L’11 de novembre es compleixen 10 anys de la mort del poeta Miquel Martí i Pol, víctima de l’esclerosi múltiple. Aquest dia el Teatre Victòria acollirà d’un gran acte d’homenatge a l’escriptor, que està promovent la Fundació Esclerosi Múltiple i l’Associació d’Amics de Miquel Martí Pol, per difondre i homenatjar la figura de Martí i Pol, per fer difusió de la malaltia –que a Catalunya afecta 7.000 persones– i aconseguir recursos per a la investigació científica.
Us mostrem a continuació quatre poemes seus:
No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d’enemics o bé d’objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.
Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l’esperança.
Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i molt estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo.
Novembre adust, torna’ns la claredat
del gest auster i la paraula justa.
Intens i torbador va ser l’estiu,
i ara, prop de l’hivern,
tornen de cop recels i defallences.
Envigoreix i allarga’ns la tardor,
fes-nos dignes de créixer en plenitud
fins i tot quan ja l’ombra se’ns escurci
abaltida pel pes de les anyades.
Que el més pur de nosaltres resti sempre
dins el vent, i es renovi en cada fulla.
Tot darrerament,
a la fàbrica,
han millorat molt
les relacions humanes.
Ara mateix, per exemple,
de treure una prima setmanal
a una treballadora,
per un barreig de fil,
posem per cas,
o algun acte menor d’indisciplina,
ja no se’n diu imposar una sanció;
se’n diu:
estimular el sentit
de la responsabilitat.
Miquel Martí i Pol
