Nom científic: Thaumetopoea pityocampa.
Família: Notodontidae.
La processionària del pi és una papallona nocturna.
Mascle
El mascle té les antenes pectinades i fa uns 30-35 mm i la femella 34-45 mm.
Les ales del davant són de color gris cendra, amb tres línies negres en forma de ziga-zaga; les ales del darrera són de color més clar, amb una petita taca fosca a la part inferior.
S’alimenta de les fulles del pi.
Durant l’estiu la femella pon els ous entre les fulles dels pins.
Posta
Al cap d’un mes neixen les erugues que s’agrupen i construeixen una mena de niu de pèls sedosos de color blanc en una zona superior del pi, d’on surten només per alimentar-se.
Larves
Van fent diferents canvis i els creixen uns pèls urticants.
A finals de l’hivern baixen del pi alineades una darrera de l’altra; juntes cerquen un lloc adequat per enterrar-se i transformar-se en crisàlide.
Larves en processó
Cap al juliol neixen les papallones, les quals en tres dies ponen els ous que continuen el cicle.
Viu als pins i als cedres.
És molt evident el costum de desplaçar-se en filera; d’aquí ve el seu nom en referència a les processons.
L’efecte d’aquest insecte sobre els pins joves repoblats pot provocar la mort dels arbres. En canvi als arbres adults els provoca debilitat i manca de creixement.
Per combatre la plaga de la processionària es fan fumigacions amb insecticides selectius, però hi ha altres animals que se n’alimenten, com la puput, la garsa, el corb i la mallerenga, així com les formigues i vespes.
Els pèls urticants de les erugues, si es toquen, poden provocar lesions als ulls; i fins i tot hi ha persones al·lèrgiques que en sofreixen els efectes.
