LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833 – 1868)

Durant el regnat d’Isabel II (1833-1868) es construeix l’Estat liberal a Espanya. Després de l’estira i arronsa entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme va afavorir el pas de l’absolutisme al liberalisme. El carlisme representava la voluntat conservadora, la ideologia absolutista. Davant les aspiracions dels carlins, a la regent Maria Cristina no li va quedar altre remei, si volia mantenir el tron per a la seva filla Isabel, que ajudar-se dels liberals, facilitant d’aquesta manera l’accés al poder d’aquests. Serà el gran pas per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya.
El liberalisme espanyol, però, va presentar, igual que a la resta d’Europa en aquella època, una important divisió.
D’una banda, hi havia els liberals moderats, partidaris d’un règim liberal conservador, amb sobirania compartida, sufragi censatari, restricció de llibertats, defensors de la propietat i dels interessos del més rics, l’alta noblesa i l’alta burgesia.
D’altra banda, els liberals progressistes, partidaris d’un règim liberal més obert, amb sobirania nacional, sufragi censatari, però de base electoral més àmplia, i més llibertats, més a prop de la mitjana i petita burgesia.

Imatge de previsualització de YouTube

Presentació d’aula:

Per ampliar, aquí teniu un enllaç a un esquema sobre el tema





Aquest article s'ha publicat dins de Història d'Espanya, Història del mon contemporani i etiquetat amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *