La Revolució Industrial va obrir un període de creixement econòmic sense precedents fins llavors, durant el qual es va produir la implantació d’un nou model econòmic: el capitalisme. Aquest procés iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII, es va anar estenent per tota Europa, els Estats Units i el Japó, encara que no pas de manera homogènia ni simultània (diferents temps, diferents ritmes). Els antecedents d’aquesta primera Revolució Industrial els trobem en la proto-industrialització, període previ (segles anteriors) en què es donen les condicions que permetran l’inici d’aquest procés d’industrialització: mercat supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, mobilitat de capitals, etc. Entre El 1740/80 i el 1850 es va produir una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les màquines van anar substituint la feina manual i els antics artesans van donar pas a obrers concentrats en grans fàbriques. A més, una nova font d’energia, el vapor, es va aplicar a les màquines i als nous mitjans de transport (el ferrocarril).
La industrialització va originar una nova organització de l’economia, el capitalisme, un sistema basat en la propietat privada i la lliure iniciativa. La indústria va modificar l’antic equilibri camp-ciutat i va propiciar l’aparició de dos noves classes socials, antagòniques: la burgesia i el proletariat. Entre el 1870 i el 1914 l’economia dels països industrialitzats va experimentar un nou període de creixement, que es coneix amb el nom de Segona Revolució Industrial.
Vídeo introductori:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ikTKgJmEzYs[/youtube]
La nova era industrial
Enllaç a l’apartat sobre la Revolució agrícola de la web Clases de historia
Enllaç al terme CAPITALISME de la Gran Enciclopedia de Economía
Enllaç al especial de RTVE sobre l’accés de la dona a la universitat.