Bel·lerofont i la Quimera

En el terra de la sala 15 del MAC Catalunya, podem trobar un mosaic que representa el mite de Bel·lerofont, exactament en el moment en què Bel·lerofont, muntant a Pegàs, està matant la Quimera.

El mite ens explica que Bel·lerofont va ser exiliat a Tirint, a la cort del rei Pretos com a hoste. En el moment en què va aparèixer en la cort, Estenebea, esposa del rei Pretos, es va enamorar d’ell; però Bel·lerofont la va rebutjar diverses vegades. A causa d’aquest rebuig de part de l’heroi, la reina va anar a parlar amb el seu marit fent la falsa acusació de què Bel·lerofont havia intentat seduir-la a la força, cosa que va fer que el rei s’enfadés i volia matar-lo, però el rei, també tenia por de què els déus s’enfadessin ja que si el matava, es podrien enfadar per si incomplia les lleis de l’hospitalitat. Per tant, el rei va decidir enviar Bel·lerofont a casa del rei Iòbates de Lícia (el seu sogre), amb una carta segellada de recomanació, però en realitat no ho era, aquesta contenia el missatge de matar el portador de la carta. Iobates no va voler desobeir les lleis d’hospitalitat i va enviar Bel·lerofont a matar el monstre que assolava la comarca: la Quimera. El rei va enviar  l’heroi a una missió impossible i creia que el monstre mataria Bel·lerofont, fent que així s’acomplís el que li havia demanat Preto.

Bel·lerofont, abans d’anar a matar la Quimera, va anar a consultar l’endeví Polieides i aquest li va dir que mataria el monstre però amb l’ajuda de Pegàs, el cavall alat que es trobava en l’Acròpoli de Corint. Seguint els seus consells, Bel·lerofont va anar a trobar el cavall, i gràcies a l’ajuda de la deessa Atena, qui li va prestar una brida d’or, va poder domar-lo.

Bel·lerofont muntant  Pegàs, va volar per sobre la Quimera intentant ferir-la amb fletxes i dards, però aquesta no es va morir. Finalment, l’heroi va posar la punta de la llança que portava en la gola del monstre, i quan aquest va escopir foc, el plom de l’arma es va fondre fent que la Quimera l’engolís. Gràcies a això, el plom calent va cremar els òrgans del monstre fent que caigués morta.

En el mosaic, hi podem veure el moment en què Bel·lerofont, muntat en Pegàs, està voltant per sobre de la Quimera, i exactament és el moment en què Bel·lerofont insereix la llança a la boca de la Quimera, que aquesta està traient foc, fent que el plom es fongui i d’aquesta manera cremi els òrgans de la Quimera.

Aquí deixo una part de la Ilíada d’Homer:

οὐδ᾽ ἂν ἐγὼ μακάρεσσι θεοῖς ἐθέλοιμι μάχεσθαι.
εἰ δέ τίς ἐσσι βροτῶν οἳ ἀρούρης καρπὸν ἔδουσιν,
ἆσσον ἴθ᾽ ὥς κεν θᾶσσον ὀλέθρου πείραθ᾽ ἵκηαι.

