A conseqüència de la forta commoció política que va suposar el desastre del 1898 el règim de la Restauració va entrar en una nova fase que començà amb l’arribada al tron d’Alfons XIII (1902) i acabà amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República (1931).
En aquesta etapa, els partits dinàstics van iniciar una etapa de reformisme i una nova generació de polítics i nous moviments socials van irrompre en la vida política espanyola.
D’altra banda, el creixement de les tensions socials va provocar un augment dels conflictes que portarà a la fallida del sistema que es va consumar l’any 1923 amb el fi del parlamentarisme i l’inici de la dictadura de Primo de Rivera.
Per centrar el tema, visionarem l’episodi Alfonso XIII de la sèrie Memoria de España
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v8vnr2I-86A&index=20&list=PLxiDnFACiqA6h5_sHpWYn9m8IJxjUOSEi[/youtube]
Presentació d’aula:
La crisi de la Restauració (1898-1931)
També podeu consultar l’esquema descarregable de’aquest enllaç i els materials sobre el tema d’aquest altre enllaç.
Per últim, el resum final del tema del llibre de l’editorial Vicens Vives
[slideshare id=70565777&doc=resum-tema10-vicens2bat-161231103203&type=d]
El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. És un procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català. Evidencia que Catalunya és un país dotat històricament d’una personalitat pròpia.
El Sexenni 1868-1874 és l’etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de sis anys l’Estat espanyol va conèixer una monarquia constitucional amb un rei estranger (Amadeu I) i una república (per primera vegada en la seva història).
Durant el regnat d’Isabel II (1833-1868) es construeix l’Estat liberal a Espanya. Després de l’estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l’absolutisme al liberalisme. El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. Davant les aspiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d’aquesta manera l’accés al poder d’aquests. Serà el gran pas per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya.
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa.