Malauradament la violència de gènere, masclista, o com vulguem anomenar-la, continua molt present en el nostre món. La societat ha evolucionat, el rol de la dona en la família ha canviat, les expectatives professionals fenenimes han augmentat…, i amb tot, les notícies de maltractaments, assetjaments i morts de dones a mans dels seus companys continuen sortint-nos a cada pas. Seguint amb el símil mitològic que proposa l’autora d’aquest article, encara hi ha molts centaures disposats a agredir Deianires indefenses i crèdules.
Llegeix amb atenció l’article La libido dels centaures, de Mireia Rosich, publicat a l’apartat Des del laberint del suplement de Cultura d’EL PUNT Avui (29-XI-2015). A continuació, responeu les preguntes següents, tenint en compte que en molts casos us haureu de documentar:
- A la primera línia apareixen esmentades algunes divinitats menors semblants als Centaures, ¿podeu definir breument cadascuna d’elles? També s’esmenta un “cavall alat” (l. 3), ¿a qui es refereix?
- Sabeu dir-me en quina cançó dels Ja t’ho diré es fa la referència mitològica esmentada (l. 4)? Si trobeu el vídeo i la lletra, deixeu-ne l’enllaç. Comproveu si la trobeu a L’Empremta d’Orfeu i, si no hi és, podeu afegir-la.
- En les línies 9 i 10 s’esmenten obres d’art protagonitzades per centaures, busqueu-ne representacions i enllaceu-les per saber a què es refereix l’autora.
- Presenta breument els dos personatges mitològics deixebles del centaure Quiró (l. 12-13).
- On es troba la llacuna Estígia i el barquer esmentats al segon paràgraf?
- Com va obtenir Hèracles el verí de l’hidra utilitzat per matar Nessos?
- Busca la imatge de l’escultura de Giambologna que, al final del segon paràgraf, l’autora qualifica de la representació més punyent del rapte de Deianira. Enllaça-la perquè puguem fer-nos-en una idea.
- En què consisteix l’engany de què és víctima Deianira per part de Nessos i quines conseqüències nefastes comportarà? Com la representa Evelyn de Morgan quan s’adona del seu error (l. 44)? Busca la imatge i enllaça-la. Quin altre personatge mitològic femení menyspreat per un home representa en una altra obra? Enllaça-la també.
- Has pogut comprovar com l’article incideix força en les representacions iconogràfiques del mite, amb una profussió d’exemples destacable. Fixa’t ara en el quadre que encapçala el text i identifica el moment del mite que representa i quins són els personatges que hi apareixen. On es troben? Què fa cadascun? Què acaba de passar? Què passarà a continuació?
- Un cop repassades totes les referències mitològiques i artístiques, arriba la qüestió fonamental: com la periodista aprofita tots aquests referents per a l’anàlisi d’un tema d’actualitat. Què me’n dieu? Quins paral·lelismes estableix entre els personatges descrits i els agents dels conflictes de violència de gènere?
Espero que aquesta lectura us faci reflexionar per tal que en un futur no esdevingueu centaures ni caigueu en la tempació de deixar-vos arrossegar com Deianires. És la força del mite, que ens pot ajudar a veure-ho tot molt més clar…
TERESA
Χαίρετε!
El Minotaure és era un monstre antropòfag amb cap d’home i cos de brau. Era fill de la reina Pasífae i un brau. Minos, el rei de Creta, el va tancar dins d’un laberint perquè no s’alimentés de la gent que vivia en l’illa de Creta.
Sàtirs: són uns semidéus silvestres, que formen part del seguici de Dionís, amb banyes i cames de boc, i de caràcter lasciu.
Quimeres: són uns monstres fabulosos de la mitologia grega amb el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de drac i que es representa vomitant flames.
Sirenes: és una nimfa marina . Té la meitat superior del cos amb forma humana i la inferior, amb forma de peix. Habita els esculls i hi atreu amb els seus cants els mariners.
Esfinx: animal fabulós amb cap i bust de dona, ales d’àguila i cos de lleó. Se solien situar en llocs de pas i formulaven un enigma a tots els qui volien passar pel lloc de trànsit i, si no l’aconseguien respondre, els matava.
El cavall alat que es menciona és Pegàs.
