Hèrcules, fundador de Barcelona

Segons explica una llegenda, Barcelona és fundada pel semidéu grec Hèracles (Hèrcules en llatí), fill de Zeus, déu de l’Olimp, i de la dona mortal Alcmena (filla del rei Electrió de Micenes), a qui Zeus va seduir prenent l’aspecte del seu espòs Amfitrió (d’aquí ve el nom comú amfitrió).

Hèracles es veu obligat a realitzar dotze treballs ordenats per Euristeu, rei de l’Argòlida, com a penitència per haver donat mort amb les seves pròpies mans a dos dels seus fills i dos nebots. Quan ha finalitzat el quart treball, s’uneix a l’expedició de Jàson, en la recerca del velló d’or, a la nau Argos, amb la qual va creuar el mar Mediterrani, però en arribar a les costes catalanes, una tremenda tempesta, fa escampar les nou naus de la flota dels argonautes. En aconseguir reagrupar les naus, Jàson va trobar a faltar una de les nou naus que conformaven l’expedició, i va ordenar a Hèracles que anés en la seva recerca. Després d’un intens rastreig, Hèracles va trobar les restes del naufragi de la barca nona (“novena barca”) molt a prop del lloc on avui dia se situa la muntanya de Montjuïc. El lloc els hi va semblar tan acollidor a Hèracles i als seus acompanyants, que amb l’ajuda del déu Hermes (en llatí, Mercuri), el déu de les arts i del comerç, van decidir fundar una nova ciutat a la qual van donar el nom de la nau que els havia portat fins allà: Barcanona, i que amb el temps va passar a anomenar-se Barcelona.

Com a bona llegenda té diferents versions. Així en una altra es relaciona la fundació de la ciutat amb la tornada d’Hèrcules d’un altre treball, el de robar les pomes del jardí de les Hespèrides.

Amades relaciona el viatge de la barca nona amb la construcció de la tomba de l’estimada d’Hèrcules, Pirene, una tomba que donà lloc als Pirineus. Joan Amades ho explica així:

El mitològic Hèrcules … va armar nou naus totes elles plenes del més escollit de la seva gent, i va fer via cap aquell pla tan gemat i rialler que havia vist al peu de Montjuïc per tal de fundar-hi la ciutat que s’havia proposat establir-hi. Però heus ací que a mitja navegació va desencadenar-se un temporal desfet que va empènyer les naus enllà i enllà sense saber pas on anaven, van poder fer peu en terres de Marsella. Les naus, però, no hi eren totes, en mancava una que van creure perduda. Passada la maror, Hèrcules i la seva gent feren via arran de costa fins arribar pla la de Barcelona; van veure amb singular i agradosa sorpresa, que un estol de la seva gent ja feia temps que treballava ardidament per tal de portar a terme el desig del gran heroi i que la ciutat ja estava començada. Aquella barca que no va fer cap a Marsella i que creien perduda, no ho era pas, s’havia escapat del temporal i havia seguit normalment la seva ruta. Hèrcules estigué contentíssim dels seus fills i per glorificar la seva memòria i el record de la seva gesta donà a la ciutat novella el nom de Barca-nona, o sigui de la barca novena, termes que el pas del temps ha fos i confós fins esdevenir el nom de la nostra Barcelona.

Sigui com sigui, la ciutat de Barcelona té com a fundador mític Hèrcules. Per aquest motiu, el carrer que va des del carrer de la Ciutat fins a la plaça de Sant Just, porta el nom de carrer d’Hèrcules.

Google Maps del Carrer d’Hèrcules

Aquest article s'ha publicat dins de Déus, Fonts, General, Hèrcules, Hermes, Textos i etiquetat amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Hèrcules, fundador de Barcelona

  1. Retroenllaç: Anònim

  2. Retroenllaç: Qui és Hermes? | Itinerant la Barcelona més clàssica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *