Charles Darwin, bicentenari d’un naturalista

0

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. El fet que l’evolució es produeix va ser acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural va arribar a ser àmpliament vista amb la principal explicació del procés de l’evolució a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.
Darwin va desenvolupar el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d’Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige. Durant els seus cinc anys de travessia a l’HMS Beagle es va establir com un eminent geòleg les observacions i teories del qual donaven suport a les idees uniformistes de Charles Lyell, i la publicació del seu diari del viatge el va fer famós com a autor popular. Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits en el viatge, Darwin va estudiar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838.Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturalistes, li calia temps per la seva investigació i va donar prioritat al seu treball geològic. Darwin escrivia la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel Wallace li va enviar un assaig que descrivia una teoria similar, i ambdues van ser presentades a la Societat linneana en un document conjunt.
Amb la publicació de L’origen de les espècies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir l’evolució per descendència comuna. Va examinar l’evolució humana i la selecció sexual a La descendència de l’home i sobre la selecció en relació amb el sexe, seguit de L’expressió de les emocions en els homes i els animals. La seva investigació sobre les plantes va ser publicada en una sèrie de llibres i en l’últim, examinava els cucs de terra i els seus efectes al sòl.
Darwin va tenir un gran reconeixement quan va morir. Va ser una de les cinc úniques persones del segle XIX que no pertanyien a la reialesa en rebre un funeral d’estat, i va ser enterrat a l’abadia de Westminster.

 Aquest any 2009 se celebra el segon centenari del naixement de Charles Robert Darwin i els 150 anys de la publicació d’una de les seves obres més significatives “L’origen de les espècies”, la base teòrica del corrent evolucista de les ciències de la vida.

 

darwin.jpg

L’ordinador i la miopia

0

ENTREVISTA

Dora Fernández: “Mirar en excés l’ordinador causa miopia”

–¿Quants problemes de lectura són deguts a una mala visió?
–Un 20% dels problemes d’aprenentatge són causats per problemes visuals, segons diversos estudis. Els nens que els pateixen estan anatòmicament sans, no tenen alteracions evidents fàcils de detectar. La solució no sempre són unes ulleres.

–¿Són nens sense diagnosticar?
–Vam fer una investigació a les escoles de Pineda de Mar (Maresme) i vam detectar que un 18% dels alumnes tenien alteracions de refracció visual: necessitaven ulleres graduades i no ho sabien. Eren escolars aparentment sans, sense problemes. Molts eren miops.

–¿Miops sense saber-ho?
–La miopia està augmentant molt entre els nens. Utilitzen molt més la visió pròxima que la llunyana i l’ull se’ls miopitza. És el problema més freqüent i creixent en la infància. Però els nens miops tenen un gran avantatge: com que de prop hi veuen molt bé, i un 80% del dia només utilitzen la visió pròxima, no són els que tenen més problemes de lectura. Tot i que no portin ulleres.

–¿Sempre miren de prop?
–Una gran part del dia. Utilitzem en excés la visió pròxima. Jo dic als meus pacients que se’n vagin a jugar a futbol, que passegin pel camp o que mirin les estrelles, que no estiguin tancats a casa amb la pantalla de l’ordinador a 30 centímetres del nas, i després passin a la del televisor. Mirar massa l’ordinador els causa miopia.

–¿Per què?
–En la naturalesa, tot el que no s’utilitza s’acaba atrofiant, i la visió llunyana l’estem utilitzant poquíssim. El miop hi veu malament de lluny perquè els ulls tenen un diàmetre anteroposterior més gran que el de la resta de la població. Els raigs de llum no li arriben a la retina, es queden pel camí: la distància a què arriba la llum defineix les diòptries que necessitarà per ajustar la visió. Si no s’esforça a acomodar i exercitar la vista que té, el problema s’accelera i s’engrandeix.

