Malauradament, hem d’afegir a la llarga llista de persones que han mort per aquesta maleïda infecció que ens té a tothom confinats a casa el nom de l’insigne dramaturg i guionista:
JOSEP MARIA BENET I JORNET. Com ha dit la seva mateixa filla, ha mort aquesta matinada als 79 anys de COVID19. “Ara vola lliure”, ha afegit. La mort s’ha produït a la residència on s’estava, ja que des de fa 5 anys es va comunicar que estava malalt d’Alzheimer.
Durant molts cursos els i les alumnes de 1r de l’institut hem llegit la seva peça Supertot (1975) 
La seva primera obra de teatre, Una vella, coneguda olor (1964), va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra. Hi retrata la vida i ambicions d’una noia de classe treballadora, la jove Maria, en una Barcelona vella que li era molt propera ja que ell havia nascut en una família humil al barri de Sant Antoni. Va esdevenir un dels principals renovadors del teatre català i mestre d’una generació de dramaturgs. Va escriure obres com Fantasia per a un auxiliar administratiu (1964), Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1966-1968), Berenàveu a les 
fosques (1972), La desaparició de Wendy i altres obres (1974), Quan la ràdio parlava de Franco (1979) i Revolta de bruixes (1977), que ha estat en diverses convocatòries lectura de literatura catalana de modalitat per a alumnes de batxillerat. També va conrear el teatre infantil com l’esmentada Supertot, Helena a l’illa del baró Zodíac (1975) i El somni de Bagdad (1977), entre d’altres. El 1989 va estrenar Ai, carai! al Teatre Lliure, i Desig, el 1991, al Centre Dramàtic de la Generalitat, i va continuar amb obres com E. R, estrenada al Teatre Lliure el 1994 i portada al cinema per Ventura Pons; Olors, dirigida per Mario Gas (TNC, 2000); Això, a un fill, no se li fa (Teatreneu, 2002); L’habitació del nen (Teatre Lliure, 2003); Salamandra (TNC, 2005); Soterrani (Sala Beckett, 2008); Dues dones que ballen (Teatre Lliure, 2010), i Com dir-ho? (Almeria Teatre, 2013), entre d’altres.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis: el Premi Nacional de Teatre (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), el premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), el Premi Max d’Honor (2010), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013) i la Medalla d’Honor de la SGAE (2015).
Paral·lelament a la seva carrera com a dramaturg, Benet i Jornet va desenvolupar una llarga carrera com a director i guionista de telenovel·les en català; tasca que havia iniciat a finals dels setanta al circuit català de TVE i va seguir a TV3. A Poble Nou (1994), sèrie pionera que va enganxar milers de catalans i la seva seqüela Rosa (1995-96), van seguir serials tan emblemàtics com Nissaga de Poder (1996-98), Laberint d’ombres (1998-00), Nissaga, l’herència (1999), El cor de la ciutat (2000-2009) i Ventdelplà (2005-2010).
L’any 2018 la seva filla Carlota va publicar el llibre Papitu. El somriure sota el bigoti com a homenatge d’amor i en un intent de fixar la memòria del seu pare qui ho havia oblidat tot per culpa de la cruel malaltia.
Els professionals de teatre van retre sentits homenatges a l’amic i mestre qui no podiarecordar res del que havia escrit. Ara que ja no hi és físicament, tots nosaltres hem de ser la memòria de la seva obra.