deixo els dos personatges dels quals hi ha representacions en el MAC Catalunya que van patir l’apoteosi.

– Asclepi al MAC: Asclepi, el déu de la medecina, es va convertir en déu ja que el seu pare, Apol·lo el va convertir per salvar-lo i que així no morís.

– Hèrcules (Hèracles): el famós heroi Hèrcules també va patir l’apoteosi en el moment de la seva mort. Aquí teniu la seva història.

L'apoteosi d'Hèrcules

L’apoteosi d’Hèrcules, Borkens, Jean Baptiste
Museu Nacional del Prado

Publicat dins de Déus, General, Hèrcules, Herois, MAC Catalunya | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Palauet Albéniz

Palauet

El Palauet Albéniz  és un palau construït el primer quart del segle XX, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, prop de l’Estadi. Sol ser la residència del rei d’Espanya en les seves visites oficials a la ciutat de Barcelona i s’utilitza en certes recepcions i actes públics. El sostre d’aquest edifici està pintat pel famós pintor Salvador Dalí.

A la façana d’aquest Palauet, s’hi troba una representació de Diana de Gàbies. És una estàtua que representa Àrtemis,  era la deessa de la caça i el regne animal,  filla del déu Zeus i deLatona i germana bessona d’Apol·lo. Se la representa amb túnica llarga. També se la representa com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i moltes mamelles.

Diana de Gàbies

[youtube]http://youtu.be/ZNBGfapJ57k[/youtube]

Publicat dins de Déus, General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Posidó al Parc de l’Espanya industrial

Al Parc de l’Espanya Industrial, trobem l’escultura de Posidó amb un trident a la mà feta per Manuel Fuxà. En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδών), Neptú en llatí, era el déu dels oceans. Es movia amb una quadriga impulsada per dofins. Els seus atributs són el cavall i el trident.

Foto Stefanny Restrepo

Foto de Stefanny Restrepo

Publicat dins de Déus, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari