L’Imperialisme colonial és un fenomen crucial de la història contemporània. Al segle XIX Europa sobreïx d’homes i de diners; du les se seves idees i els seus negocis a tot arreu. Sotmet molts pobles d’altres continents. Els exploradors europeus arriben a les terres, fins aleshores inaccessibles, de l’interior de l’Àsia, escalen serralades, etc. Les grans nacions europees forgen imperis. El Regne Unit i França controlen un món repartir entre els països poderosos.
L’Àfrica esdevé una mena de “pastís continental”. Les grans potències n’ocupen el litoral; viatgers valents com Livingstone i Stanley remunten les vall fluvials cap a regions misterioses i desconegudes; a la Conferència de Berlín de 1885 els governs tracten de limitar les àrees de repartiment. Jules Verne va captar a la seva novel·la Cinc setmanes en globus la curiositat europea per conèixer les fonts del Nil, a les muntanyes remotes de l’Altiplà dels Llacs. Més endavant, riquesa i poder polític seran els impulsos que substituiran l’impuls romàntic de l’aventura o la curiositat.
Per començar, dos petits vídeos d’Artehistoria sobre la colonització d’Àsia i d’Àfrica:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yukTAq4Enso[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CQRGuiS7tns&t=30s[/youtube]
Presentació d’aula sobre el tema: