“bicicleta – cullera – poma”

A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva familia inicien una croada contra la malaltia, i des del primer pas, aquesta pel·lícula es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva familia i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal.

Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat a que els científics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10. Una pel·lícula, bicicleta cullera poma, dura però optimista malgrat tot.

Quant a epuig222

Professor de Secundària Intervenció Sociocomunitària 508
Aquest article s'ha publicat dins de Malalties i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

26 respostes a “bicicleta – cullera – poma”

  1. olga diu:

    jo ja vaig viure aquesta malaltia d’aprop i és una malaltia difícil. crec que aquesta pel-lícula ens mostrarà a tots com es viu i n’aprendrem molt de la lluita de les persones davant aquesta malaltia.

  2. Laia Prat diu:

    Aquesta pel.lícula hem va agradar ja que reflecteix una gran realitat, però ta,bé podem veure que no només passa a la societat, sinò que també succeeix a personatges famosos de la societat.

  3. Itziar diu:

    Està molt bé que Maragall decidís fer aquest documental pel fet que com ell és un personatge d’una gran magnitud té a l’abast la manera i els diners per poder-lo realitzar.
    El fet que Maragall hagi decidit obrir-se personalment fa que s’apropi molt a totes les persones que pateixen aquesta malaltia ja que mostra clarament la situació familiar que va viure des del principi fins a dia d’avui.
    Ja que té força poder i eines per realitzar o almenys fer tot el possible per ajudar i promoure fundacions fa que s’apropi encara més a l’alt percentatge de gent gran que està patint l’Alzheimer, ja que de moment veuen que no hi ha cura i que segurament ells no la veuran (com diu Maragall) però que dintre de vint anys hi ha l’esperança que amb tots els avenços que s’estan realitzant, tot i que molt lentament, s’arribi a trobar la solució o més ben dit, la prevenció a la malaltia i si ja s’ha adquirit, com aturar-la.
    També m’agradaria dir que des del meu punt de vista és impossible comparar la situació de Maragall amb la de qualsevol altre persona que està patint la mateixa malaltia, ja que ell té a l’abast molts avantatges que tots els altres per mala sort no poden tenir.

  4. irene diu:

    Em va agradar molt el documental. penso que està molt bé que facin aquest documentals i que la gent els miri i sapiga una mica més, però de totes maneres crec que ell es troba en una situació molt diferent a les que ens trobem al dia a dia. Ell te i ha tingut la sort de se qui és i això també l’ajuda molt.

  5. Alexandre diu:

    El documental està bé, tot el que sigui conscienciar les persones sempre és ben rebut. Més encara si el protagonista del film és una persona de la influència econòmica, política, mediàtica i social de l’antic president de la Generalitat de Catalunya, llavors quasi és d’obligat compliment. Al final però, queda aquell gust amarg de pensar sinó fora bo que tots els grans personatges de la nostra societat agafessin algun tipus de malaltia per tal de que les coses es belluguessin més. Res més lluny de la meva voluntat però la mala consciència de vegades xiuxiueja idees com aquesta, jejeje

  6. Eia diu:

    Vaig anar a veure el Doc de’n Maragall,la veritat és que no està malament, però una mica llarg si que se’m va fer.
    Té coses positives, com ajudar a que la malaltia es conegui una mica més i la part més circ que en dic jo i surprenent de veure a l’ex president fent el pallasso, tant desinivit.
    Bé és un Doc més, però .. per lo menys no et deixa indiferent.( perdó per les faltes ) ejem

  7. Noemi diu:

    La pel·lícula està molt bé, crec que està bé que Pasqual Maragall una figura pública hagi fet aquest documental sobre l’alzheimer i que ell personalment com la seva família s’hagin obert al projecte, a més admiro el seu optimisme i humor que té amb la malaltia. Serà un pas més a la investigació i en un futur esperem que pugui ser vençuda.

  8. Gina diu:

    Trobu que el documental ha estat molt be, tot i que s’ha de dir que en Pascual Maragall té molta sort de ser el que és, que molta gent no té aquesta sort.
    Però també cal dir que es un home molt valent que no s’enfonsa i té moltes ganes de seguir endavant i això es valora molt.

    Un documental molt interassant per a tothom en general.

