Des de fa tres anys, un equip de psiquiatres tracten als carrers de Barcelona persones sense sostre amb problemes de salut mental, per intentar que accedeixin a algun servei assistencial i que rebin tractament. Són l’Equip de Salut Mental Els Sense Sostre, ESMESS, que intenta ajudar un dels col·letius en risc d’exclusió més desatès, perquè siguin conscients de la seva patologia.
Entre línies – 03/11/2009
Despres de mirar aquest video, puc estar segura de que es ven veritat això que es diu que hi ha d’haver-hi persones per a totes les coses, perquè hem sembla que a mi s’hem faria molt dificil fer el que ells fan, sortir i descobrir que hi ha gent que realment estan molt malament, i que a més no es deixen ajudar perquè no son conscients dels seus límits. Per a mi, això es bastatn trist i seria una de els feines i un dels col·lectius, que no podria treballar-hi. Per això penso que es molt important que hi hagin persones com ells que puguin i els agradi fer-ho.
Crec que la feina que fan aquestes persones és d’admirar, i tot i que sóc conscient que ara per ara a mi em costaria treballar amb aquest col·lectiu no tenco pas les meves portes a poder treballar-hi més endavant, ja que considero que tothom té dret a que li donin un cop de mà, i per aquest mateix motiu, m’en orgulleig saber que en aquest país hi ha gent que vol fer aquesta feina i treballar amb aquest col·lectiu tant complicat.
Gran iniciativa, molt gran.
No podem oblidar que hi ha molta gent malalta que viu al carrer, no podem veure passar això per davant nostre com si la cosa no fos amb nosaltres. Però… què fer? Davant d’aquesta pregunta que em faig, saber que hi ha un equip de psiquiatres que es dedica a atendre a aquestes persones, m’omple i em tranquil•litza.
Deu ser dificilíssim que les persones amb aquest perfil acceptin rebre l’ajuda, així que el seguiment individual que duen a terme, poc a poc i sense pressionar, el trobo fantàstic. Gràcies a aquesta perseverança, alguns malalts acaben prenent consciència del seus problemes psicològics i, aquells que es posen en tractament, sobre tot els que ho fan de manera voluntària, milloren sens dubte… el cas és que és tremendament difícil que amb el dia a dia que viuen, mantinguin els hàbits de medicar-se i no consumir substàncies tòxiques…
Queda molt per fer per arribar a aquest necessari canvi cap a un món millor, per això valoro molt la feina d’aquest equip, per què és un pas més.