MERCÈ RODOREDA, VIDA I OBRA

Els miralls tèrbols. Aproximació a la cronologia i la bibliografia de l’autora MERCE RODOREDA  (Barcelona, 1908- Girona, 1983)

Infantesa i joventut (1908-1938) Infantesa “màgica”, joventut “ensopida”. Escriure va ser per a ella un alliberament.

Començà a relacionar-se amb autors, va escriure unes primeres novel·les que després rebutjà tret d’Aloma, retrat d’una adolescent solitària ferida per l’amor que inaugura la galeria de protagonistes femenines roderodianes.

Mercè Rodoreda reflecteix la Barcelona d’aleshores, centre intel·lectual i progressista. La guerra civil representa la destrucció del seu món.

L’exili  De Roissy-en-Brie a París (1939-1954)

M. Rodoreda explica què la va empènyer a l’exili i que, com molts altres, esperava tornar aviat. El grup dels catalans va optar per seguir camins diferents en esclatar la 2ª Guerra Mundial (Exposició a1 CCCB).

En aquesta època va escriure poc, sobretot contes. Estava buscant un estil propi.

De 1947 a mitjans dels anys 50 s’instal·là a París. Es va formar culturalment, va escriure poesia (va guanyar la Flor Natural a alguns Jocs Florals) i va pintar.

Maduresa literària Ginebra (1954-1972) No li agradava la ciutat, però tenia parcs, flors i aigua.

Recopilà els contes publicats en revistes sota el títol Vint-i-dos contes, premi Víctor Català, 1957

Els any 60 inicia una llarga amistat amb l’editor Joan Sales que coincideix amb una etapa de gran producció literària:

La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967) i el recull de contes La meva Cristina i altres contes (1967)

La plaça del Diamant és una novel·la intimista, mirall interior sobre un personatge femení, Natàlia-Colometa, que haurà de madurar semblantment al món que l’envoltà, el barri de Gràcia. La guerra representa la seva presa de consciència i l’ensorrament definitiu del seu món. Es una història individual que reflecteix la col·lectiva. Es una novel·la que respon als supòsits de la novel·la europea dels anys 60, no només és la narració d’una història sinó la construcció d’un text carregat de connotacions poètiques i simbòliques.

El retorn i l’èxit Romanyà (1972-1983) Representa el retrobament amb la terra i la pàtria tants anys enyorada.

Enllesteix Mirall trencat (1974) que pot ser interpretada com una meditació sobre el pas del temps que aboca a la mort. Un fresc familiar, transformació dels fulletons del XIX.

Publica el recull Semblava de seda i altres contes (1978)

El 1980 li fou concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i aquell mateix any publica dues obres ben imaginatives: el recull de contes Viatges i flors i la novel·la

Quanta, quanta guerra.

El 1982 s’estrena la pel·lícula La plaça del Diamant de Francesc Betriu.

Va morir a Girona el 13 d’abril de 1983. Pòstumament s’han publicat La mort i la primavera i la inacabada Isabel i Maria.

L’obra de Mercè Rodoreda és, com la de tots els grans escriptors, una obra universal perquè en la seva visió del món hi ha tota una concepció de l’univers (que pot ser útil a qualsevol lector de qualsevol temps).

Mercè Rodoreda: “Escric perquè m’agrada escriure i per sentir-me, per sentir que sóc”.

Aquest article ha estat publicat en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari