Al final de la sala 19 del MAC Catalunya, podem trobar una gran estàtua, que fa referència a Príap, el déu de la fecunditat.
En aquesta estàtua, podem veure representat el déu Príap, arremangant-se la túnica i ensenyant les cames i un enorme membre viril, erecte, que sosté la roba on hi guarda flors i fruits. Al pit, sobre els fruits, reposa un nen que juga. Als seus peus hi ha altres dos nens que estan jugant amb animals. El de l’esquerra està jugant amb un conill i el de la dreta amb una pantera.
Aquest déu va ser guardià de portes de mansions rústiques, dels llindars dels camps i es relacionava amb les potències subterrànies i amb el cicle vegetal de la fertilitat dels camps i la fecunditat dels homes i animals. Els romans, a l’hora de venerar-lo en les seves cases, l’associaven amb la deessa Afrodita i amb Eros i li donaven tant ofrenes d’animals (ases, porcs, cabres, cabrits, anyells, etc.) com de productes de camp (espigues de blat de la collita acabada de segar, fruits diversos, mel, llet, vi i oli).
En l’època hel·lenística, va sorgir un gènere poètic dedicat a Príap: el priapeu. Els romans el van desenvolupar com a gènere humorístic i també es conserven set priapeus de l’autor Marcial i que tracten sobre Príap. Aquí deix0 la colecció d’aproximadament d’uns 80 poemes llatins, els Priapeus: en llatí o en anglès. També hi ha diferents mencions de Príap en obres com les d’Ovidi o Horaci, que parlen del culte popular d’aquest déu.
Retroenllaç: Anònim