La cançó del grup “Ja t’ho diré” en la qual apareix la menció al cavall alat és “[[http://www.viasona.cat/grup/ja-tho-dire/moviments-salvatges/si-vens|Si véns]]”, concretament en aquesta estrofa:
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
A continuació, enllaço el [[https://www.youtube.com/watch?v=SjcIBQFb6dU|vídeo]].
Una de les obres artística a les que l’autora es refereix són els frisos dels làpites en els frisos del Partenó (més concretament, la batalla dels làpites). Ara enllaço aquest fragment d’un [[http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/atena/parthenon2.htm|article]] del [[http://www.xtec.cat/~sgiralt/ianua.htm|Labyrinthus]] sobre l’acròpoli d’Atenes en el qual es tracta de les lluites entre centaures i làpites.
Fragment: El fris exterior representava, entre altre temes, la lluita dels centaures contra els làpites, un poble de Grècia. Un dels làpites, Pirítou, va convidar els centaures al seu casament. Però, com que no estaven acostumats a beure vi, es van embriagar, fins a l’extrem que un d’ells va intentar violar la núvia. Això va provocar una forta baralla en la qual van morir molts d’un i altre bàndol. A la fi els làpites van vèncer i van expulsar els centaures de les seves terres. Els centaures eren uns éssers fantàstics, prototipus de salvatges no civilitzats.
Enllaço una [[http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/atena/parthenon2.htm|imatge]] en la qual apareixen representats centaures en lluita contra làpites.
Una altra imatge que enllaço és la d’una pintura romànica, encara que molt malmesa, que representa el [[http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/arcangel-i-simbol-zodiacal-de-sagitari-de-sorpe/tercer-mestre-de-sorpe/113144-013|signe zodiacal de Sagitari]].
Aquil·les: és un semidéu, ja que els seus pares són la dea Tetis i Peleu, el rei de Tessàlia. Era invulnerable en tot el cos excepte en el taló. Precisament, la llança que el va matar, disparada per Paris, el va ferir en aquest punt. Va ser un valent guerrer i el cabdill dels mirmídons en la guerra de Troia.
Asclepi: és un fill d’Apol·o i Coronis. Per tant, és un semidéu. És déu de la medicina. Va ser fulminat per un llamp de Zeus per haver ressuscitat morts, pràctica que va irritar Hades, senyor de l’inframón.
La llacuna Estígia i el barquer esmentats en el segon paràgraf es troben al costat del riu Eveno.
Hèracles va aconseguir el verí de l’hidra de Lerna tallant-li tots els caps. A les dents, l’hidra tenia metzina i, d’altra banda, el seu alè era verinós.
Aquí enllaço la pàgina on podem trobar l'[[http://huertasalama-orientacion.blogspot.com.es/2015/09/mitos-heracles-se-convierte-en-inmortal_23.html|escultura de Giambologna]] que mostra el rapte de Deianira per part del centaure Nessos.
El centaure Nessos transportava els qui volien creuar el riu Eveno a lloms. Quan estava transportant sobre el riu Deianira, la va intentar violar. Hèracles li va dispara una fletxa enverinada amb la metzina de l’hidra de Lerna que se li va clavar al tors i el va matar. Evelyn de Morgan retrata Deianira un cop aquesta s’ha adonat del seu error amb les mans al cap i la cara de desolació.
En aquest [[https://en.wikipedia.org/wiki/File:Deianera.jpg|quadre]] d’Evelyn de Morgan, Deianira és a punt de suïcidar-se.
L’altre personatge femení rebutjat que la pintora britànica va representar és Medea. Aquí us enllaço el [[https://www.pinterest.com/pin/50172983322269843/|quadre]] de l’artista.
En el quadre mostrat en l’article, el centaure Nessos són a una riba del riu Eveno, i Hèracles, en la contrària.
Hèracles ja té la fletxa preparada per disparar al centaure Nessos, que ha aconseguit sortir del riu Eveno amb Deianira en braços. L’animal mitològic ha segrestat la dama, aprofitant que l’estava transportant a través de l’aigua. Ha travessat la riba. A la fi, el centaure acabarà mort a causa de la fletxa emmetzinada que li dispararà Hèracles. El centaure Nessos donarà una túnica emmetzinada a Deianira, que la creia amarada d’un elixir d’amor. Al cap d’uns anys, quan la jove vol recuperar l’amor d’Hèracles, li enviarà la túnica. L’heroi se la posarà i això causarà la seva mort.
