Un mandala, literalment cercle o roda en sànscrit, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d’un punt central fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S’hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d’aquest punt central.
Als mandales, se’ls dona una significació mística i simbòlica.
- Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies…
- Simbòlica: Simbolitzen tot l’univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d’instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.
Els mandales generalment obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N’hi ha de diferents orígens i són ideals per a la relaxació i la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d’ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d’autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca. Els mandales no són només la vessant estètica; el què ens importa, és el què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem. El mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.
S’utilitzen tant en l’edificació arquitectònica (baix relleus, rajoles, pintures, rosetons …) com en les produccions plàstiques budistes. Actualment, tenen també, una gran utilització educativa en tots els àmbits i col·lectius.
