Dia de les Persones Sense Sostre

Durant el 2010 aumentarà la petició d’ajuda per part de persones sense sostre a l’Estat espanyol. Per als organitzadors de la Campanya del Dia dels Sense Sostre 2009 (22/11/2009), aquest és un dels principals efectes que la crisi provocarà el proper any, quan les xarxes socials i familiars no puguin sostenir la situació d’atur i de crisi econòmica actual.

Publicat dins de Dies Internacionals, General | Etiquetat com a | 1 comentari

Dia internacional contra la violència envers les dones

En el Dia Internacional contra la violència envers les dones, l’Institut Català de les Dones va impulsar un acte institucional contra la violència masclista a sis localitats catalanes. L’acte va consistir en la lectura del manifest “La violència masclista, un problema de totes i tots”, que a Barcelona va llegir Agnès Russiñol, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.  El manifest estava subscrit per la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Posteriorment es va fer un minut de silenci.

Publicat dins de Dies Internacionals, Drets | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Drets de la Infància

L’Observatori dels Drets de la Infància ha impulsat, en el Dia Universal de la Infància i el 20è aniversari de la Convenció sobre els drets dels infants, un manifest de compromís que reconeix l’infant com a subjecte de drets i encoratja a seguir lluitant contra la vulneració dels seus drets arreu del món.
Entre altres, el manifest demana que s’escolti el punt de vista dels infants en totes aquelles qüestions que els puguin afectar i es reconegui la seva plena ciutadania, atorgant-los els mateixos drets i deures que a la resta de la població. També es fa una crida a les institucions perquè insisteixin en la prevenció i la protecció dels infants i vetllin pel seu interès, garantint la seva protecció jurídica contra qualsevol tipus d’explotació.
D’altra banda, el manifest també insta als mitjans de comunicació que respectin els horaris de protecció infantil, protegeixin la intimitat dels menors i evitin caure en el sensacionalisme. Al mateix temps, el text interpel·la als propis infants i adolescents i els insta a què reclamin informació sobre els seus drets i n’exigeixin el compliment. Els encoratja perquè facin escoltar la seva veu i s’organitzin com a col·lectiu per defensar els seus interessos. Finalment, els demana que reconeguin el paper d’acompanyant de la figura de l’adult perquè és indispensable per al seu desenvolupament integral i harmònic.

Publicat dins de Dies Internacionals, Drets, Infants | Etiquetat com a | 1 comentari

Menors i mares

Les futures mares adolescents en situació d’indefensió, sense la tutela dels pares, provinents d’entorns marginals o de centres de menors, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, DGAIA, les acull en la residència maternal Antaviana, a l’Hospitalet de Llobregat, l’únic centre per a menors a Catalunya d’aquestes característiques. Actualment, hi resideixen set mares amb els seus vuit fills i una noia embarassada d’uns sis mesos. Compten amb el suport d’educadors que les ajuden a cuidar els fills, a alimentar-los o a assessorar-les en matèria d’higiene.

Menors i mares

Entre línies – 06/10/2009

Publicat dins de General, Menors en risc | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Aquí hay trabajo

El programa de TVE 2  Aquí hay trabajo està dedicat al món laboral i les sortides professionals. El dia 28/10/2009 es va emetre el reportatge de les acreditacions de competències amb els companys de CFGS de Secretariat i el CFGS d’Integració Social de l’IES-SEP Montilivi.

Programa Aquí hay trabajo

Programa Aquí hay trabajo

Publicat dins de Formació, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La ciutat dels nens

El nom de Frato és el pseudònim del psicopedagog italià Francesco Tonucci, és el pare d’un projecte anomenat La ciutat dels nens, que pretén tornar als nens i ales nenes l’autonomia a les ciutats que actualment estan perdent per  les pors  que tenen els pares i les mares respecte als riscos derivats de les diverses problemàtiques socials i de l’elevat trànsit.

Publicat dins de Infants | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Yo también

La pel·lícula Yo, también és la història de Daniel (Pablo Pineda), un jove sevillà de 34 anys, és el primer europeu amb síndrome de Down que ha obtingut un títol universitari. Comença la seva vida laboral en l’administració pública on coneix Laura (Lola Dueñas), una companya de treball sense discapacitat aparent. Ell s’enamora d’ella . Quan la discapacitat deixa de ser una barrera, encara queden els complexos i els prejudicis que s’interposen al camí cap a l’amor. La discapacitat deixa pas llavors a la nostra pròpia incapacitat d’estimar i ser estimats.

