Els cercles de la ciutadania
Jordi | 28 agost 2012El concepte de ciutadania té varis cercles. Tots vivim en una ciutat o en un poble, en el cas del col·legi l’Estel la majoria d’alumnes són ciutadans de Granollers. Però també som membres d’una nació, Catalunya, és a dir som ciutadans de Catalunya, i també d’un estat, Espanya, és a dir, som ciutadans espanyols. Finalment, som ciutadans del món, el cercle més gran. La ciutadania és així la relació entre un individu i una comunitat política.
Gràcies a la ciutadania, el ciutadà gaudeix de determinats drets i determinats deures. Pel fet de ser ciutadans espanyols podem treballar a Espanya, tenir Seguretat Social i votar a les eleccions, és a dir, uns drets que no tenen els estrangers. I també una sèrie de deures: pagar impostos, respectar la Constitució, participar en la vida política, etc.
Per tant, tots tenim diferents graus de ciutadania, que es van ampliant en cercles cada vegada més amplis:
·La ciutadania local. Som veïns de la nostra ciutat o localitat.
·La ciutadania nacional. Som ciutadans d’un estat, és a dir, tenim la <<nacionalitat>> del nostre país. Com a ciutadans d’un estat, estem protegits per les seves lleis i obligats a complir-les, i tots hem de participar en la seva elaboració.
·La ciutadania del món. Tots som ciutadans del món. Amb aquest nom reconeixem que, pel fet de pertànyer al gènere humà, totes les persones mantenim uns lligams de proximitat i responsabilitat mútua. Com a ciutadans del món estem protegits pels drets humans, que afecten la humanitat sencera, i estem obligats per aquests drets a uns determinats comportaments. Els drets humans deriven de la nostra condició de persones, no de la nostra nacionalitat. Són els mateixos per a tots els éssers humans, independentment de la seva ètnia, color, religió, riquesa o cultura.