Educació per a la ciutadania i els drets humans

Hem de diferenciar entre “problema” i “conflicte”:

-Un problema és una dificultat o obstacle que ens impedeix assolir els nostres objectius o propòsits. Així, la intel·ligència serveix per buscar solucions als problemes. De fet, podriem dir que més que ‘problemes’ hi ha situacions que cal resoldre.

-Un conflicte és un desacord o una lluita entre persones o grups de persones amb interessos, desitjos o necessitats oposats. També podem parlar dels conflictes interiors, quan dins nostre hi ha dos impulsos o desitjos oposats, per exemple vull estudiar la carrera que m’agrada però n’hi ha una altra que no m’agrada tant però té més sortides laborals.

Si mirem a l’origen de molts conflictes hi trobem molt sovint els mals sentiments, com per exemple la ira. I per tant ens adonem de la necessitat de desenvolpar bons sentiments. En canvi, sentiments positius com l’empatia, la compassió, la tolerància o la paciència eviten molts posibles conflictes.

El següent text posa de manifest la inutilitat de l’emoció de la ira o còlera:

“No hi ha àmbit on sigui més evident la inutilitat de l’emoció aflictiva que en el de la còlera… No es unicament que la còlera destrueixi la nostra capacitat de crítica sinó que sol inclinar-se inevitablement cap a la ràbia, el resentiment, l’odi la malícia i l’engany, tot coses negatives en tant que causen prejudici als altres. Així, la còlera no té més utilitat que causar sofriment… Per exemple, a mi sempre m’ha agradat arreglar rellotges. Però recordo un munt d’ocasions quan era un nen en què aquelles peces menudes i intrincades em feien perdre la paciència. Agafava el mecanisme i l’aixafava d’un cop contra la taula. No cal dir que després em sabia molt de greu i m’avergonyia del meu comportament… Sobretot una vegada que vaig haver de tornar el rellotge al seu propietari en un estat molt pitjor de com me l’havia donat.

…encara que poguem tenir riquesa material d’allò més abundant… quan ens enfadem tots perdem la pau interior. Ja ni menjem a gust. Si l’emoció aflictiva es torna habitual, ja podem ser tant rics, cultes o poderosos com vulgueu que els altres es mantindran a distància nostra.

Dalai Lama, Una ètica per al nou mileni, p. 108.

Un altre aspecte important a tenir en compte és el de no fer grans els problemas. Segons quina sigui la nostra actitud un problema pot esdevenir gros o quedar-se en una simple anècdota.

Les grans solucions que sempre s’han donat als conflictes són la Moral, l’Ètica i el Dret:

-La moral es el conjunt de normes que una cultura, una societat o una religió considera que cal complir per comportar-se bé i conviure d’una manera justa.

-L’ètica es la reflexió sobre les normes morals. A partir d’aquesta reflexió       podem arribar a la formulació d’una ètica universal, vàlida per a totes les     cultures. La Declaració dels Drets Humans es una formulació d’aquesta ètica universal.

-El dret es el conjunt de normes que un estat promulga i obliga que es compleixin.

Les lleis són necessàries perquè no tothom està disposat a ser just i ètic per pròpia voluntad, per això, els estats han de fer lleis que obliguen a complir. Hi ha també els tribunals de justicia per aplicar-les i encomanen a les forces de seguretat la tasca de fer-les respectar. Les lleis són així una de les creacions dels éssers humans per resoldre i evitar conflictes. Per exemple, estableixen normes de circulació que ordenen i regulen el trànsit.

Hi ha també institucions que ajuden a cercar la justícia:

-Mediadors i jutges: un exemple seria el carismàtic líder sud África Nelson Mandela.

-Institucions polítiques nacionals: el govern, les corts i els tribunals de justicia. Són els tres grans poders: executiu, legislatiu i judicial.

-Institucions internacionals: les Nacions Unides (ONU).

-Organitzacions no governamentals (ONG).

Sovint hi ha la necessitat de crear normes per resoldre conflictes. Quan les normes són acordades i pactades per ambdues parts ja no hi ha necessitat de lluitar.