–¿Quin tipus de problema escolar pot tenir un origen visual?
–Retard en la lectura i l’escriptura, errors en la percepció del que es llegeix. Són nens que van molt lents llegint, que deixen un llibre al cap de cinc minuts d’agafar-lo i et diuen que s’han cansat. Poden arribar als 9 anys amb el nivell de lectura d’un nen de 6. Un retard incomprensible en la lectura o l’escriptura sempre hauria de fer pensar els pares o el pediatre que potser hi ha un problema de visió no evident.

–¿Com intervé la vista en la comprensió del que es llegeix?
–La vista transmet una imatge al cervell i, per coneixements adquirits, interpretem el que veiem. Sabem que un gerro és un gerro, i que si és vermell, és un gerro vermell. La vista és un transmissor de la imatge, la interpretació es fa des de les neurones. Els problemes perceptius els pot tractar un optometrista o un logopeda, perquè hi ha nens que, veient perfectament una cosa, no saben expressar què és el que veuen.

–¿Aquests problemes no es capten en el moment de graduar la vista?
–No. Hi ha malestars que no sempre s’associen a una fallada visual. Ulls vermells, mal de cap, mussols o descamació de les pestanyes solen estar causats per l’esforç constant a acomodar la vista al que mires. Però si això s’acompanya de retard a l’escola, el nen pot passar per la consulta del psiquiatre, el psicòleg o l’otorrino, fins que algú pensi que és cosa de la visió.

–Es pensa poc en l’oftalmòleg.
–A un nen que no li agrada llegir i que no escriu quan toca, jo el portaria sempre a un oftalmòleg. Seria ideal observar la vista a tots els nadons, però resultaria costosíssim i el sistema sanitari no podria absorbir la demanda. Com a mínim, haurien de venir als 3 anys, abans de començar a anar a l’escola.

–I ¿què hi veuria en un nadó?
–El nen és l’únic mamífer que al néixer té els ulls oberts i els coordina amb la posició del cap. La part innata de la visió s’activa des del naixement: hi ha un tipus de reflexos que ja se segueixen en aquell moment. Als 3 anys, el nen té la visió d’un adult i podem detectar a temps una anomalia.

–¿Una mala visió pot condicionar la vida?
–És clar. Qualsevol dèficit en la percepció dels sentits et condiciona tota la vida, i, si és la visió, pot afectar fins i tot la comprensió del que es llegeix i arribar a ser un problema molt important.

–¿Com és la teràpia optomètrica?
–És un tractament ràpid en què s’estimula la visió amb proves oculars molt precises. Un nen amb problemes de lectura tractat correctament millora de manera clara en 8 o 10 sessions. La teràpia no ha de durar més. Sé de molts nens que van a optometristes d’òptica, sense control mèdic, durant més d’un any i no milloren. Els cobren uns honoraris altíssims. S’abusa de l’optometria.

Article extret del Periòdico de Catalunya  17/2/2009  

Àngels Gallardo: L’entrevista Dora Fernández, oftalmòloga

–¿Quants problemes de lectura són deguts a una mala visió?
–Un 20% dels problemes d’aprenentatge són causats per problemes visuals, segons diversos estudis. Els nens que els pateixen estan anatòmicament sans, no tenen alteracions evidents fàcils de detectar. La solució no sempre són unes ulleres.

–¿Són nens sense diagnosticar?
–Vam fer una investigació a les escoles de Pineda de Mar (Maresme) i vam detectar que un 18% dels alumnes tenien alteracions de refracció visual: necessitaven ulleres graduades i no ho sabien. Eren escolars aparentment sans, sense problemes. Molts eren miops.

–¿Miops sense saber-ho?
–La miopia està augmentant molt entre els nens. Utilitzen molt més la visió pròxima que la llunyana i l’ull se’ls miopitza. És el problema més freqüent i creixent en la infància. Però els nens miops tenen un gran avantatge: com que de prop hi veuen molt bé, i un 80% del dia només utilitzen la visió pròxima, no són els que tenen més problemes de lectura. Tot i que no portin ulleres.

–¿Sempre miren de prop?
–Una gran part del dia. Utilitzem en excés la visió pròxima. Jo dic als meus pacients que se’n vagin a jugar a futbol, que passegin pel camp o que mirin les estrelles, que no estiguin tancats a casa amb la pantalla de l’ordinador a 30 centímetres del nas, i després passin a la del televisor. Mirar massa l’ordinador els causa miopia.

–¿Per què?
–En la naturalesa, tot el que no s’utilitza s’acaba atrofiant, i la visió llunyana l’estem utilitzant poquíssim. El miop hi veu malament de lluny perquè els ulls tenen un diàmetre anteroposterior més gran que el de la resta de la població. Els raigs de llum no li arriben a la retina, es queden pel camí: la distància a què arriba la llum defineix les diòptries que necessitarà per ajustar la visió. Si no s’esforça a acomodar i exercitar la vista que té, el problema s’accelera i s’engrandeix.

–¿Quin tipus de problema escolar pot tenir un origen visual?
–Retard en la lectura i l’escriptura, errors en la percepció del que es llegeix. Són nens que van molt lents llegint, que deixen un llibre al cap de cinc minuts d’agafar-lo i et diuen que s’han cansat. Poden arribar als 9 anys amb el nivell de lectura d’un nen de 6. Un retard incomprensible en la lectura o l’escriptura sempre hauria de fer pensar els pares o el pediatre que potser hi ha un problema de visió no evident.

–¿Com intervé la vista en la comprensió del que es llegeix?
–La vista transmet una imatge al cervell i, per coneixements adquirits, interpretem el que veiem. Sabem que un gerro és un gerro, i que si és vermell, és un gerro vermell. La vista és un transmissor de la imatge, la interpretació es fa des de les neurones. Els problemes perceptius els pot tractar un optometrista o un logopeda, perquè hi ha nens que, veient perfectament una cosa, no saben expressar què és el que veuen.

–¿Aquests problemes no es capten en el moment de graduar la vista?
–No. Hi ha malestars que no sempre s’associen a una fallada visual. Ulls vermells, mal de cap, mussols o descamació de les pestanyes solen estar causats per l’esforç constant a acomodar la vista al que mires. Però si això s’acompanya de retard a l’escola, el nen pot passar per la consulta del psiquiatre, el psicòleg o l’otorrino, fins que algú pensi que és cosa de la visió.

–Es pensa poc en l’oftalmòleg.
–A un nen que no li agrada llegir i que no escriu quan toca, jo el portaria sempre a un oftalmòleg. Seria ideal observar la vista a tots els nadons, però resultaria costosíssim i el sistema sanitari no podria absorbir la demanda. Com a mínim, haurien de venir als 3 anys, abans de començar a anar a l’escola.

–I ¿què hi veuria en un nadó?
–El nen és l’únic mamífer que al néixer té els ulls oberts i els coordina amb la posició del cap. La part innata de la visió s’activa des del naixement: hi ha un tipus de reflexos que ja se segueixen en aquell moment. Als 3 anys, el nen té la visió d’un adult i podem detectar a temps una anomalia.

–¿Una mala visió pot condicionar la vida?
–És clar. Qualsevol dèficit en la percepció dels sentits et condiciona tota la vida, i, si és la visió, pot afectar fins i tot la comprensió del que es llegeix i arribar a ser un problema molt important.

–¿Com és la teràpia optomètrica?
–És un tractament ràpid en què s’estimula la visió amb proves oculars molt precises. Un nen amb problemes de lectura tractat correctament millora de manera clara en 8 o 10 sessions. La teràpia no ha de durar més. Sé de molts nens que van a optometristes d’òptica, sense control mèdic, durant més d’un any i no milloren. Els cobren uns honoraris altíssims. S’abusa de l’optometria.

Article extret del Periòdico de Catalunya  17/2/2009  

Àngels Gallardo: L’entrevista Dora Fernández, oftalmòloga

Go to Top