Educació per a la ciutadania i els drets humans

L’aplicació universal dels Drets Humans que hem vist en la unitat anterior només és possible si tots complim amb els nostres deures. L’article nº 29 de la Declaració dels Drets Humans diu que tots tenim deures envers la societat i la humanitat en general. Per exemple, si analitzem el dret que tenim a la llibertat, veurem que només és possible si els altres compleixen el deure de respectar la nostra llibertat. Ho podem entendre pensant en una situació que es dóna sovint: tenim dret a estar en silenci a casa nostra, però si el veï posa la música massa alta està anant en contra d’aquest dret fonamental. El veï, per tant, té el deure de limitar la seva llibertat baixant la música a un volum que no molesti. I el mateix que apliquem al veï ens ho hem d’aplicar a nosaltres, és a dir, passem de tenir un dret a tenir un deure. Els Drets Humans impliquen, per tant, deures. I seria injust només voler drets i no acceptar els deures, com seria també injust només tenir deures i no tenir drets.

Ara bé, no tots els deures són iguals. Podriem dividir-los en tres grups:

Deures d’imposició: són aquells que obliguen a complir unes normes o lleis: les normes de trànsit, les lleis jurídiques, etc.

Deures de compromís: són aquells que es deriven d’una promesa que hem fet o d’un compromís que hem assumit: tornar quelcom que ens han deixat, etc.

Deures de projecte: són aquells que ens porten a assolir un objectiu que ens hem plantejat: estudiar una carrera, aprendre a tocar un instrument, etc., són objectius que si els volem assolir hem de fer els passos necessaris, és a dir, els deures necessaris que portin a assolir-los.