Anar a la platja, fer vela, visitar Girona, els pobles de l’Empordà o els volcans de la Garrotxa. Aquestes són algunes de les activitats que organitza Let’s Go Costa Brava. Una Fundació de Llagostera (Girona) especialitzada en serveis turístics i d’oci per a persones amb mobilitat reduïda.
El Projecte BIT (Bases Informàtiques Tecnològiques) sorgeix de la necessitat de superar les barreres d’accés que les TIC presenten a les persones amb discapacitat i assegurar que els beneficis de la Societat de la Informació s’estenguin a tots els ciutadans. En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual no n’hi ha prou amb l’ús d’ajuts tècnics per resoldre aquestes dificultats. Per això, i al mateix temps que s’adapten alguns elements de d’interfície d’usuari, és imprescindible emprar una metodologia d’ensenyament adequat que faciliti l’aprenentatge de programes informàtics.
Web Projecte BIT
El projecte BIT sorgeix el 1999 gràcies a la Fundació Orange, la Fundación Síndrome de Down de Madrid i la Universitat Carlos III de Madrid. S’ha desenvolupat en diverses fases i s’han plantejat els següents objectius:
Amb el nom de “Capacitados”, l’ONCE i el Fons Social Europeu han posat en circulació un excel·lent documental en què apareixen tres coneguts triomfadors incapaços de donar un pas sense la respectiva ajuda d’altres tres persones. Els triomfadors són un famós mag de la gastronomia, Ferran Adrià, la presidenta de Microsoft Ibérica, Maria Garaña, i el president de Coca-Cola Iberia, Marcos de Quinto.
Els seus respectius assistents, en canvi, són persones ordinàries. Tres espanyols normals, les respectives característiques els permeten controlar la vida i els moviments de Adrià, Garaña i de Quinto al llarg de vint hores filmades. Un és cec, un altre és sord i el tercer va en cadira de rodes. En el seu lloc s’han posat els tres famosos executius durant aquestes vint hores. Temps insuficient per merèixer el rang de “capacitats” en la seva activitat quotidiana.
El documental “Capacitados” posa en escena una frase essencial en el nostre tracte amb l’altre: “Posa’t al meu lloc”. En aquesta expressió tan col·loquial resideix el principi de la concòrdia entre els éssers humans. En aquest cas ens ensenya que capacitats i discapacitats, si és que hi ha una distinció després d’observar el documental, han d’estar al mateix lloc. A més és una apologia de la capacitat de l’ésser humà de superar-se a si mateix i ser una mica millor cada dia. La qual cosa és aplicable a totes les persones que estem vives, amb les nostres aspiracions i les nostres frustracions.
Per saber què és una handbike més val unes imatges que gaires explicacions.
L’ Associació Catalana de Gossos d’Assistència (ACGA) va ser creada a principis de l’any 2002 per un grup de persones amb la intenció d’ajudar les persones que pateixen algun tipus de discapacitat i a la vegada també ajudar alguns dels milers de gossos abandonats del nostre país. L’ACGA es va crear amb la filosofia d’utilitzar sempre gossos abandonats, de raça o no, per ensinistrar-los com a gossos d’assistència.
Un gos d’assistència és un gos que ha estat ensinistrat, examinat i acreditat per a assistir a una persona amb discapacitat. La Llei 19/2009, aprovada el 26 de novembre 2009 per el Parlamento de Catalunya regula l’accés de les persones amb gossos d’assistència.
El circ de les Papallones és un poètic i inspirador curtmetratge dirigit per Joshua Weigel i protagonitzat per Nick Vujicic. Són dues parts de deu minuts amb un encoratjador missatge d’autosuperació i esperança. Guanyador del concurs anual de curts que organitza www.thedoorpost.com Un missatge d’esperança.
María viu amb la seva mare a les Canàries, a 3 hores amb avió de Barcelona, on viu jo. De vegades ens anem els dos junts de vacances, a passar una setmana en algun resort del sud de Gran Canària, freqüentats per anglesos, alemanys i altres guiris. Aquesta és la història d’un d’aquests viatges, aprofitant els últims dies de l’estiu en un d’aquests hotels. En aquests viatges María i jo parlem, sobretot ella, fem llistes de gent, ens riem i mengem fins a atipar-nos. Maríaté 14 anys, un somriure contagiós, un sentit de l’humor especial i té autisme. (Miguel Gallardo)
Dins de la seva tasca per difondre i fer arribar el coneixement de l’autisme a la societat, la Fundación Orange participa a la producció del documental María y yo, adaptació cinematogràfica del còmic de Miguel Gallardo, una deliciosa obra en la qual el dibuixant compta, d’una forma natural i omple d’humor i tendresa la relació amb la seva filla, precisament en una d’aquelles vacances. El còmic María i jo en el que es basa la pel·lícula ha tingut un gran èxit, tant de vendes com de crítica, i ha estat Premi Nacional de Còmic de Catalunya. El documental, dirigit per Félix Fernández de Castroi està produït per Bausan Films i
Pelis Chulas, s’estrenarà el 2010.
El Calendari de tradicions i costums 2010 ha estat dissenyat per Eduard Roca i il·lustrat per Roser Arimany. El calendari, que s’ha pensat per penjar a la paret. Hi ha una il·lustració per mes que fa referència a un element tradicional relacionat amb el cicle festiu. Els dibuixos es poden descarregar en la versió color o en la versió en blanc i negre, per si es volen utilitzar com a material pedagògic o per acolorir. És una eina molt interessant per treballar les tradicions i l’orientació en els mesos de l’any.
Calendari de tradicions i costums 2010
El Josep Font és un emprenedor que ens porta el seu invent: un gronxador per a discapacitats, que ara ja no necessiten ningú per gronxar-se.
Els Matins – 11/01/2010
Art Down és una finestra oberta al món perquè els artistes amb capacitats diferents puguin donar a conèixer les seves obres.Des de 1993 la Fundación Síndrome de Down Madrid (FSDM) organitza el Concurs Internacional de Pintura per a Persones amb Síndrome de Down.
El 2006 neix la web Art Down com a galeria virtual per a la venda i gaudir dels seus quadres, i recentment han creat, una botiga amb una sèrie d’articles fets a partir de les seves obres.
Tots aquests passos estan encaminats a divulgar la capacitat dels artistes i la bellesa i originalitat de les seves obres.