La casa azul és un grup musical espanyol de música pop. Han fet la banda sonora de la pel·lícula.

Publicat dins de Cinema, Discapacitat física, Discapacitat psíquica, General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Pis d’acollida

Com és la vida en un pis tutelat on es rehabiliten toxicòmans? Quines són les etapes per recuperar-se i reinserir-se a la societat? El programa ha conegut usuaris d’aquests pisos que l’Associació d’Ajuda al Toxicòman té a l’Hospitalet de Llobregat i a Igualada, i que provenen dels CAS, els Centres d’Atenció i Seguiment de les drogodependències.

Entre línies – 29/09/2009

Publicat dins de Addiccions, General | Etiquetat com a | 2 comentaris

Persones amb discapacitat

Interessant llibre  sobre persones amb discapacitat i el seu procés de rehabilitació psicopedagògica. El  llibre Persones amb discapacitat: perspectives psicopedagógicas i rehabilitadores, es pot llegir sencer amb el sistema google llibres.

Publicat dins de Discapacitat física, Discapacitat psíquica, General, Llibres | Etiquetat com a | 1 comentari

Oci i discapacitat

Entrevista publicada a la contra de La Vanguardia.
“El ocio festivo es sanador, divertirse es terapéutico”
La contra de la Vanguardia 09/10/2009

