Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l’ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l’individu en qüestió.

Què és la Declaració Universal dels Drets Humans?

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans.

Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.

El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el sí de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

El text de la declaració va ser traduït a multitud d’idiomes, i l’Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”. En conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords, el “Document més traduït” dels món.

Què son les nacions unides?

L’Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització mundial, creada en el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d’igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l’organisme un total de 192 estats del món, és a dir, tots excepte el Vaticà i Kosovo.

Declaració Universal de Drets Humans

Adoptada i proclamada

per l’Assamblea General de les Nacions Unides,

resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948.

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 5

Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.

Article 26

1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serò obligatòria. L’ensenyament tècnic i professional es posarà a l’abast de tothom, i l’accés a l’ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.
2. L’educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

1.  Explica què són els Drets Humans.

2.  Explica què és la Declaració Universal dels Drets Humans?

3.  Explica què són les Nacions Unides.

4.  Esmenta alguns dels Drets Humans.

5. Fes una reflexió sobre el concepte de llibertat a partir de la frase “La meva llibertat acaba on comença la dels altres”.

L’aplicació universal dels Drets Humans que hem vist en la unitat anterior només és possible si tots complim amb els nostres deures. L’article nº 29 de la Declaració dels Drets Humans diu que tots tenim deures envers la societat i la humanitat en general. Per exemple, si analitzem el dret que tenim a la llibertat, veurem que només és possible si els altres compleixen el deure de respectar la nostra llibertat. Ho podem entendre pensant en una situació que es dóna sovint: tenim dret a estar en silenci a casa nostra, però si el veï posa la música massa alta està anant en contra d’aquest dret fonamental. El veï, per tant, té el deure de limitar la seva llibertat baixant la música a un volum que no molesti. I el mateix que apliquem al veï ens ho hem d’aplicar a nosaltres, és a dir, passem de tenir un dret a tenir un deure. Els Drets Humans impliquen, per tant, deures. I seria injust només voler drets i no acceptar els deures, com seria també injust només tenir deures i no tenir drets.

Ara bé, no tots els deures són iguals. Podriem dividir-los en tres grups:

Deures d’imposició: són aquells que obliguen a complir unes normes o lleis: les normes de trànsit, les lleis jurídiques, etc.

Deures de compromís: són aquells que es deriven d’una promesa que hem fet o d’un compromís que hem assumit: tornar quelcom que ens han deixat, etc.

Deures de projecte: són aquells que ens porten a assolir un objectiu que ens hem plantejat: estudiar una carrera, aprendre a tocar un instrument, etc., són objectius que si els volem assolir hem de fer els passos necessaris, és a dir, els deures necessaris que portin a assolir-los.

Com hem vist en el punt anterior els deures són necessaris per al compliment dels Drets Humans. Ara veiem que, per a que els deures es duguin a terme és necessari que es concretin en normes. Si deixessim el compliment dels deures a la voluntat de cadascú, potser algunes persones els complirien per pròpia voluntat, però moltes d’altres no els complirien. Per això és necessari que existeixin normes, les quals són dictades per una autoritat legítima. Les normes, per tant, són necessàries per a ordenar la convivència. Imaginem-nos què passaria, per exemple, si no hi haguessin normes de trànsit: seria un caos. Les normes asseguren així la pau i impedeixen la violència.

Ara bé, no només existeixen les normes de tipus legal, sino també aquelles que ens donem a títol personal per a assolir un objectiu. Per exemple, si volem tenir èxit en els estudis ens podem donar determinat tipus de normes a nosaltres mateixos: estudiar en tal hora determinada del dia, etc. I també hi ha normes no escrites però que serveixen per a aconseguir l’objectiu de la bona convivència: les normes de cortesia, etc. Distingim així entre normes ètiques i lleis.

Tant les normes com les lleis, però, han de ser justes, han de basar-se en els Drets Humans i s’han de poder raonar. Imposar una norma o una llei que no es pugui raonar seria així injust.

1. Explica què són els deures humans i perquè són necessaris.
2. Digues quins tipus de deures hi ha i explica’ls.
3. Explica perquè són necessàries les normes.
4. Distingeix entre ‘norma ètica’ i ‘llei’.
5. Posa un exemple d’una norma que es pugui raonar.

Els judicis de valor

Fer un judici de valor és dir si una cosa és bona o no. Això vol dir que el que és bo o no no depèn dels gustos o preferències personals.  La bondat de la que aquí es parla existeix per sí mateixa, és objectiva. Per saber si quelcom és bo o no, hem de pensar en les funcions que té i si les compleix.

