A la mort de Franco, les lleis preveien la continuació del règim franquista transformat en una monarquia no democràtica. Però des del novembre del 1975 s’inicià el procés de transició política: es promulgà la Constitució (1978) i es va establir un sistema de monarquia constitucional. A Catalunya, la reivindicació d’un autogovern va portar al restabliment de la Generalitat, a l’elaboració d’un estatut d’autonomia i a la celebració de les primeres eleccions autonòmiques al 1980.
La transició es desenvolupà entre l’any 1975, amb l’accés al tron de Joan Carles I, i el 1982, amb l’arribada al poder del PSOE. Es va iniciar un període de normalitat democràtica en que dos partits es van alternant en el govern: PSOE (1982-1996), PP (1996-2004), PSOE (2004-2011) i PP (2011-actualitat).
Espanya i Catalunya han fet un salt modernitzador en la seva estructura política i econòmica. Es va consolidar l’Estat del Benestar i es van donar canvis en la composició i l’estructura de la societat.
Per centrar el tema, veurem el documental España en libertad de la sèrie Memoria de España:
A l’aula farem servir la següent presentació:
Transició, democracia i auton…
Per ampliar el tema podem utilitzar els següents apunts:
[slideshare id=88235234&doc=10-180218155415&type=d]
Per últim, aquí us deixo l’esquema sobre el tema que apareix al llibre de Història de l’editorial Vicens Vives:
[slideshare id=88235338&doc=resum-tema15-vicens2bat-180218155729&type=d]
Les grans esperances que al principi del segle XX es tenien posades en el progrés, la ciència i unes relacions internacionals pacífiques es van veure truncades el 1914 amb l’inici de la guerra més intensa i destructiva que fins aleshores havia conegut Europa. Pràcticament tot el continent europeu, i amb aquest, les colònies i els dominis que tenia escampats arreu del món, es va veure afectat pel conflicte bèl·lic.
Els efectes de la guerra no es van limitar al camps de batalla, sinó que van arribar a la població civil: totes les activitats econòmiques es van subordinar a les necessitats militars; tota opinió o actuació en contra de la guerra es va considerar traïció a la pàtria; la creació artística i els mitjans de comunicació van quedar supeditats, finalment, a la propaganda bèl·lica.