Intocable

Comèdia basada en fets reals, sobre dos homes que mai s’haurien d’haver trobat: un aristòcrata ferit en un accident i un jove dels suburbis de París qui es converteix en el seu assistent i li retorna les ganes de viure.
Amb 20 milions d’espectadors i una recaptació superior als 115 milions d’euros, INTOCABLE s’ha convertit en un autèntic fenomen a França, escalant fins a la 3 ª posició del box office francès de tots els temps i superant a “El que el vent s’endugué “.

 

INTOCABLE (Tráiler Oficial España “Intouchables”) from A Contracorriente Films on Vimeo.

Quant a epuig222

Professor de Secundària Intervenció Sociocomunitària 508
Aquest article s'ha publicat dins de Cinema i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Intocable

  1. Yerai Reboredo diu:

    “Pas d’bras, pas d’chocolat!”

    Despietada, incorrecta, mordaç, intel · ligent, enriquidora, irònica, fresca, provocadora i una llarg etcètera que la fan i la constitueixen com humana (ja que és una història basada en fets reals).
    Una pel · lícula que descuida el que està vist com a correcte, que oblida aquesta falsa compassió imposada per la societat envers les persones amb discapacitats o dificultats per diferents motius i tracta a les persones de tu a tu ja que tots som únics, i per això la fa extremadament humana, parlant de la integració social no només des del punt de vista de Philippe l’home tetraplègic i aristòcrata que necessita de l’ajuda dels altres però està fart de la compassió i pietat dels seus cuidadors, sinó també de la integració de Driss, l’immigrant dels barris marginals acabat de sortir de la presó en un món que desconeix. Dos mons que xoquen, pols oposats que s’atreuen.
    Una pel · lícula que només tocant la superfície dels temes que tracta commou i deixa un clar missatge de que ha de somriure i viure en veu alta com diria Emilio Zora.
    Dóna un punt de vista molt diferent a l’acostumat en el món de la integració i en el món que ens envolta diàriament, crec que seria un tema interessant a tractar a classe ja que tracta la moralitat des d’una perspectiva desvergonyida i gens establerta.

    “La discapacitat no consisteix a estar trencat, sinó sol” Philip Pozzo

  2. Laia Serramitja Julià diu:

    Jo la vaig veure i em va encantar! La recomano moltíssim, i en especial a la gent que treballa en el món social!

  3. Axell Jonathan Urquia Garcia diu:

    em va encantar molt, bona pel·lícula i manera de viure la discapacitat. he aprés molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *