Educació per a la ciutadania i els drets humans

Desde els temps primitius els éssers humans s’han organitzat per viure amb els demés, al principi en petitits nuclis familiars o en petites comunitats. I és que l’ésser humà és un ésser social, que necessita viure amb els demés per tres motius principals:

1. Per sobreviure: desde el seu neixement l’ésser humà depèn dels demés per a sobreviure: la mare l’alleta i el protegeix quan és un nadó indefens. En totes les societats tradicionals desde sempre hi ha hagut un contacte molt estret entre mare i nadó (el nadons sempre han estat alletats per la mare directament, només recentment s’ha cambiat aquest costum; i també els nadons sempre han dormit al costat de la mare o dels pares o com a mínim en la mateixa habitació; només recentment s’ha cambiat aquest costum). Aquest contacte estret fa que, com diuen actualment molts metges i pediatres el nen creixi amb un sistema de defenses immunulògiques més fort i amb més sensació de seguretat i confiança. Després, I mesura que el nen creix, segueix necessitant la protecció de la familia fins que és adult. I si pensem en les primeres comunitats humanes, veiem que per sobreviure en un ambient hostil també es necessitaven els uns als altres: mentre uns dormien els altres protegien la tribu, i per caçar eren més efectius en grup, etc.
2. Per comunicar-se: la necessitat de comunicació és bàsica per a l’ésser humà, ja que li és difícil viure sense vincles afectius d’alguna mena. La necessitat d’amor, de sentir-se estimat per la familia, i més endavant pels amics o per la parella, és una necessitat important per al seu benestar.
3. Per ampliar possibilitats: viure en societat satisfà també la necessitat bàsica d’adquirir coneixements i ampliar les pròpies possibilitats. Desde els temps antics els coneixements s’han anat acumulant, i això ha permès el progrés. Si haguéssim de descobrir-ho tot de nou no podriem fer res. Els ésser humans ens aprofitem així dels coneixements que els nostres avantpassats han adquirit, sovint amb molt d’esforç i molta paciència.

De l‘art i la ciència d’organitzar la convivència social en diem política. La política pretén aconseguir el bé comú per mitjà de les lleis i les institucions.

Antigament podem pensar en les dificultats en què es devien trobar les primeres comunitats per organitzar-se. Sovint devien sorgir diferents tipus de conflictes, per exemple pels millors terrenys de caça, etc. A partir d’aquesta necessitat d’organitzar-se devia sorgir la política, que amb el temps s’aniria desenvolupant fins a convertir-se en una ciència.

Avuí en dia, les institucions que garantitzen la convivència social són, per exemple: el parlament, el sistema judicial, el sistema educatiu, les forces de seguretat, la sanitat pública, la seguretat social, etc.

Les lleis i les institucions ajuden a aconseguir el bé comú i posen límits als abusos i als comportaments injustos.

Les lleis són proposades pels polítics, que són els representants escollits democraticament pel poble, i votades al parlament. Després, les lleis que han estat aprovades són aplicades i posades en pràctica pels treballadors de les diverses institucions, els quals s’anomenen ‘funcionaris’ si són treballadors de les institucions públiques. Hi ha així funcionaris que són metges, professors, advocats, jutges, policies, etc.

El concepte de ciutadania té varis cercles. Tots vivim en una ciutat o en un poble, en el cas del col·legi l’Estel la majoria d’alumnes són ciutadans de Granollers. Però també som membres d’una nació, Catalunya, és a dir som ciutadans de Catalunya, i també d’un estat, Espanya, és a dir, som ciutadans espanyols. Finalment, som ciutadans del món, el cercle més gran. La ciutadania és així la relació entre un individu i una comunitat política.

Gràcies a la ciutadania, el ciutadà gaudeix de determinats drets i determinats deures. Pel fet de ser ciutadans espanyols podem treballar a Espanya, tenir Seguretat Social i votar a les eleccions, és a dir, uns drets que no tenen els estrangers. I també una sèrie de deures: pagar impostos, respectar la Constitució, participar en la vida política, etc.

Per tant, tots tenim diferents graus de ciutadania, que es van ampliant en cercles cada vegada més amplis:

·La ciutadania local. Som veïns de la nostra ciutat o localitat.

·La ciutadania nacional. Som ciutadans d’un estat, és a dir, tenim la <<nacionalitat>> del nostre país. Com a ciutadans d’un estat, estem protegits per les seves lleis i obligats a complir-les, i tots hem de participar en la seva elaboració.

·La ciutadania del món. Tots som ciutadans del món. Amb aquest nom reconeixem que, pel fet de pertànyer al gènere humà, totes les persones mantenim uns lligams de proximitat i responsabilitat mútua. Com a ciutadans del món estem protegits pels drets humans, que afecten la humanitat sencera, i estem obligats per aquests drets a uns determinats comportaments. Els drets humans deriven de la nostra condició de persones, no de la nostra nacionalitat. Són els mateixos per a tots els éssers humans, independentment de la seva ètnia, color, religió, riquesa o cultura.

En el punt anterior veiem que el cercle més gran dels cercles de la ciutadania era el de la humanitat. Així, arribem a la idea del món com a casa comuna, i això implica que tots l’hem de cuidar i treballar per a arribar a una harmonia global. Ara bé, convé fer una reflexió sobre els passos que porten cap a aquesta harmonia global. Segons molts pensadors, no podem intentar cambiar el món si abans no ens cambiem a nosaltres mateixos. Per tant, primer hem de començar per nosaltres mateixos i pel nostre entorn més immediat. Aquest primer pas afavorirà així, de forma natural, el progrés cap a una harmonía global entre els diferents països del món.

Podriem resumir els passos de la següent manera:

1-harmonia amb nosaltres mateixos

2-harmonia amb l’entorn familiar i amics

3-harmonia entre comunitats i països

El següent video parla d’aquesta necessitat de començar per nosaltres mateixos:

1. La necessitat de viure en societat.

Activitat inicial:

Imagina’t l’època prehistòrica, quan els éssers humans vivien en coves i encenien un foc per allunyar les feres salvatges que rondaven la cova durant la nit. Però, si vivien sols, cadascú en una cova, es trobaven amb el següent dilema: si dormien, no podien vigilar que el foc no s’apagués durant tota la nit, i si no dormien per vigilar el foc, durant el dia no tenien forces per caçar i alimentar-se.  Què hi podien fer?

Activitat final:

A quin dels tres motius pels quals necessitem viure en societat fa referència l’anterior situació? Explica quins són els altres dos motius pels quals és ens és gairebé impossible viure tot sols necessitem viure en societat.

2. Què és la política?

Activitat inicial:

Imagina’t l’època prehistòrica, quan els éssers humans depenien de la caça per a sobreviure. Però, sovint, sorgien conflictes entre els caçadors dels diferents grups que vivien en un determinat territori, ja que les preses de caça estaven només en un lloc i es trobaven tots alhora competint per caçar-les. Sovint acabaven barallant-se entre ells mentre les preses fugien a un altre lloc. Què hi podien fer?

Activitat final:

Explica què té a veure la situació anterior amb la política i el seu origen. Defineix també el concepte de política i esmenta quines són les institucions polítiques.

3. Els cercles de la ciutadania.

Activitat inicial:

Reflexiona i escriu els elements i símbols que identifiquen dels següents grups: els seguidors d’un equip de futbol, un grup d’amics, la vostra localitat, la vostra comunitat autònoma.

Activitat final:

Explica quins son els tres nivells o cercles de la ciutadania. Explica a què correspon en el teu cas i en què t’impliquen.

4. Un gran projecte ètic.

Activitat inicial:

Ara que ja saps què t’identifica amb el teu grup d’amics, el teu equip de futbol o la teva localitat, reflexiona sobre els elements que ens identifiquen (que tenim en comú) amb el cercle més gran, és a dir amb la humanitat.

Activitat final:

Defineix els concepte de projecte ètic en relació a la casa comuna de la humanitat. Quins són els passos per arribar a una harmonia global?

5. El debat com a eïna de consens.

Explica quin és l’objectiu de fer un debat, quins són els seus passos i quines les seves regles.