  9. blai diu:

    penso que l’aportació de pasqual maragall a l’investigació de l’alzheimer serà clau en els proxims anys per combatre aquesta malaltia i sort n’hi ha de persones així per tota l’altra gent que en sortirà beneficiada.

  10. Maribel diu:

    El documantal em va agradar molt.
    Penso que Pascual Maragall ha ajudat a que la malaltia de l’Alzheimer es coneixi més ja que exposa el seu cas, un cas real, i sobretot ajuda a l’estudi d’aquesta malaltia.
    Tot hi que penso que ell disposa d’uns mitjans o recursos que una persona de l’estatus social mitjà no pot aconseguir, simplement pel fet de ser qui és.

  11. Marc diu:

    Crec que encara que sigui una enfermetat és potser una sort per els cíentifics que es dediquen a estudiar l’alzeimer que li hagi tocat a en Pascual Maragall. És fred pensar això però a partir d’ell, creant la fundació, s’ha reunit molta gent investigant el mateix i ajuda a buscar solucions futures al problema. He trobat que es manté molt bé aquest home i amb molt humor i és molt interessant la pel.lícula.

  12. Marta Negre diu:

    Sens dubte, un documental protagonitzat per un personatge públic té molt més ressò que no pas que sigui protagonitzat per gent anònima. Crec que és molt bona iniciativa i servirà com a altaveu per què es dediquin fons, investigacions i estudis cap aquesta malaltia, ja que malauradament, l’alzheimer no té cura i cada com hi ha més gent afectada directe o indirectament.

  13. Leyre Figa diu:

    Després de veure la pel.lícula vaig recordar els casos que m’ha tocat viure d’aprop, els dels meus avis. Tot i que era una nena, també m’en adonava que alguna cosa no anava bé, sobretot quan el meu avi no em coneixia, però no n’era del tot concient del que passava, ja que no podia entedre-ho. Ara mirant-ho de lluny veig aquesta realitat que va viure la meva família.
    El treball que ha fet Maragall es admirable, ja que donarà a conèixer com es viu realment aquesta malaltia, tant el malalt com els que l’envolten. Tot i que encara no hi ha cap tractament per aturar-la o frenar-la, espero que aquesta petita aportació sigui l’inici per un final feliç. És una realitat molt present avui en dia i cada vegada n’hi ha més, per això s’ha d’aconseguir trobar la solució a un problema que ara mateix és inebitable.

  14. Georgina diu:

    Personalment crec que és un bon documental.Tota funadació creada per la investigació de nous avanços serà un pas important.El Sr.Maragall per desgràcia a topat amb aquesta malaltia,està mot bé la seva implicació perquè la seva veu sonarà més forta,ja que té mès recursos(econòmics,socials,familiars…)per tant dins la seva desgràcia no deixa de ser un priviligiat en comparació amb molta altre gent que l’està patint i tindrà que superar-la amb molts més problemes afegits.

  15. Noemí masó diu:

    Em va semblar molt interessant el documental i conèixer el Pascual Maragall persona. Fins ara només coneixia el polític. A banda d’això, és d’admirar com afronten ell i els seus la malaltia. És important que de tant en tant algú amb recursos, mitjans i contactes pugui donar una forta empenta a aquestes causes.

  16. Carme Trull diu:

    Les desgràcies hi són, hi han estat i sempre hi seran. Són mals que no es desitgen a ningú, però és molt important que gent amb recursos pugui tirar endavant nous projectes per a la millora i la investigació d’aquestes malalties. I és llavors, per desgràcia, quan ho vius en primera persona que te’n adones conta i lluites perquè tot canvii.

  17. sara diu:

    Trobo que ha sigut un documental mol bo. personalment m’ha agradat molt.
    Trobo molt be que es comenci a estudiar aquesta malaltia mes a fons, ja que crec que la gran majoria de les persones ( per mala sort) la patirem.
    Veritablement trobo que es una malaltia molt trista, ja que oblides tot el que ta passat el llarg de la vida i les persones que tan envoltat i han sigut importants i especials per tu…ho trobo bastant trist la veritat…esperu que es pugui trobar un solució ven aviat per aturar aquesta malaltia ( millor dit, esperem que algun dia els científics pugui trobar una cura per totes les malalties que hi ha en aquest mon…potser es somiar una mica, però seria ideal)
    Trobo que el pas que a realitzat Pasqual Maragall a sigut mol important i molt admirable ja que ajudara a moltíssimes persones que la patiran, però que possiblement tindran una nova oportunitat per continuar una nova vida.

  18. Natalia diu:

    El documental em va semblarinteressant!!

    Com ja han dit altres companys en comentaris anteriors, tot el que sigui aportar alguna cosa per poder conscienciar a la gent sobre l’ alzheimer em sembla perfecte, jo particularment vaig veure coses al documental que desconeixia.

    S’ està fent molt per trobar cura aquesta enfermetat, pero encara queda moltíssim per fer!

  19. miguel angel diu:

    He trobat molt bé que Maragall utilitzi la seva imatge pública per donar a conèixer l’alzhéimer a la societat. I segurament aquest documental i la seva fundació ajudaran a trobar un remei , conscienciar i ajudar a molta gent i famílies que pateix i conviuen amb aquesta malaltia.
    M’ha agradat la sinceritat i bon humor de Maragall quant es deixa retratar amb la seva família perquè la gent pugui entendre com es viu i com es pateix el desenvolupament de l’alzhéimer.

  20. Alex Quiles diu:

    El Documental m agrad molt, espero que la fundacio maragall i les altres organitzacion, aixis com els laboratoris trobin un remei rapid contra aquesta greu enfermetat. Deu ser molt frustan , per no dir un infern, saber que poc a poc van desepereixen els teus records.

  21. Elisa Coll diu:

    personalment, la pel·licula em va semblar interessant i agraeixo haver fet la sortida des del cicle.
    crec que es una pelicula molt colpidora pero alhora esperançadora, que ens ha apropat a molts a la malaltia de l’alzahimer.
    considero particularment interessant les vivencies i opinions de la familia. em quedo amb el moment que la seva dona diu que per que ell pugui tenir mes llibertat ella esta perdent la seva, i que no es just.

    fa pensar…

  22. olga diu:

    desprès de veure la pel.lìcula, vaig sortir ben pensativa, és una malatia que creix molt casi com una epidèmia i realment espanta, per tot el que comporta aquesta malatia.
    Alhora el fet de que maragall hagi fundat aquesta fudació ajudarà molt a amb la lluita d’aquesta malaltia.

  23. jacqueline diu:

    personalment em va agradar molt perque penso que no tot el que te una malaltia reaciona tan positivament, per mi el PASCAL MARAGALL a fet un acte de valentia al fer public la seva malatia i no solo això, la seva vida, la seva privacitat,tot i que penso que es bo tot el que a generat la seva malatia perque tambe s`ha de dir que si el no fos quie es no tindria el protagonismo que te, MARAGALL, fa un gran esforç pero no solo per el sinó que hu fa per afavorir i conscienciar a la societat respecta la gravetat de el Alzheimer, cre que també es un documental didactico ja que intervienen diversos metges especialitzats en l’Alzheimer.Dons penso que tot el que aporta MARAGALL es molt positiu, es deixa ver com una persona carismàtica, amable, amb bon sentit del humor, tambe hi ha un moment enque deixa de ser divertida i veiem la realitat del que comporta una malaltia,es algo més profundo, com sapiguer que tota la gen que loenvolta estan preocupas, que la seva familia pateix i que tot estan intranquils per que saben que cada dia aixo espot desenvolupar mes.
    El que m’assemble millor de tot es que MARAGALL amb tot el que esta fent per aquesta realitat crea esperança i potser que en el dia de dema tindren unaltre visio del Alzheimer.com deia Maragall combatre la malatia pero tambe gracies als seus recursos es poden fer en investigacions. Com deia Maragall: “I am sure that alzeimer will be won, although I won’t not see that”

  24. Marta diu:

    Em va agradar el documental,però crec que no ha acabat de reflexar bé com viu la malaltia la majoria de presones que la pateixen.

  25. Aina diu:

    Bicicleta-cullera-poma!
    El documental va estar molt bé. Fent un resum de la pel·lícula trobo que van donar molt de protagonisme a en Pascual Maragall i no van aprofundir gaire amb la malaltia de l’alzheimer. Tot i així, em va conmoure molt!

  26. Vanessa García diu:

    El documental, com a tal, està molt bé! però com diu la marta i l’ Aina, no aprofundeix o per lo menys la sensació que m’ha donat sobre aquesta malaltia, per la gent que la pateix o la majoría.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *