Educació per a la ciutadania i els drets humans

Els estímuls externs desencadenen impulsos interns que ens porten a actuar, a vegades impulsivament. Ara bé, com més conscient és una persona més capacitat té d’escollir la resposta que dóna, és a dir, de no actuar impulsivament. Davant d’un estímul, extern o intern, és important ser capaç de donar-se un espai de temps en el qual poguer escollir la resposta que donem. Hi ha persones que tenen aquesta capacitat més desenvolupada per naturalesa, però tothom, treballant, pot desenvolupar-la.

Els següents texts parlen d’aquesta capacitat que tenim d’actuar amb llibertat, i contraposa les accions humanes a les impulsives o ‘animals’:

“…las acciones propiamente humanas son las hechas con libertad. Y entiendo por libertad, la voluntad que nace de la reflexión. En efecto, lo único que predomina en las acciones de los animales irracionales es la afección pasiva que acontece en el alma bestial. El hombre también actúa a veces de esta manera, como cuando rompe una piedra que le ha golpeado o una rama que le ha arañado, solo porque le ha arañado. Todos estos actos son animales. En cambio, si rompe [dicha piedra] para que no dañe a los demás o movido por una reflexión que le exija romperla, entonces aquello es un acto humano.
Así pues, toda acción que se realiza no para obtener un fin distinto de la operación que se lleva a cabo o que [se hace] sin pretender alguna finalidad o que si hay una finalidad que se busque no es de una manera consciente, esta tal acción es animal y procede únicamente del alma bestial”.

Avempace (pensador andalusí, Zaragoza, S. XI-XII).

“…a mi sempre m’ha agradat arreglar rellotges. Però recordo un munt d’ocasions quan era un nen en què aquelles peces menudes i intrincades em feien perdre la paciència. Agafava el mecanisme i l’aixafava d’un cop contra la taula. No cal dir que després em sabia molt de greu i m’avergonyia del meu comportament… Sobretot una vegada que vaig haver de tornar el rellotge al seu propietari en un estat molt pitjor de com me l’havia donat.”

D.Lama, Una ètica per al nou mileni.

El terme ‘Irrupció’:

Un exemple de conducta impulsiva és el que s’anomena ‘Irrupció’, que consisteix en un comportament que interromp el ritme de la classe. Així, aprendre a demanar i esperar el torn de paraula ajuda a contenir la impulsivitat. Aprendre a escoltar és molt important, primer escoltar el que l’altra persona diu, fins que acabi, i aleshores podem expressar la nostra opinió.
Les normes poden ajudar a controlar la impulsivitat, i serveixen per lluitar contra la indisciplina.