Francesca Bonnemaison –Barcelona, 12 d’abril del 1872 – 12 d’octubre del 1949– va convertir la biblioteca de la parròquia en la primera biblioteca per a noies obreres, la Biblioteca Popular de la Dona (1909).
Es va casar amb Narcís Verdaguer, advocat i polític cosí de mossèn Cinto, i es va comprometre amb la Lliga Regionalista. Va fundar la secció femenina del partit i es va haver d’exiliar durant la guerra. Tot i que era partidària de la formació de les dones, la seva ideologia conservadora reduïa aquestes als rols rígids d’esposa i mare. L’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona enfocada en l’educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme social. Això no obstant, en un moment en què les dones no tenien a
ccés a la universitat, Bonnemaison va fer possible que dones de tota condició social, de forma gratuïta, podien llegir novel·les, assajos o llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques. També va incorporar l’esport: les dones aprenien a nedar; i va proporcionar feina a milers de dones gràcies a una borsa de treball.
Francesca de Bonnemaison va servir Maria Aurèlia Capmany per al personatge Paquita Reinal ( Francesca Bertolozzi) de la novel·la Feliçment, jo soc una dona (1969) que vol adoctrinar la protagonista, Carola Milà ( Carmina Torres) i fer-la participar en aquest feminisme conservador.