ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
Fan la funció d’un adjectiu (CN)
Nexe amb l’oració principal: pronom relatiu
Aquest pronom enllaça dues oracions simples, per tant fa de nexe, però també fa una funció sintàctica en relació al verb de l’oració subordinada – mateixa funció de l’antecedent ( substantiu al qual substitueix ) a l’oració subordinada:
El noi que hem vist és parent nostre ( QUE – CD) [El noi és parent nostre. Subjecte / Hem vist el noi. CD]
E]l llibre, un fragment del qual hem comentat, és una bona novel·la. (DEL QUAL- CN ) [és el pronom relatiu, en castellà “cuyo”] [El llibre és una bona novel·la. Subjecte / Hem comentat un fragment del llibre CN]
El mestre a qui t’has adreçat és el director. (A QUI- CI ) [El mestre és el director. Subjecte / T’has adreçat al mestre. CI]
El martell amb què has clavat els claus s’ha perdut. (AMB QUÈ – CCI ) [El martell s’ha perdut. Subjecte / Has clavat els claus amb el martell. CCI]
La casa on viu és seva. (ON – CCL) [La casa és seva. Subjecte / Viu a la casa. CCL]
Classes d’adjectives:
ESPECIFICATIVES determinen el nom (una part del total) No admeten el relatiu variable. Les noies que ja han fet la feina poden marxar. (Només aquestes)
EXPLICATIVES van entre comes i expliquen una qualitat de tot el conjunt. (admeten el relatiu variable) Les noies, que ( les quals) ja han fet la feina, poden marxar . (Totes)
RELATIU NEUTRE:
Les oracions explicatives poden tenir com antecedent l’oració anterior. En aquest cas la construcció serà la qual cosa / fet que / cosa que (en castellà LO QUE ) la funció del relatiu és Subjecte:
No ens va fer bé la feina, la qual cosa ( cosa que / fet que) ens va disgustar molt.
RELATIU POSSESSIU: (castellà cuyo- cuya – cuyos- cuyas)
del qual, de la qual, dels quals, de les quals. La seva funció és CN:
Busco l’home el cotxe del qual és aparcat davant del bar.
→ Busco l’home.
→ El cotxe de l’home és aparcat davant del garatge.
CASTELLÀ: Busco al hombre cuyo coche está aparcado ante el bar.
Formes i funcions
FORMES: QUE / ART+QUAL
FUNCIONS: SUBJECTE / CD / CCT
FORMES: PREP + QUI / PREP + QUÈ / PREP+ ART+ QUAL
FUNCIONS: CI / CPrep (CRV)/ CC I
FORMES: ON / PREP + QUÈ / PREP+ART+QUAL
FUNCIONS: CCL
ALGUNS EXEMPLES:
a. El meu germà, que és a França ( el qual és a França), em portarà aquest llibre (Explicativa; que/ el qual – Subjecte)
→El meu germà em portarà el llibre. / El meu germà és a França.
b. L’home a qui hem donat la carta ( al qual hem donat la carta) és parent nostre. (Especificativa; a qui / al qual – CI)
→L’home és parent nostre. / Hem donat la carta a l’home.
c. El noi de qui t’he parlat ( del qual t’he parlat ) és a fora. (Especificativa; de qui / del qual – CRV)
→El noi és a fora. / T’he parlat del noi.
d. En Pere, amb qui passejo sovint (amb el qual passejo sovint), és un veí meu (Explicativa ; amb qui / amb el qual – CC companyia)
→En Pere és un veí meu. / Passejo sovint amb en Pere.
e. El meu barri, on celebrem una festa anual (en el qual / en què), és molt bonic. (Explicativa; on / en el qual / en què – CCL)
→El meu barri és molt bonic. / Celebrem una festa anual al meu barri.
f. L’home el cotxe del qual és vermell va tenir un accident. (Especificativa; del qual – CN)
→L’home va tenir un accident. / El cotxe de l’home és vermell.
INCORRECCIONS EN L’ÚS DELS RELATIUS
1- Art+ qual en funció de Subj. O CD només es pot usar en oracions explicatives.
La ploma la qual era a la butxaca m’ha desaparegut.
Cal dir: La ploma que era a la butxaca m’ha desaparegut . O bé: La ploma, la qual era a la butxaca, m’ha desaparegut. (explicativa)
2- MAI hem de fer la construcció PREP+ART+QUE:
El disc del que m’has parlat no es troba enlloc. Cal dir: El disc del qual o de què m’has parlat no es troba enlloc .
Aquesta és la novel·la amb la que va guanyar el premi. Cal dir: Aquesta és la novel·la amb la qual o amb què va guanyar el premi.
3- QUIN és pronom interrogatiu, no pas pronom relatiu. Per tant construccions com ara:
La dona quin paraigües és obert l’ha de tancar. Cal dir: La dona el paraigües de la qual és obert l’ha de tancar.
ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS
Fan les funcions pròpies d’un adverbi o sintagma adverbial i, per tant, equivalen a un Complement Circumstancial
ORACIÓ SIMPLE – Aniré a treballar demà CC (adverbi)
ORACIÓ COMPOSTA – Aniré a treballar quan em trobi bé CC (oració)
Els nexes amb l’oració principal són conjuncions ( si, perquè, quan, que, etc.) adverbis (on, com, etc) i nombroses locucions conjuntives (adverbi+preposició, forma verbal+conjunció que)
Un mateix nexe pot introduir subordinades adverbials amb valors diferents (cal interpretar el sentit)-
Ho dic perquè ho sàpigues (final) [verb oració sub. en subjuntiu] / Ho dic perquè m’hi obliguen (causal)
TIPUS:
Hi ha dos grups bàsics d’oracions subordinades adverbials:
- Les que complementen un verb (o pròpies) locatives, temporals o modals.
- Les que complementen tota l’oració. Comparatives,consecutives, condicionals, concessives, causals i finals.
Temporals. Circumstància del temps de l’acció principal. Poden indicar simultaneïtat: quan aleshores, mentre (que), sempre que , ara que, etc. anterioritat : abans que , o posterioritat: després que, fins que, des que etc. ·Li ho explicarem abans que ens truqui.
Locatives. Circumstància de lloc on transcorre l’acció principal. on, d’on, fin son, per on, allà on, pertot on, etc. · Anirem on tu voldràs.
Modals. Expressen la manera com es realitza l’acció indicada a l’oració principal. com, segons (que), en la mesura que, igual que, etc.· Fes-ho com vulguis.
Comparatives. Etableixen una comparació amb l’oració principal tant pel que fa a la qualitat d’allò que es parla què com a la quantitat quant. Es pot establir en termes d’ igualtat: tan/tant…, tal com, així com, tal qual, etc. Superioritat/inferioritat: més que/ del que no/ que no pas, menys que/ del que no/ que no pas, etc. o proporcionalitat: com més…menys, quant més….més, etc. · No plou tant com jo esperava.
Consecutives. Expressen una acció, fet conseqüència lógica del contingut de l’cció principal. Tan…que, (tant(s)….que, tal(s)…que, taalment…que. · Hi veig tan bé que no me’n sé avenir.
Condicionals. Proposen una restricció del contingut de la principal, la realització d’allò que s’hi diu depèn del fet que s’esdevingui o no l’acció de la subordinada. si, amb què, mentre que, en cas que, tret que, només que, posat que, llevat que,etc. · Si plou, no ens mourem. / Si haguéssiu estudiat més, hauríeu aprovat l’examen.
Concessives. El contingut de l’oració subordinada representa un obstacle , una contrarietat, que malgrat tot no és impediment perque l’acció expressada a l’oració principal es realitzi. Encara que, tot i que, per més que, malgrat que, a pesar de, si (bé), per bé que, mal que, ni que, admetent que, suposant que, etc. · Encara que no t’agradi, t’ho has de menjar.
Causal. Indiquen la causa, la raó o el motiu de l’acció que s’expressa en l’oració principal. Perquè, ja que, com que, atès que, vist que, a causa que, per tal com, etc· Estic amoïnat perquè ningú no m’ajuda.
Finals. Expressen l’objectiu o intenció amb què es realitza allò que es manifesta a l’oració principal. Perquè, a fi que/de, per tal de/que, etc. ·Ho dic a fi que tothom ho sàpiga. T’ho explicaré perquè facis bé la feina. ( verb oració subordinada en subjuntiu)
ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS INTRODUÏDES PER FORMA VERBAL NO PERSONAL:
- Oracions adverbials d’infinitiu:
TEMPORAL: En ser les sis, plegarem tots. (Quan siguin les sis)
CAUSAL: L’han renyat per haver arribat tard.
FINAL: S’afanya per tal d’acabar avui.
- Oracions adverbials de gerundi:
TEMPORAL: Havent-lo sentit, tots aplaudiren (Quan el van haver sentit)
CAUSAL: Essent tan gran no hauria de fer aquestes coses.
CONCESSIVA: Fent això no aconseguirem res.
- Oracions adverbials de participi:
TEMPORAL: Closa l’assemblea, els soci s’acomiadà (Quan es va cloure)
Dir que 
Tres pel·lícules: la primera de l’ any 1945 i titulada And Then There Were None, dirigida per René Clair . És fidel a la novel·la de Christie, però canvia el final original. 
Sinopsi de l’adaptació teatral: Uns treballadors treuen els mobles d’una casa mig abandonada, que en temps passat havia estat una mansió senyorial d’una important família barcelonina. A mig fer apareix Sofia Valldaura, la filla dels primers propietaris de la casa. Comença un recorregut pel que havia estat casa seva, a partir del qual podem anar sabent com era aquella família, quins secrets amagava i quin va ser el seu final.