“La poesia no és una qüestió de sentiments, sinó d’experiència”
Aproximació biogràfica i obra.
Va néixer a Barcelona, però és fill adoptiu de Santa Coloma de Farners ( La Selva, Girona) on passava els estius i el paisatge de la qual evoca en els primers poemes. També té un lligam especial amb Begur ( l’Empordà, Costa Brava ) on estiuejà a partir de 1954 i hi descobrí l’àmbit metafòric i sensorial del mar. Des dels setze anys i fins a la seva jubilació, l’any 1979, treballà a l’ editorial Labor.
De formació autodidacta ( no va poder fer estudis universitaris, la qual cosa li provocà un sentiment de mancança), s’introduí en el món de les lletres gràcies a les col·laboracions en premsa. Va començar a escriure poesia per una frase de Rilke: La poesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències. Vinyoli no va distingir mai entre vida i obra. El seu autodidactisme és molt sòlid: aprengué alemany i anglès per llegir i traduir els seus poetes preferits.
Abans de la Guerra Civil publicà poemes a les pàgines de Quaderns de Poesia i La Publicitat (i també, l’any 1935, la traducció d’un poema de Rilke: “De si una volta algú t’hagi amat”). Durant la guerra, destinat a la Inspecció de Centres de Reclutament de la zona republicana -per ser fill de vídua i amb problemes de salut- , publicà el primer recull de poemes: Primer desenllaç (1937) de gran treball formal i contenció de llenguatge.
Posteriorment, recuperà la feina a l’editorial per qüestions de subsistència i en el segon poemari De vida i somni (1948) desenvolupà la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de les imatges i poemes de factura simple. El 1951 Les hores retrobades guanyà el Premi Óssa Menor. Amb El Callat (1956), un dels poemaris més profunds i rics de la poesia catalana de la postguerra, assolirà certa anomenada.
A la dècada dels 50 el marquen profundament el suïcidi d’amics íntims i l’amistat amb Gabriel Ferrater ( Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972 ) amb qui compartia admiració per T.S.Eliot i Shakespeare; els seus poemes assoleixen un alt grau de simbolisme, però Vinyoli entrarà posteriorment en una desorientació creativa.
El poemari Realitats (1963) representa un canvi notable, ja que tendeix cap al realisme (poemes despullats de retòrica). Hi trobem poemes crucials per entendre l’evolució i consolidació de l’obra de Vinyoli. No serà fins després de set anys que publicarà el nou poemari Tot és ara i res (1970), el nucli poètic del qual és l’home. Amb aquest li arriba el reconeixement de la crítica i a partir d’aleshores publica de forma regular: Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), VENT D’ARAM (1976), [ Premi Crítica Serra d’Or, 1977 ], El griu (1978), Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d’Abelone (1982). A més a més, durant aquesta època fecunda també es reediten les edicions exhaurides d’aquests volums i es publiquen tres volums més: El llibre d’amic (1977) –escrit entre 1955 i 1959– la Poesia completa 1937-1975 i l’Obra poètica 1975-1979. La seva poesia es va tornant més penetrant, sempre a la recerca de l’equilibri entre realitat i desig.
Quan el 1976, després de la publicació de Vent d’aram, és nomenat candidat al Premio Nacional de Poesía en Lengua Catalana, Vinyoli rebutja la candidatura perquè “acceptar-lo no s’avé amb els seus principis”
El 77 publica Llibre d’amic, de connotacions lul·lianes però escrit 20 anys enrere, que implica tota una declaració d’intencions quant a compromís amb la seva pàtria.
Des del 15 de maig de 1977 pateix diferents malalties. Comença un declivi físic i una gran maduresa creativa. Inicia també una relació epistolar amb Miquel Martí i Pol ( Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003 ). Els dos darrers anys el poeta publica dos poemaris clau: Domini màgic i Passeig d’aniversari (1984), que obté nombrosos premis: el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura i és marcat pel pressentiment de la mort. També tradueix obres de Rilke, que són editades en dos volums: Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985, en edició pòstuma).
El 1982 esdevé membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i finalment mor a Barcelona el 30 de novembre de 1984.
Pòstumament es publica la seva correspondència amb Miquel Martí i Pol, en el recull Barcelona / Roda de Ter. Crònica d’una amistat (1987), i el volum que recull la seva Obra poètica completa (2001)
Amb l’objectiu de contribuir a la divulgació i el coneixement de la seva obra L’any 2004 se celebrà a Santa Coloma de Farners el I Simposi Internacional Joan Vinyoli,i deu anys més tard, amb motiu del centenari del seu naixement (Any Vinyoli) el II Simposi Internacional a més de nombrosos actes cívics i acadèmics.
Joan Vinyoli és un dels poetes més interessants del segle XX de la literatura universal.
Obra. Etapes i característiques generals
- Especialment en la seva primera etapa ( De vida i somni, Les hores retrobades i El callat) va conrear la poesia simbolista sota la influència de Carles Riba. És un dels poetes de la generació del 36 més lligats al mestratge de Carles Riba (Barcelona, 1893 -1959). Poeta culte, lúcid, humanista esdevindrà el gran mestre de Vinyoli.
SIMBOLISME. Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del s. XIX (més concretament entre el 1870 i el 1880). Assolí la plenitud amb els poetes decadents, cap al 1880. El simbolisme, a Catalunya com a la resta d’Europa, desembocà en els intents de creació d’una poesia pura, per part de Marià Manent, Josep Sebastià Pons i, sobretot, Carles Riba, que representa el punt més elevat d’aquest procés. Posat en crisi pels corrents avantguardistes i, més tard, pel realisme que penetrà en el període de la República i la guerra, sobrevisqué encara en la postguerra, i desaparegué a la fi del decenni dels cinquanta, desbancat pel realisme històric.
- Després d’una breu etapa realista ( Realitats), en què usa un llenguatge directe referit a la realitat objectiva, i fins a la mort, crea una lírica més fluïda i personal ( Tot és ara o res, Vent d’aram, Passeig d’aniversari i Domini Màgic) Vinyoli intenta despullar la realitat de tot allò superflu per tal d’accedir a l’essència, a la poesia nua. Als poemes d’aquesta etapa parteix de la realitat quotidiana, la transcendeixen i superen. Farà una poesia més penetrant, més subtil, de tensió constant entre desig i realitat. Esdevé referent dels poetes joves.
Temes
- Admiració que li provoca la natura.
- Els misteris de l’existència.
- Tensió permanent entre realitat i somni, fets i desitjos.
- Anhel de transcendència, “set de vida més alta”.
- Expressió de la vulnerabilitat, la fragilitat i el desconcert dels humans.
- El temps perdut i la fugacitat de les coses.