Així, la funció del bon ciutadà és conviure amb els altres i cooperar per a fer un món més just.

Els quatre tipus de consciència

Distingim entre:

Autoconsciència.

Consciència moral.

Consciència cívica

Els estímuls externs desencadenen impulsos interns que ens porten a actuar, a vegades impulsivament. Ara bé, com més conscient és una persona més capacitat té d’escollir la resposta que dóna, és a dir, de no actuar impulsivament. Davant d’un estímul, extern o intern, és important ser capaç de donar-se un espai de temps en el qual poguer escollir la resposta que donem. Hi ha persones que tenen aquesta capacitat més desenvolupada per naturalesa, però tothom, treballant, pot desenvolupar-la.

Els següents texts parlen d’aquesta capacitat que tenim d’actuar amb llibertat, i contraposa les accions humanes a les impulsives o ‘animals’:

“…las acciones propiamente humanas son las hechas con libertad. Y entiendo por libertad, la voluntad que nace de la reflexión. En efecto, lo único que predomina en las acciones de los animales irracionales es la afección pasiva que acontece en el alma bestial. El hombre también actúa a veces de esta manera, como cuando rompe una piedra que le ha golpeado o una rama que le ha arañado, solo porque le ha arañado. Todos estos actos son animales. En cambio, si rompe [dicha piedra] para que no dañe a los demás o movido por una reflexión que le exija romperla, entonces aquello es un acto humano.
Así pues, toda acción que se realiza no para obtener un fin distinto de la operación que se lleva a cabo o que [se hace] sin pretender alguna finalidad o que si hay una finalidad que se busque no es de una manera consciente, esta tal acción es animal y procede únicamente del alma bestial”.

Avempace (pensador andalusí, Zaragoza, S. XI-XII).

“…a mi sempre m’ha agradat arreglar rellotges. Però recordo un munt d’ocasions quan era un nen en què aquelles peces menudes i intrincades em feien perdre la paciència. Agafava el mecanisme i l’aixafava d’un cop contra la taula. No cal dir que després em sabia molt de greu i m’avergonyia del meu comportament… Sobretot una vegada que vaig haver de tornar el rellotge al seu propietari en un estat molt pitjor de com me l’havia donat.”

D.Lama, Una ètica per al nou mileni.

El terme ‘Irrupció’:

Un exemple de conducta impulsiva és el que s’anomena ‘Irrupció’, que consisteix en un comportament que interromp el ritme de la classe. Així, aprendre a demanar i esperar el torn de paraula ajuda a contenir la impulsivitat. Aprendre a escoltar és molt important, primer escoltar el que l’altra persona diu, fins que acabi, i aleshores podem expressar la nostra opinió.
Les normes poden ajudar a controlar la impulsivitat, i serveixen per lluitar contra la indisciplina.

Els mitjans audiovisuals envaeixen la nostra vida quotidiana d’una forma com no havia passat mai en la història de la humanitat. El mitjà més important, la televisió, pot ser una font d’informació i educació, però també de manipulació i passivitat. Les cadenes, per tal d’aconseguir audiència, trien massa sovint els temes més emocionalment intensos: violència, ira, sang, sexe, fàstic, por. Per això és important tenir criteri alhora de veure la televisió, ja que tot aquest material d’alguna forma és com el menjar: entra dins nostre i ens nodreix o ens perjudica depenent de la seva qualitat.A més hi ha el tema de la sobreestimulació d’imatges, que hiperactiven el cervell, i això afecta especialment els nens que veuen masses hores la televisió. I finalment, també s’ha de tenir present el tema de la desconnexió emocional entre les imatges virtuals (de violència…) i l’emoció que en la vida real es despertaria en un cas similar, però amb la realitat virtual no es desperta..

Això es pot extendre també al tema dels videojocs: tot i que poden servir per desenvolupar competències bàsiques, també poden ser perjudicials. Així, diversos estudis han demostrat que els videojocs violents poden alterar les funcions cerebrals. Científics de la Universitat de Indiana van trobar com es deprimien regions cerebrals associades al control emocional. L’us compulsiu dels videojocs s’ha associat també en diferents estudis al sobrepès, la introversió i tendències depressives. Aquí podriem reprendre el tema del Judici de Valor i aplicar-lo en aquest cas: no és ètic estudiar la carrera d’informàtica per acabar fent videojocs que atemptin contra els drets humans.

El següent text, escrit per un dels psicòlegs més importants del S. XX, Victor Frankl, parla sobre els continguts violents a la T.V. i demostra els seus efectes perjudicials:

“Fredrick Wertham, en su <<Crítica al informe elaborado por el Jefe del Servicio Federal de Sanidad del Comité de Televisión y Conducta Social>>, ridiculiza la <<vieja noción de cómo deshacerse de la agresión>> que justifica <<la necesidad de la violencia en televisión para reprimir impulsos violentos y, de esta manera, “ahorrarnos la violencia real”>>. Diversos estudios clínicos han revelado los efectos contraproducentes observados en niños y adolescentes ante la violencia, brutalidad y sadismo que ven por televisión. Se han encontrado cientos de casos en los que la violencia en televisión ha causado efectos dañinos. El presidente de la Comisión de Causas y Prevención de la Violencia afirmó que <<la dieta constante de conducta violenta en televisión provoca un efecto adverso en el carácter y las actitudes humanas>>. <<Debería promoverse una reducción de la violencia presente en los medios de comunicación y entretenimiento>>, dice Jerome D. Frank. El British Journal of Psychiatry describe un experimento durante el cual se les mostraba a diversos <<niños películas que contenían actos agresivos>>, y se encontró que <<después de haber visto estas imágenes, aumentaba en exceso la tendencia a comportarse de forma agresiva, en comparación con la tendencia inicial>>. John P. Murray, del Instituto Nacional de Salud Mental resume los resultados de unos cuantos estudios de la forma que sigue: <<Asistir a violencia en televisión provoca que el espectador se vuelva más agresivo>>”.

V.Frankl, El hombre en busca del sentido último.

El termòmetre de la teleporqueria:

La teleporqueria va ser definida l’any 2006 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Segons aquesta definició, un programa que permeti la resposta afirmativa a qualsevol de les qüestions següents es pot incloure en aquesta categoria:

1. Fa de la violència un espectacle?
2. Reforça els estereotips de gènere?
3. Reforça els estereotips xenòfobs?
4. És difícil establir clarament si és un programa informatiu, educatiu o d’entreteniment?
5. Fa servir un llenguatge cridaner, barroer o impúdic?
6. Estimula la por o inseguretat?
7. Es fonamenta en rumors, calúmnies o xafarderies?
8. Si és un concurs, hi surten nens fent papers d’adults?
9. Té talls publicitaris?
10. Afavoreix determinats grups de pressió (empreses, partits, clubs)?

La publicitat:

Els anuncis publicitaris avui en dia constitueixen tota una invasió de la nostra intimitat. Si ens hi fixem, veurem que sempre fan servir estratègies per vendre els productes, i associen l’us del producte a un èxit personal o a un estat emocional positiu. Per exemple, quan els anuncis de tabac encara no estaven prohibits era costum veure un home segur de sí mateix fumant i envoltat de cotxes de luxe, de dones boniques, etc. El missatge era clar: si fumes aquest tabac tindràs tot això. La invasió, per tant, no està només en el producte en sí, en aquest cas el tabac, sinó també en els valors que ens volen imposar, en aquest cas que l’èxit depèn de tenir un cotxe de luxe i una parella despampanant, i si un no ho té, o bé és que no fuma el tabac adecuat o bé és que és un desgraciat. Els creadors d’anuncis publicitaris tenen així la responsabilitat de crear anuncis ètics i basats en els valors i els drets humans.

Per sentir-nos bé amb els demés no n’hi ha prou de tenir bons sentiments; cal saber expressar-los: mostrar amabilitat, agraïment, respecte, generositat, etc. Això s’anomena tenir bones maneres.

Les dificultats de la vida (els examens, la feina, no tenir prous diners, etc.) afecten sovint al nostre estat d’ànim i sovint també ho fem pagar a la gent que tenim al voltant. Per això és important, especialment en aquests moments durs, saber mostrar els bons sentiments. Els rituals de cortesia, les bones maneres, ens ajuden a crear una actitud interior de respecte envers els demés, independentment de quines siguin les circumstancies exteriors. Les persones que escridassen, insulten o menspreen els demés acostumen a quedar-se soles. Per tenir amics, s’ha de ser amable.

I per això també és important cuidar el nostre llenguatge. A continuació es presenta un documental d’un científic japonès, Masaru Emoto, que s’ha fet mundialment famós per una sèrie d’experiments en què mesurava els efectes sobre l’aigua de les paraules, de la música, etc. Aquest experiment mostra la importància de tenir bones maneres, ja que el nostra cos està compost en un 70% d’aigua: