La passada setmana, alguns dels alumnes de 4t d’ESO van fer un experiment de creació literària tot treballant el haiku a classe.
Aquests petits poemes són una adaptació d’una composició tradicional japonesa del mateix nom. Els haikus originals s’inspiraven en l’observació de la natura i miraven de crear un contrast contundent entre dues imatges. Un altre requisit del haiku tradicional el constituïa la presència del kigo, una referència estacional que, en la literatura japonesa tradicional, s’extreia d’un repertori estereotipat.
En la seva adaptació catalana, els haikus consten de tres versos de cinc, set i cinc síl·labes respectivament i sovint passen per alt els requeriments de la seva versió tradicional. A classe, però, en vam voler recuperar l’essència tot mirant-nos unes fotografies de tardor: heus aquí el resultat.
A la tardor tot és tan ple de molts colors amb diferents tons. N. C. C.
La foscor dels núvols és com la tristesa humana. el blat està sec. J. M. P.
L’octubre. La platja plora tota trista i sola. Ja no fa calor. L. M. A.
Hi ha un gran llac, arbres de tots els colors. Ja vé la tardor. A. A. G.
A l’octubre aquest color és meravellós, fresc i deliciós. R. B. R.
A la tardor mor la naturalesa amb un amor vermell. S. V. M.