τὸν δ᾽ αὖθ᾽ Ἱππολόχοιο προσηύδα φαίδιμος υἱός·
145Τυδεΐδη μεγάθυμε τί ἢ γενεὴν ἐρεείνεις;
οἵη περ φύλλων γενεὴ τοίη δὲ καὶ ἀνδρῶν.
φύλλα τὰ μέν τ᾽ ἄνεμος χαμάδις χέει, ἄλλα δέ θ᾽ ὕλη
τηλεθόωσα φύει, ἔαρος δ᾽ ἐπιγίγνεται ὥρη·
ὣς ἀνδρῶν γενεὴ ἣ μὲν φύει ἣ δ᾽ ἀπολήγει.
150εἰ δ᾽ ἐθέλεις καὶ ταῦτα δαήμεναι ὄφρ᾽ ἐῢ εἰδῆις
ἡμετέρην γενεήν, πολλοὶ δέ μιν ἄνδρες ἴσασιν·
ἔστι πόλις Ἐφύρη μυχῶι Ἄργεος ἱπποβότοιο,
ἔνθα δὲ Σίσυφος ἔσκεν, ὁ κέρδιστος γένετ᾽ ἀνδρῶν,
Σίσυφος Αἰολίδης· ὁ δ᾽ ἄρα Γλαῦκον τέκεθ᾽ υἱόν,
155αὐτὰρ Γλαῦκος τίκτεν ἀμύμονα Βελλεροφόντην·
τῶι δὲ θεοὶ κάλλός τε καὶ ἠνορέην ἐρατεινὴν
ὤπασαν· αὐτάρ οἱ Προῖτος κακὰ μήσατο θυμῶι,
ὅς ῥ᾽ ἐκ δήμου ἔλασσεν, ἐπεὶ πολὺ φέρτερος ἦεν,
Ἀργείων· Ζεὺς γάρ οἱ ὑπὸ σκήπτρωι ἐδάμασσε.
160τῶι δὲ γυνὴ Προίτου ἐπεμήνατο δῖ᾽ Ἄντεια
κρυπταδίηι φιλότητι μιγήμεναι· ἀλλὰ τὸν οὔ τι
πεῖθ᾽ ἀγαθὰ φρονέοντα δαΐφρονα Βελλεροφόντην.
ἣ δὲ ψευσαμένη Προῖτον βασιλῆα προσηύδα·
τεθναίης ὦ Προῖτ᾽, ἢ κάκτανε Βελλεροφόντην,
165ὅς μ᾽ ἔθελεν φιλότητι μιγήμεναι οὐκ ἐθελούσηι.
ὣς φάτο, τὸν δὲ ἄνακτα χόλος λάβεν οἷον ἄκουσε·
κτεῖναι μέν ῥ᾽ ἀλέεινε, σεβάσσατο γὰρ τό γε θυμῶι,
πέμπε δέ μιν Λυκίην δέ, πόρεν δ᾽ ὅ γε σήματα λυγρὰ
γράψας ἐν πίνακι πτυκτῶι θυμοφθόρα πολλά,
170δεῖξαι δ᾽ ἠνώγειν ὧι πενθερῶι ὄφρ᾽ ἀπόλοιτο.
αὐτὰρ ὁ βῆ Λυκίην δὲ θεῶν ὑπ᾽ ἀμύμονι πομπῆι.

ἀλλ᾽ ὅτε δὴ Λυκίην ἷξε Ξάνθόν τε ῥέοντα,
προφρονέως μιν τῖεν ἄναξ Λυκίης εὐρείης·
ἐννῆμαρ ξείνισσε καὶ ἐννέα βοῦς ἱέρευσεν.
175ἀλλ᾽ ὅτε δὴ δεκάτη ἐφάνη ῥοδοδάκτυλος Ἠὼς
καὶ τότε μιν ἐρέεινε καὶ ἤιτεε σῆμα ἰδέσθαι
ὅττί ῥά οἱ γαμβροῖο πάρα Προίτοιο φέροιτο.
αὐτὰρ ἐπεὶ δὴ σῆμα κακὸν παρεδέξατο γαμβροῦ,
πρῶτον μέν ῥα Χίμαιραν ἀμαιμακέτην ἐκέλευσε
180πεφνέμεν· ἣ δ᾽ ἄρ᾽ ἔην θεῖον γένος οὐδ᾽ ἀνθρώπων,
πρόσθε λέων, ὄπιθεν δὲ δράκων, μέσση δὲ χίμαιρα,
δεινὸν ἀποπνείουσα πυρὸς μένος αἰθομένοιο,
καὶ τὴν μὲν κατέπεφνε θεῶν τεράεσσι πιθήσας.

Homer, Ilíada, 6, 141-183