Educació per a la ciutadania i els drets humans

Desde els temps primitius els éssers humans s’han organitzat per viure amb els demés, al principi en petitits nuclis familiars o en petites comunitats. I és que l’ésser humà és un ésser social, que necessita viure amb els demés per tres motius principals:

1. Per sobreviure: desde el seu neixement l’ésser humà depèn dels demés per a sobreviure: la mare l’alleta i el protegeix quan és un nadó indefens. En totes les societats tradicionals desde sempre hi ha hagut un contacte molt estret entre mare i nadó (el nadons sempre han estat alletats per la mare directament, només recentment s’ha cambiat aquest costum; i també els nadons sempre han dormit al costat de la mare o dels pares o com a mínim en la mateixa habitació; només recentment s’ha cambiat aquest costum). Aquest contacte estret fa que, com diuen actualment molts metges i pediatres el nen creixi amb un sistema de defenses immunulògiques més fort i amb més sensació de seguretat i confiança. Després, I mesura que el nen creix, segueix necessitant la protecció de la familia fins que és adult. I si pensem en les primeres comunitats humanes, veiem que per sobreviure en un ambient hostil també es necessitaven els uns als altres: mentre uns dormien els altres protegien la tribu, i per caçar eren més efectius en grup, etc.
2. Per comunicar-se: la necessitat de comunicació és bàsica per a l’ésser humà, ja que li és difícil viure sense vincles afectius d’alguna mena. La necessitat d’amor, de sentir-se estimat per la familia, i més endavant pels amics o per la parella, és una necessitat important per al seu benestar.
3. Per ampliar possibilitats: viure en societat satisfà també la necessitat bàsica d’adquirir coneixements i ampliar les pròpies possibilitats. Desde els temps antics els coneixements s’han anat acumulant, i això ha permès el progrés. Si haguéssim de descobrir-ho tot de nou no podriem fer res. Els ésser humans ens aprofitem així dels coneixements que els nostres avantpassats han adquirit, sovint amb molt d’esforç i molta paciència.