Nom científic: Pachygrapsus marmoratus.
Família: Gràpsids.
El cranc roquer és un crustaci decàpode que fa uns 4 cm de longitud, amb la closca aplanada i forma quadrada.
És de color verdós marronós amb línies fosques. Pel ventre és de coloració clara.
Els ulls els té ben separats als vèrtexs del davant.
Té 10 potes, de les quals les 2 primeres s’han transformat en pinces.
El mascle té les pinces més grans que la femella.
És omnívor. Menja petits invertebrats i restes orgàniques.
Es reprodueix a la primavera. La femella, un cop fecundada, guarda els ous a l’abdomen on els incuba fins el moment del naixement de les cries.
Aquestes fan diverses mudes fins a arribar a l’estat adult.
Viu a la costa i és fàcil veure’l corrent per damunt les roques de les platges, on s’amaga entre les escletxes i els forats.
Es desplaça amb molta rapidesa quan surt de l’aigua.
Pot estar força estona fora de l’aigua.
A les costes catalanes s’hi poden trobar fins a 90 espècies diferents de crancs, alguns dels quals són molt apreciats pel seu valor gastronòmic com el bou de mar (Cancer pagurus), el cranc de sopa (Liocarcinus depurator), el cranc verd (Carcinus aestuarii) o la nNècora o cranc vermell (Liocarcinus puber).
Actualment al Delta de l’Ebre podem trobar també el cranc blau (Callinectes sapidus), espècie originària d’Amèrica introduïda a la Mediterrània que ha afectat els ecosistemes del Delta.
Cranc blau (Callinectes sapidus)
