LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788 – 1833)

Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas de l’Antic Règim al liberalisme. La crisi de l’Antic Règim s’ha d’emmarcar dins el context internacional del moment: la revolució industrial a Gran Bretanya, la influència de les idees il·lustrades i les revolucions polítiques en els Estats Units (1796) i en França (1789). A Espanya la substitució del vell ordre polític no va ser sobtada, dins l’enfrontament entre el liberalisme i l’absolutisme es va mostrar clarament la força de les tradicionals classes privilegiades i la feblesa de les forces liberals. Fins el final del regnat de Ferran VII, el 1835, no s’hi va establir definitivament un règim polític liberal. De tota manera, el canvi polític no va anar acompanyat d’un autèntic canvi social i econòmic.

Enllaç al tema de la Guerra del Francés elaborat per Julià Buxadera.

Repassa l’essencial:

Enllaç al tràiler de la pel·lícula Volaverunt (1999), de Bigas Luna (per ampliar)

Publicat dins de Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història del mon contemporani | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

EL SEGLE XVIII

Per a Espanya, el segle XVIII va suposar un període a mig camí entre la modernització i la decadència. Així, els monarques de l’entronitzada casa de Borbó van intentar dur a terme grans reformes per a frenar la decadència hispànica iniciada en el segle XVII, tot i que l’èxit de les seves mesures és força qüestionable.

En el camp de la política interior, els Borbons van imposar l’absolutisme monàrquic a través de la introducció d’una administració centralitzada que va suprimir els furs d’algunes de les nacionalitats peninsulars, van modernitzar l’exèrcit i la marina i van procurar de protegir el desenvolupament econòmic i artístic.

En el camp de la política exterior, el segle XVIII va suposar la confirmació que Espanya s’havia convertit en una potència secundària en el mapa europeu posterior als Tractats d’Utrecht i Rastatt, tot i el seu gran imperi ultramarí. Els Borbons, fonamentalment, van mantenir aliances amb França (pactes de família), donat el parentiu entre ambdues famílies reials.

Des de 1700 fins a 1808, van ser cinc els Borbons que van ocupar el tron espanyol: Felip V, Lluís I, Ferran VI, Carles III i Carles IV.

EL SEGLEXVIII

More presentations from Gemma Ajenjo

Respassa l’essencial:


Enllaç a una sèrie d’articles sobre el tema de la web Artehistoria (per ampliar)
Enllaç al vídeo El Born, un vincle amb el passat

Publicat dins de Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història del mon contemporani | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

L’EUROPA DE L’ÀNTIC RÈGIM

Van ser els protagonistes de la Revolució Francesa, conscients que iniciaven una nova època, els que van anomenar Antic Règim el període que, en aquells moments, s’acabava. Els historiadors i les historiadores han mantingut aquesta denominació per referir-se al sistema polític, econòmic i social dominant a Europa durant els segles de l’Edat Moderna (XVI a XVIII). Bàsicament, podríem dir que es caracteritza per un règim polític absolutista, una organització social estamental i una economia de subsistència, basada en l’agricultura. La Il·lustració, al segle XVIII, va qüestionar els principis sobre els quals es basava l’Antic Règim, proclamant l’existència d’uns valors naturals com ara la llibertat, la igualtat i el dret a la representació política. Les Revolucions Americana i Francesa van significar el triomf del model polític liberal, que Napoleó es va encarregar d’estendre per tota Europa.

Per introduir el tema, podem veure els vídeos sobre Lluis XIV i Maria Antonietta que trobareu al tema La crisi de l’Antic Règim  corresponent a 4t d’ESO.

Publicat dins de Història del mon contemporani | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’IMPERI DELS ÀUSTRIES (Segles XVI-XVII)

Durant el segle XVI, els monarques de la dinastia Habsburg (els “Àustries”) van governar un gran imperi que s’estenia per Europa i Amèrica. Van haver d’enfrontar-se a problemes interns a la península Ibèrica i a guerres a l’exterior per mantenir l’hegemonia davant d’altres nacions.img_260399

Al segle XVII l’imperi va entrar en decadència. Les causes van ser diverses: una sèrie de derrotes militars, que van obligar a cedir territoris a Europa i que van endeutar greument a la Hisenda pública, monarques ineficaços, validos ambiciosos i unes mentalitats que no premiaven l’esforç i el treball, sinó l’origen social.

img_260398

 

Per introduir el tema, veurem aquest vídeo sobre Carles V d’ARTEHISTORIA:

Imatge de previsualització de YouTube

Per centrar el tema farem servir la següent presentació d’aula:

L’imperi dels austries

More presentations from Gemma Ajenjo

Podem consultar el següent resum, basat en el llibre de text:

Per últim, enllaç a un article sobre la Guerra dels Segadors del web de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

Publicat dins de 3er ESO, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història moderna | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

L’ÈPOCA DELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) marca el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna a la península Ibèrica.

El matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó va unir sota una mateixa corona els dos regnes més grans de la península Ibèrica. Tot i això, cada regne va conservar les fronteres, les lleis i les institucions pròpies.