L’autora ha utilitzat com a referent. el mite de Nessos i Deianira, que tracta sobre la violència masclista. Aquesta trista història ens mostra com, des de l’antiga Grècia, el domini dels homes sobre les dones i, en conseqüència, la violència masclista, ha estat un fet recurrent. I és que, en aquest tema com en molts d’altres, no hem canviat tant des dels temps dels nostres avantpassats.
Segons la meva opinió, l’autora ha fet una intel·ligent associació entre el mític rapte i la quotidiana violència dels homes contra les dones. I és que, en el cas de Deianira i en molts d’altres, els mites grecs reflecteixen comportaments humans.
La relació que l’autora estableix entre la violència masclista i el rapte de Deianira està basada en el fet que la dama és ingènua i es deixa enganyar per un ésser libidinós. Avui dia, moltes dones retiren la denúncia contra els seus agressors perquè aquests els prometen que no les tornaran a agredir. Quan ho fan, els agressors tornen a practicar la violència contra elles.
En conclusió, el centaure Nessos perviu en l’home pervers que maltracta la seva companya, forçant-la a mantenir relacions no desitjades per ella (pensem en la violació, que pot ser tant domèstica com política i bèl·lica). Deianira roman viva en aquelles dones crèdules i indefenses que fan cas de les raons enganyoses dels homes astuts i malintencionats que les exploten. La combinació de mal i de mentida, per una banda, i el sentimentalisme mal entès, per l’altra, produeixen aquesta xacra lamentable que arrosseguem des de la nit dels temps i que ja seria hora que desaparegués.
Χαίρετε!
Pau, recorda que els enllaços no els has de posar com en l’EWC.
Maria, jo demanava enllaços de les imatges, no de les pàgines. En alguns casos ho has fet bé, però en d’altres no els has triat gaire bé.
χαίρετε!
1. A la primera línia apareixen esmentades algunes divinitats menors semblants als Centaures, ¿podeu definir breument cadascuna d’elles? També s’esmenta un “cavall alat” (l. 3), ¿a qui es refereix?
Minotaure: En la mitologia grega, el Minos de Creta es va quedar amb el regal que era on bou blanc, que li va regalar Posidó per a que el sacrifiqui en el seu honor, però Minos no el va fer.
Posidó enfadat, es va venjar amb la que la dona del rei, Pasifae, s’enamorés bojament d’aquell bou. Fruit d’aquella relació ha nascut un monstre amb cos d’home i cap de bou, anomenat Minotaure del grec Μινόταυροs.
Minos enfadat va ordenar crear el laberint i va tancar al monstre allí.
El mes conegut es Minotaure de Creta.
Sàtirs: En la mitologia grega, solien ser unes divinitats de boscos i de les muntanyes. Que encarnaven la força vital de la natura representada.
No tenen una descripció exacta de com són, però normalment els coneixem com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua; a vegades son representats com homes amb potes de cavall.
Els sàtirs més conegut són Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.
Les Quimeres: En la mitologia grega, Quimera ( en grec antic Χίμαιρα que vol dir animal fabulós. ) era un monstruós híbrid, filla de Tífó i de Equidna, que vagava per les regions de Asía Menor terroritzant a les poblacions i menjant animals, i fins i tot un ramat complet.
Les descripcions combinen des de les que deien que tenia el cos d’una cabra, la cola d’una serpent o d’un drac i el cap d’un lleó, etc. Totes les descripcions coincideixen en que el animal vomitava foc per una o més caps. Era summament ràpid.
Les sirenes: En la mitologia grega Σειρήν que vol dir ‘’ encadenat ‘’.
Son criatures llegendàries pertinents al folklore i las llegendes. Al principi es van mostrar com híbrids de dona i un avé amb que els egipcis simbolitzaven a Ba, que posteriorment la església les va convertir en representants de la bellesa i amb uns atractius cants. Es per ells que molts llengües no llatines distingeixen la sirena original clàssica de la sirena amb cola de peix.
Esfinx: En la mitologia grega Σφίγξ era un dimoni de de destrucció i la mala sort, que es representaven amb cara de dona i cos de lleó i als de avé.
Per a la majoria dels escriptors de la antiguitat, la esfinx era l’única i la de ascendència divina.
El cavall alat que apareix mencionat es Pegàs, que en la mitologia grega, Pegàs era un cavall alat nascut del coll tallat de Medusa. El significat del seu nom es desconegut, però Hesíode relaciona amb la paraula ‘’ font ‘’. Allà on els cascs de Pegàs colpejaven el terra naixia una font.
2. Sabeu dir-me en quina cançó dels Ja t’ho diré es fa la referència mitològica esmentada (l. 4)? Si trobeu el vídeo i la lletra, deixeu-ne l’enllaç. Comproveu si la trobeu a L’Empremta d’Orfeu i, si no hi és, podeu afegir-la.
No vaig trobar la cançó.
3. En les línies 9 i 10 s’esmenten obres d’art protagonitzades per centaures, busqueu-ne representacions i enllaceu-les per saber a què es refereix l’autora.
Centaures del fris del Partenón (442-438 a.C)
(https://euclides59.files.wordpress.com/2013/03/d0bbd0b2_d0bfd0b0d180d184d0b5d0bdd0bed0bd_d0b6d0b0d0ba_d0bad0b0d180d180d0b5d0b9.jpg?w=894&h=523)
( http://web.iesmollet.net/ciencies-socials/frisos-del-parteno-de-fidies )
(https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/5c/4d/77/5c4d77cb16f7d6048ade0dd52d1a797a.jpg)
4. Presenta breument els dos personatges mitològics deixebles del centaure Quiró (l. 12-13).
Es mencionen dos personatges:
– Aquil·les: Tetis va lliurar a Quiró al nen Aquil·les amb el taló cremat, així que el primer que va fer el centaure va ser prendre l’os del taló d’Dámiso, un gegant corredor recentment mort, i amb ell reemplaçar la taba d’Aquil·les i durant els seu creixement ha sigut el seu tutor.
– Apol·lo va confiar el petit al centaure Quiró a la muntanya Pelión (lloc on vivien els centaures i que envolta el gran golf de Volos, al sud-est de Tesalia). El centaure el va instruir en les arts de la medicina i de la caça. Van intervenir en la seva educació Apol·lo i Atenea. Aquesta última li va entregar dos redomas plenes de sang de la Gorgona. En una la sang estava enverinada i en l’altra tenia propietats per ressuscitar als morts. El jove Asclepio es va mostrar sempre molt hàbil i disposat i va arribar a dominar l’art de la resurrecció. Va retornar la vida a un gran nombre de persones importants entre les que es troba Hipòlit fill de Teseu (l’heroi de l’Ática les principals gestes van tenir lloc al Peloponès). Va practicar la medicina amb gran èxit pel que li van aixecar santuaris en diversos punts de Grècia.
5. On es troba la llacuna Estígia i el barquer esmentats al segon paràgraf?
Es troba en sud de la costa de Grècia en mig de Messolongi i Patra.
6. Com va obtenir Hèracles el verí de l’hidra utilitzat per matar Nessos?
Ja ho portava amb ell mateix, després de matar a la hidra durant els seus 12 treballs.
7. Busca la imatge de l’escultura de Giambologna que, al final del segon paràgraf, l’autora qualifica de la representació més punyent del rapte de Deianira. Enllaça-la perquè puguem fer-nos-en una idea.
( https://es.wikipedia.org/wiki/H%C3%A9rcules_y_el_centauro_Neso)
8. En què consisteix l’engany de què és víctima Deianira per part de Nessos i quines conseqüències nefastes comportarà? Com la representa Evelyn de Morgan quan s’adona del seu error (l. 44)? Busca la imatge i enllaça-la. Quin altre personatge mitològic femení menyspreat per un home representa en una altra obra? Enllaça-la també
L’enginy consistia en que la capa que portava Deianira era venenosa mentre que Nessos li va dir que amb aquesta retornaria l’amor del seu promès.
( https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9f/Deianera.jpg) Evelyn de Morgan – Deianera
9. Has pogut comprovar com l’article incideix força en les representacions iconogràfiques del mite, amb una profussió d’exemples destacable. Fixa’t ara en el quadre que encapçala el text i identifica el moment del mite que representa i quins són els personatges que hi apareixen. On es troben? Què fa cadascun? Què acaba de passar? Què passarà a continuació?
Es troben en el llac de Eveno durant l’assetjament de Nessos en contra de Deianira, i Hèrcules s’està preparant per disparar la fletxa enverinada amb la sang de Hidra. La Deianira esta mitja desvestida per que Nessos la volia violar. La fletxa disparada entra dins del cos del centaure i aquest cau al terra. I per venjar-se li diu a Deianira que per mantenir l’amor de Hèrcules li dona la capa amb la sang enverinada del centaure, aquesta li va cremar tota la pell.
10. Un cop repassades totes les referències mitològiques i artístiques, arriba la qüestió fonamental: com la periodista aprofita tots aquests referents per a l’anàlisi d’un tema d’actualitat. Què me’n dieu? Quins paral·lelismes estableix entre els personatges descrits i els agents dels conflictes de violència de gènere?
La periodista utilitza aquest referents mitològics per explicar com la violència de gènere continua al llarg del temps. Que fins hi tot, aquest tema era present dins de la mitologia mes clàssica, com la grega i la llatina.
Els paral·lelismes presents son presents per la dona que es acusada – Deianira i el agressor / violador per Centaure Nessos.
xαίρετε!
Minotaure: era una criatura amb cap de bou i cos d’home. El minotaure més conegut és el de l’illa de Creta. Va ser engendrat per Pasífae que, per culpa dels déus, va mantenir relacions amb un bou.
Sàtir: era una divinitat dels boscos i muntanyes. La més coneguda és “Pan”.
Quimera: era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, i que treia foc per la boca.
Sirenes: eren éssers que tenien el cap de dona i la cua de peix, però antigament tenien el cap de dona i el cos d’un ocell.
Esfinx: monstre amb cos de lleó i el cap humà.
El cavall alat que menciona és Pegàs, nascut del coll alat de la Medusa.
La representació al fris del Partenó (http://personal.biada.org/~jsorolla/wordpress/wp-content/gallery/metopes-del-parteno-datenes/p1000621.jpg)
Aquil·les va ser uns dels grans herois de la Guerra de Troia. Fill de la deessa Tetis i Peleu. L’oracle ja havia advertit a Tetis que el seu fill moriria, llavors el va submergir al riu d’Estígia, que va fer el seu cos immortal, tret del tendó, que és on la seva mare el tenia agafat.
Esculapi era el déu de la medicina.
La llacuna Estígia es troba a l’Hades. El barquer és Creont, és qui porta les animes cap a l’Hades.
El va obtenir quan va matar l’Hidra de Lerna i va mullar les puntes de les fletxes en el veri d’aquesta.
L’escultura que menciona és: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Giambologna,_ercole_e_il_centauro_nesso_02.JPG
Nessos li diu a Deianira que la capa, tacada de la seva sang, farà recuperar l’amor del seu estimat. Però la capa realment farà cremar a Hèracles. L’obra que menciona és: https://en.wikipedia.org/wiki/File:Deianera.jpg
Medea va ser abandonada i humiliada per Jàson perquè aquest volia casar-se amb Creüssa, la princesa de Corint, per aconseguir el tron. L’obra de Morgan és: http://www.artrenewal.org/pages/artwork.php?artworkid=31203&size=large
El quadre representa el moment en que el centaure Nessos aprofita que s’ha allunyat d’Hèracles per agafar a la nimfa Deianira. El centaure i la nimfa es troben en un costat del riu, i Hèracles en l’altre. El centaure la força, i Hèracles es dóna compte del que esta passant. A continuació, Hèracles llançarà una de les fletxes enverinades al centaure i el matarà
Els personatges masculins mitològics, com Nessos en aquest cas, presenten molts incisos de ser mal tractadors. El centaure força a la nimfa a fer una cosa que ella no vol fer i a més, després d’això, li promès una cosa que finalment acabarà amb ella. En l’actualitat hi ha homes, i també dones, que són així, mal tracten a la seva parella i després prometen no tornar a fer-ho o a prometre coses que finalment acaben en desgracies. Sembla que no, però la mitologia ajuda a veure moltes d’aquestes coses; per això sempre intentava explicar la realitat i el seu origen.