Edgar Viñals, que organiza fiestas para discapacitados.
Tengo 23 años. Nací y vivo en Barcelona. Soy integrador social, y colaboro con Isep Solidari. Estoy soltero, no tengo hijos. Deberíamos revolucionar este sistema social. Creo en las personas, las emociones y los ideales. Hemos creado Sarau, diversión para pacientes de todo tipo. Lleva una camiseta que luce estampada esta frase: “Locura es libertad sin ataduras”, y para él no es sólo una frase, sino su modo de vivir. Su juventud aúna experiencias muy intensas y una vitalidad que le lleva a defender la fiesta, el ocio lúdico, la diversión y la juerga como complementos terapéuticas para pacientes con etiquetas médicas y psiquiátricas de todo tipo. Se asombra de que en una macrourbe como Barcelona, con tanta oferta lúdica, nadie haya pensado antes en la diversión de estas personas, ¡como si no fuesen seres humanos! Por eso organiza fiestas para ellos en la discoteca Seventy Seven (c/ Balmes con València) todos los sábados por la tarde (info@ sarau. org).
Integrador social?
Acompaño a personas para ayudarlas a ser funcionales socialmente, a ser más autónomas.
¿Qué tipo de personas?
Con incapacidades intelectuales y físicas o trastornos mentales. Singulares.
¿Singulares?
Todos lo somos. Todos somos únicos. Todos tenemos capacidades y discapacidades, y podemos barajarlas y sacarles partido.
Bien, pero hay discapacidades… y discapacidades.
¿Esquizofrénicos, maniacos, bipolares, locos?: no, ¡personas! Las etiquetas diagnósticas arrebatan a las personas su derecho a serlo y a disfrutar la vida. Yo mismo, como integrador, al primero que integré fue a mí.
¿Qué le pasaba?
A los 15 años me etiquetaron: bipolar.
¿Qué síntomas tenía?
Periodos depresivos y otros maniacos, de una euforia expansiva que me llevó a dormir poco, abusar de alcohol y otras drogas, ser irascible, agresivo…
¿Con qué consecuencias?
Me fugué de casa, fui detenido e ingresado en un centro de menores – me enfrenté a todos, me sentía invulnerable-y luego en el sanatorio mental de Sant Boi.
¿Y cómo vivió eso? Te drogan (“choque farmacológico”, lo llaman: los músculos se contraen dolorosamente, es como una paliza) y te atan (“contención institucional”, lo llaman).
No les quedaría otro remedio… Es un modo de tratar a una persona que estigmatiza. Hoy trato con pacientes que a veces me abofetean, ¡y jamás los ataré!
¿Y qué hace? Dialogo. Comprendo sus conductas, busco contenerlas dialécticamente…
¿Cómo salió usted de lo suyo? Tras el trato recibido, ¡cuesta mucho convencerte de que eres independiente, libre, autónomo, capaz, digno! Primero, en un manual psiquiátrico leí el perfil del bipolar: “Bien, soy esto”. Catalogarte consuela; pero luego me descatalogué: “No: ¡soy Edgar!”.
Y con ayuda farmacológica, supongo. Hace un año decidí dejar todas las drogas, incluidos los muchos ansiolíticos y antipsicóticos que ingería. Tras un crudo síndrome de abstinencia, ¡estoy más tranquilo que cuando los tomaba! Sólo mantengo el litio.
Los psiquiatras van a reñirle. Diagnostican con excesiva soltura y recetan demasiados fármacos. Pero yo tuve suerte.
¿Por qué? Gané un concurso de poesía Jocs Florals del distrito de mi colegio, y eso me devolvió autoestima. Y tuve educadores de verdad en un hospital de día.
Y hoy ayuda usted a otros.
¡Ayudando, me ayudo! No soporto lo de “mira qué bueno soy…”. Yo disfruto con lo que hago. Soy aceptado y aprendo mucho.
Cuénteme algo que haya aprendido.
A empatizar con internos en clínicas y residencias, sin miedos ni lástima: sus conductas incomodan socialmente y se las cortan de raíz, pero ¿por qué no darles margen, dejarlas desarrollarse, observar adónde van? Llamamos locura a lo que es otra lucidez.
¿Qué más propone?
Un diagnosticado tiene el tiempo reglado, acotado, medicalizado. ¿Y el ocio? ¿Y el tiempo libre? ¿Y la diversión? ¿Y el placer? Después de dormir y comer, ¡eso es una necesidad humana de primer orden!
¿Y no pueden satisfacerla?
No: se les recluye como a enfermos infecciosos. Es inhumano. Por eso un grupo de integradores hemos empezado a organizar fiestas para que esas personas lo pasen bien…
¿Qué tipo de fiestas?
Música, baile, zumos, ¡marcha! En una discoteca, cada sábado, de cinco a ocho de la tarde, sin filtros de edad, sexo o perfil diagnóstico: abogamos por la riqueza de la diversidad, por un ocio integrador, inclusivo.
¿Tetrapléjicos y autistas, bipolares y Down, paralíticos cerebrales y…?
Personas que bailan y se divierten. Así se diluyen las etiquetas, ¡son personas de tú a tú! Venga usted: todos son admitidos. Aprenderá de la diferencia. Yo bailo ahí.
¿Y lo pasan bien?
“He visto la luz, he conocido a gente nueva”, “qué divertido es bailar al lado de otro”, “he hablado con una chica que…”, me dicen. El barman profesional que nos sirvió el primer día lloró: “Mira que llevo años de barman, ¡pero esto es tan bonito…!”. Se ponen guapos, vienen contentos, se van felices…
Aplaudo la iniciativa.
“¡Nunca había visto a ese levantarse de su silla…!”, me dijo el cuidador de uno el sábado pasado. Y bailan como locos, juegan a bolos, se liberan, se relajan… Una persona que lo pasa bien es más feliz y, por tanto, vive mejor. ¡Importa la calidad de vida, no sólo la estabilidad del cuadro clínico!
¿Y qué dicen médicos y psiquiatras de sus fiestas abiertas?
Son escépticos…, aunque algunos ya van entendiendo que el ocio rehabilita, que también el ocio es sanador. ¡Divertirse sana!
Y además de bailar… ¿ligan?
He visto algún beso… ¡Son personas!: tienen sentimientos y sexualidad. Parientes y facultativos lo admiten, sí…, pero sólo de boquilla. Yo pregunto: ¿por qué les negamos gozar de relaciones sexuales completas y seguras? ¡Qué saludable sería para muchos de ellos facilitarles un buen servicio sexual…! Hay profesionales del sexo que se lo harían con mucha ternura, tacto y cariño.

Publicat dins de Discapacitat física, Discapacitat psíquica, General | Etiquetat com a , | 8 comentaris