Nom científic: Ramonda myconi.
Família: Gesneriàcies.
L’orella d’ós és una planta herbàcia perennifòlia que fa entre 10 i 20 cm d’altura.
Les fulles són de color verd fosc, arrugades i peludes pels marges i pel revers. Totes neixen a la base de la planta.
Les flors són de color blau violeta amb el centre ataronjat; fan entre 2 i 3 cm i tenen 5 pètals.
Els estams són grocs.
Les flors neixen al final d’unes tiges que fan entre 5-15 cm.
Floreix entre la primavera i l’estiu, segons les zones.
El fruit és petit i té forma de càpsula.
Es reprodueix per llavors.
Només viu a les esquerdes de les roques calcàries ombrívoles i humides del Pirineu i del Prepirineu. També al massís de Montserrat.
És una de les poques espècies que resten d’abans de les glaciacions del període quaternari. Per tant, és una autèntica relíquia del clima subtropical que va regnar als Pirineus fa milions d’anys, durant l’Era Terciària.