Els monarques van ampliar els territoris peninsulars dels seus regnes i van desenvolupar una política exterior orientada a la consolidació dels seus dominis al Mediterrani i a l’obertura de noves rutes atlàntiques. El finançament castellà del projecte de Colom va culminar amb l’arribada a Amèrica, un continent desconegut fins aleshores.
img_260294

Per introduir el tema, veurem aquest vídeo realitzat a partir d’una presentació interactiva (accesible des de http://angarmegia.com) per iniciar als alumnes d’Educació Secundaria als objectius i ideals politics dels Reis Catòlics

Imatge de previsualització de YouTube

Per centrar el tema, farem servir la següent presentació d’aula:

Veurem aquest vídeo del canal Artehistoria sobre el descobriment d’Amèrica:
Imatge de previsualització de YouTube

Podem consultar el següent resum, basat en el llibre de text:

Publicat dins de 3er ESO, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història moderna | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

RENAIXEMENT, UNA NOVA CONCEPCIÓ DE L’ART

L’esperit humanista que va transformar la manera d’entendre el món i va trencar amb els models culturals de l’Edat Mitjana també va influir en l’art.
La paraula Renaixement va ser creada precisament per fer evident l’inici d’un
temps nou.
Arquitectes, pintors i escultors es van entusiasmar pel món antic, i s’hi van inspirar per crear uns nous models estètics, renaixentistes.
Reflectir la realitat de la manera més perfecta, harmoniosa i equilibrada va ser el gran objectiu dels artistes. Per això van obtenir el suport de prínceps, eclesiàstics i burgesos, que van esdevenir els seus mecenes i els van encarregar obres d’art.

Per introduir el tema, un vídeo sobre el tema (enllaç a la primera part):

Imatge de previsualització de YouTube

Per centrar el tema, farem servir la següent presentació d’aula:

 

Per entendre el neoplatonisme cristià aplicat a l’art veurem el següent anàlisi iconogràfic sobre l’obra de Sandro Botticelli “Al·legoria de la primavera” (1482)

ANÀLISI ICONOGRÀFIC

More presentations from Gemma Ajenjo

 

Podem consultar el següent resum, basat en el llibre de text:


Publicat dins de 3er ESO, Història de l'art, Història moderna | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

EL NAIXEMENT DEL MON MODERN

Al cap d’un segle de conflictes i de crisi econòmica, els segles XV i XVI van ser de gran dinamisme per a Europa.

S’hi va difondre una nova manera de pensar, l’Humanisme, i uns gustos artístics nous, el Renaixement, que van comportar un trencament profund en relació amb l‘Edat Mitjana.

L’Església es va enfrontar amb una concepció nova de la religiositat pel sorgiment de la Reforma protestant, que va fragmentar la comunitat cristiana.

Imagen1

Per introduir el tema, veurem aquest vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Per centrar el tema, farem servir la següent presentació d’aula:

 

Naixement del mon modern

More presentations from Gemma Ajenjo

Podem consultar el següent resum, basat en el llibre de text:


Per  saber-ne més podem consultar els recursos emprats quan l’Edat Moderna formava part del currículum  de 2n ESO

Publicat dins de 3er ESO, Història moderna | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

LES FONTS HISTÒRIQUES

 

Fonts historiques 1

Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l’anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques son, doncs, la matèria primera de la Història.

Fonts historiques 2Per saber que són les fonts històriques i com es classifiquen farem servir aquesta presentació d’aula:

Les fonts històriques

More presentations from Gemma Ajenjo

També podem consultar aquest document:


Al següent document, clarifiquem que hem de incloure sempre en un comentari de una font històrica.

Publicat dins de 1er ESO, 2on ESO, 3er ESO, 4art ESO, Història antiga, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de l'art, Història de la dona, Història del mon contemporani, Història medieval, Història moderna | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

LES ACTIVITATS COMERCIALS I ELS FLUXOS D’INTERCANVI


El món actual es caracteritza per l’existència d’una gran interrelació entre les diverses regions del planeta.
Poques zones del món no es relacionen d’una manera o una altra amb la resta d’espais que formen el nostre sistema global.
Aquestes relacions es concreten en fluxos comercials de tota mena: matèries primeres, productes manufacturats, serveis i capitals circulen d’un indret a un altre. I ho fan cada cop amb més llibertat.
Les relacions comercials no són equitatives i no totes les persones ni regions se’n beneficien de la mateixa manera. Els intercanvis desiguals provoquen injustícia i subdesenvolupament.
Per treballar el tema, farem servir la següent presentació d’aula:

I per concretar el tema, podem consultar el següent resum basat en el llibre de text:


Publicat dins de 3er ESO, Economia, Geografia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

SERVEIS, COMUNICACIÓ I INNOVACIÓ


Les activitats que s’inclouen en el sector terciari també reben el nom de sector de serveis.
Aquest sector inclou activitats tan diverses com ara l’educació, la cultura, la sanitat, el comerç, el transport, la banca i l’administració pública, que serveixen per millorar la qualitat de vida de les persones.
El sector terciari ha estat l’últim a desenvolupar-se, però actualment és el més important, sobretot als països rics, fins al punt que el seu valor és un indicador fonamental per conèixer el nivell de vida d’un país.

Com a suport d’aula, utilitzarem la següent presentació:

I per concretar el tema, podem consultar el següent resum basat en el llibre de text:

Publicat dins de 3er ESO, Economia, Geografia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari