ORACIONS COMPOSTES 1: Coordinades i Substantives

ORACIONS COMPOSTES:

JUXTAPOSADES  // COORDINADES // SUBORDINADES ( SUBSTANTIVES – ADJECTIVES – ADVERBIALS)

ORACIONS JUXTAPOSADES

Relacions de coordinació o subordinació sense enllaç lèxic, de dues o més proposicions. Els elements que fan d’enllaç són signes de puntuació:

Juxtaposició de coordinació:

Mira, escolta, pren nota. //  Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.

Seu davant l’ordinador, l’engega, consulta el correu.

Juxtaposició de subordinació:

No podem marxar ; el cotxe s’ha espatllat.

Anava a  sortir; va començar a ploure.

ORACIONS COORDINADES

Dues o més proposicions que es troben al mateix nivell lingüístic  unides per mitjà d’un enllaç lèxic.

  • COPULATIVES nexes: I (també davant paraula començada per i o hi) – NI La Joana prenia el sol al terrat i (ella) llegia el diari.

(ell/ella) No tenia ganes de sortir ni volia acabar la feina.

  • CONTINUATIVES nexes: I ENCARA, MÉS, A MÉS, FINS I TOT,   ENCARA  MÉS

Li toca fer el dinar i  encara rentar els plats (verb elidit)

  • DISTRIBUTIVES (accions alternatives no excloents) nexes: repeticions d’un mateix mot (pronom, adverbi, conjunció) ARA….ARA / ADÉS…ADÉS/ D’UNA BANDA….DE L’ALTRA  / L’UN….L’ALTRE / TANT…COM / NO SOLAMENT…SINÓ QUE

La nostra veïna tan aviat ens fa un bon paper com ens ignora.

D’una banda vol anar al cinema, de l’altra prefereix el teatre.

  • ADVERSATIVES nexes: PERÒ, SINÓ, SINÓ QUE, NO OBSTANT AIXÒAMB TOT, AIXÍ I TOT, TANMATEIX, ALTRAMENT ,

Volia anar al teatre, però ja no vaig trobar entrades. No dorm pas, sinó que està ben despert.

En Lluís no toca el piano sinó la viola. (verb elidit)  /  Ho faig perquè ets tu, altrament no hauria vingut.

No ens podíem ni veure, tanmateix  jugàvem al mateix equip de futbol.

[Atenció: No vol buscar bolets sinó passejar pel bosc – Oració Coordinada Adversativa

No es faran bolets si no plou     o bé    Si no plou no es faran bolets –  Oració Subordinada Adverbial Condicional]

  • DISJUNTIVES nexes:    O (també davant mot començat per o o ho),  O BÉO SI NO: O para el vent o l’incendi s’estendrà.

Arregli els desperfectes o si no hauré de fer una reclamació.

  • IL·LATIVES (CONSECUTIVES) nexes:   DONCS, AIXÍ, AIXÍ DONCSPER TANT, EN CONSEQÜÈNCIA

Plou? Doncs agafarem el paraigües.

[Mai:  Agafarem el paraigües doncs plou. Per dir la causa cal usar ja que, perquè

No té amics perquè no escolta ningú- Subordinada Adverbial Causal:]

  • EXPLICATIVES nexes: ÉS A DIR, O SIGUI, O SIA, AIXÒ ÉS Esmorzaven a l’aire lliure,   és a dir,   sortien al pati de l’escola

____________________________________________________________

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Fan la mateixa funció que pot fer el nom o el SN

Estructures:

a. amb infinitiu:    xerrar pes descosits / anar-hi tot sol …

b. amb un verb personal i un element d’enllaç:  Desitjo (que) aprovis l’ examen  /  És evident (que) has de venir avui

  • SUBJECTE    Habitualment posposada al verb de l’oració principal ( excepte en cas de començar per el fet que)

No m’interessa que em proposin un contracte temporal. // M’agrada que diguis aquestes coses. // És segur que arribarà a temps. // El fet que hagi vingut demostra el seu interès.//  El fet de venir demostra el seu interès.

  • ATRIBUT

La meva convicció és que totes les persones mereixen respecte. // Això era el que volíem. // En Josep és el qui porta la veu cantant.

  • COMPLEMENT DIRECTE  També anomenades completives.

Tothom desitja que s’ acabi el curs.  // Volem que feu la feina ordenadament.// Ens va preguntar si l’esperaríem.

Amb els verbs DIR, PENSAR, SABER, DEMANAR, PREGUNTAR  les oracions subordinades substantives en funció de CD són d’interrogació indirecta: Voldria saber quina hora és. //  Pregunta com es fa el problema.

  • COMPLEMENT INDIRECTE 

Va precedit de preposició. Només l’estructura corresponent a les subordinades de relatiu substantivades pot fer la funció de CI

Regalaran entrades a tots els qui en demanin. // Explica-ho a qui t’escolti. // Pregunta-ho als qui en saben.

  • COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

ATENCIÓ:  La preposició que regeix el verb NO apareix MAI davant la conjunció.

 Els infinitius NOMÉS admeten les preposicions A i DE

La meva germana confia que li apujaran el sou // Pensa a venir // Es queixava que sentia massa soroll

  • COMPLEMENT PREDICATIU.  Les  d’infinitiu no fan aquesta funció.

Es van quedar que semblaven de pedra.

  • COMPLEMENT DE L’ADJECTIUMai amb preposició davant conjunció

És digne que el recordis. // Estic content que hagis vingut // En Quim se sent feliç que te l’escoltis

  • COMPLEMENT DEL NOM.    Sempre amb substantius que expressen sensació: por, pressentiment, impressió  ….

Tinc el pressentiment que passarà alguna cosa. // Teníem por que no ens trobessin.

  • COMPLEMENT AGENT  Només trobarem aquesta funció en subordinades de relatiu substantivades.

La pau és molt desitjada pels qui viuen en guerra. / L’aigua ens ha estat portada pels qui han anat a la font.

Elements d’enllaç i funcions:

  • Oracions substantives en funció de subjecte:

– Amb infinitiu. Sense preposició si va davant del verb principal i amb la possibilitat d’anteposar-hi la preposició de si va darrera del verb principal.

Arribar d’hora és un bon costum.  // No m’agrada (de) saludar els desconeguts.

[No és correcte anteposar l’article a l’ infinitiu.  En alguns casos podem usar “el fet de”:

El fet d’arribar d’hora és un bon costum.]

– Amb verb personal. La conjunció QUE és la més habitual ( pot ser precedida, en alguns casos, per “el fet”)

Que t’ho llegeixis en un minut no vol dir res.   //  El fet que marxeu tan d’hora és un bon senyal.

  • Oracions substantives en funció de complement directe:

-Amb infinitiu: alguns verbs no admeten cap preposició. VOLER, SABER, PORTAR , FER, GOSAR  sí admeten la preposició “de”:

Han acordat (de) fer-ho junts.   // No et prometo (de) portar-ho tot.

-Amb verb personal: Generalment introduït per la conjunció QUE (mai no la podem ometre)

Us preguem que ens torneu el document signat.  // Volia que li deixés els apunts.

  • Les substantives interrogatives indirectes són enllaçades per COM o SI ( També Quant , Quan ) 

Vol saber com es fa l’arròs.  //   Pregunteu-los si han escrit la carta.

Substitució pronominal:  Les substantives en funció de CD se substitueixen pel pronom feble HO:   Farem que sigui puntualHo farem.

  • Oracions substantives de complement preposicional (CRV):

Cal tenir en compte: canvi de preposicions davant infinitiu i caiguda davant conjunció

La preposició EN canvia per A davant infinitiu:  Pensa en les vacances / Pensa a fer vacances.

[La preposició EN + INFINITIU és correcta amb valor temporal en oracions adverbials:  En entrar a la classe vaig veure els alumnes molt distrets.]

Davant la conjunció QUE no hi ha cap preposició (feble):  Adona’t de la veritat / Adona’t   que estaves equivocat.

Substitució pronominal: Se substitueixen pels pronoms febles EN / HI segons la preposició que regeix el verb.

Pensa que has d’arribar d’hora! –    Pensa-hi.   //  Recorda’t que tens el cafè al foc. –  Recorda-te’n.

  • Oracions substantives en funció d’atribut:

Tant les d’infinitiu com les de  verb personal enllaçades per QUE van sense preposició:

El meu projecte era viatjar als EE UU.   //  La seva proposta és que us hi arribeu vosaltres sols.

Substitució pronominal: Ho . Semblava que mai acabarien el treball. Ho semblava

  • Oracions substantives en funció de complement del nom o de l’adjectiu:

Solen presentar sempre l’estructura d’infinitiu:

CN:  Tenien la intenció d ‘anar-hi.  (noms abstractes: sensació, por, impressió, temor….)

C.Adj: És impossible d’aprovar sense estudiar.  //   Estava atent a fer bé la feina.

ORACIONS SUBSTANTIVES DE RELATIU

A diferència de les adjectives,  que complementen el nom, fan la funció d’un nom: L’element d’enllaç és un PRONOM RELATIU.

Subj. Els qui treballin guanyaran el premi.

Atribut. Aquest noi és qui et farà l’encàrrec.

CD. Volen el que tu vols.

FORMES:

  • Per a persones: QUI / + QUI  / DEMOSTRATIU + QUI / TOTHOM +QUI /  QUALSEVOL+ QUI

Subj. Us agrada tothom qui no us enreda.

CD . Escoltem aquell qui més ens convenç

  • Per a “coses”: ART+QUE / AIXÒ – ALLÒ + QUE

Subj. El que demaneu és impossible.

CD. Pren allò que desitgis.

 

 

 

 

 

 

Aquest article ha estat publicat en Llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari