Amb el nom de mosques es coneixen una gran varietat d’insectes pertanyents a diferents famílies i espècies.
Les mosques més habituals al nostre país són la mosca comuna, la mosca de la carn , la mosca vironera, la mosca verda i la mosca dels estables.
La mosca comuna
Nom científic: Musca domestica.
Família: Múscids.
Fa uns 8 mm de llargada; té el cos gris amb quatre ratlles negres pel damunt; les ales són transparents i lleugerament grises.
Els seus ulls compostos li permeten veure en totes les direccions (360º).
Menja restes orgàniques en procés de descomposició, que xucla amb la seva boca xucladora. També nèctar de flors.
La femella pon entre 100-150 ous cada vegada (un miler d’ous en els seus dos o tres mesos de vida).
Les larves surten ràpidament de l’ou (1-3 dies); primer són larves, després pupes i al cap de pocs dies ja són adultes.
En un any (primavera-tardor) poden arribar a haver-hi entre 7 i 10 generacions.
Viu al costat dels humans, on troba fàcilment els aliments.
Pot caminar o quedar-se quieta amb facilitat sobre qualsevol superfície (parets, sostres, vidres, …). Acostuma a fregar les potes davanteres abans d’aixecar el vol. Vola amb rapidesa; mou les ales 100 vegades per segon.
Pot ser portadora de malalties infeccioses, ja que acostuma a parar-se sobre escombraries, fems i altres restes orgàniques.
Acostuma a entrar a les cases, per això se l’elimina amb insecticides.
La mosca verda
Nom científic: Lucilia caesar.
Família: Cal·lifòrids.
Fa uns 8 mm de llargada; té el cos de color verd brillant.
S’alimenta de restes en putrefacció i de nèctar de flors.
La femella pon els ous sobre la carn en descomposició.
Viu prop de les zones habitades.
La mosca vironera
Nom científic: Calliphora vicina.
Família: Cal·lifòrids.
La mosca vironera fa uns 10-12 mm de llargada; té el cos de color blau metàl·lic i té llargs pèls al dors del tòrax.
Menja sucs de restes orgàniques en procés de descomposició i de nèctar de flors, que xucla amb la seva boca xucladora.
La femella pon els ous damunt la carn fresca.
Les larves surten ràpidament de l’ou (1-2 dies) i deixen anar un suc que ajuda a descompondre la carn de la que s’alimenten.
Viu prop de les cases i de les granges amb animals.
Insisteix un i altre cop en posar-se sobre el bestiar i les persones.
Aquest és un exemple de fotografia que em podria endur per a fer-ne un poema sense a penes paraules. Per exemple, simplement, “L’equilibrista”. Però a més permet el joc literari d’anar creant títols i pensant com canvia el conjunt (el títol és una part dels poemes o els contes en la que els nens pensen poc, però que és molt rellevant). I si es digués, per exemple, “No goso”? O bé, creant un personatge, “Heu vist què fa la meva germana?”. O si el personatge és de conte de por, un ocell que se li fa la boca aigua… De fet, moltes de les fotos són molt suggerents i animen a crear històries.
Em sembla perfecte. Pots agafar qualsevol foto per al teu bloc, ja que la finalitat és educativa i això m’encanta.
És molt xulo.