Biblioteca Escola Pia Tàrrega
Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Educació lenta
116 anys
ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA de Joan Domènech
Pels professors i pares dels alumnes aquest és un llibre recomanat!
Sovint els profes ens engoixem perquè no acabem el temari però el que cal és fer la feina ben feta, encara que es vagi poc a poc!
Aquest nou llibre escrit per Joan Domènech i editat per Graó ens explica que fer elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí, en tant que representa l’elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat.
Inculcar valors
016 anys
Ha de ser l’escola qui únicament ha d’inculcar valors als nens?
Plantejar aquesta pregunta com la única manera de fer educació, potser, és erroni, ja que per sort, hi ha gran nombre de famílies, en les quals, els valors són importants per al desenvolupament com a persones dels seus fills. No és així, en altres casos. Cadascú té un punt de vista diferent i relatiu. Però, creiem que una de les matèries, que hauria de tenir assolida, qualsevol nen/a, ja no dic alumne és el respecte per als que l’envolten; i ha de ser una feina conjunta a fer, tant des de l’escola, com per part de la família. S’ha deixat caure tot el pes sobre l’escola.
Per alguns pares és més còmode no “educar”, perquè a vegades, això planteja haver de dir en alguns moment un “no” i mantenir-se ferm; és més fàcil moltes vegades no involucrar-se, no ”batallar” i fins i tot riure les gràcies en alguns comportaments. El que passa, és que quan volen tornar enrere ja és massa tard.
Més d’una vegada hem sentit les paraules per part d’alguns pares “es que ja no puc amb ell/a”. Us podeu mirar els vídeos del jutge Emilio Calatayud (Lección magistral 1 i 2) que estan penjats al bloc, en els que un jutge de menors de Granada, parla sobre el tema.
També us recomano el llibre que acaba de publicar: “Mis sentencias ejemplares” i que podreu trobar a la Biblioteca comarcal de Tàrrega amb aquest Topogràfic: 343.1(46) CAL
El cel a l’octubre
016 anys
EL CEL DEL MES D’OCTUBRE (Informació extreta del diari El País)
Unes indicacions senzilles per admirar els objectes celestes durant les properes setmanes
La Lluna estarà en fase de Lluna plena el dia 4 a Peixos, quart minvant el 11 a Bessons, Lluna nova el 18 a Virgo i quart creixent el 26 del mes en Capricorn. Mercuri és observable una hora abans de l’alba durant la primera quinzena del mes, és a prop de Saturn i Venus. Venus, en el cel de l’alba, arriba cada dia més gran alçada sobre l’horitzó, transita per Verge abans de l’alba. La seva brillantor és espectacular, amb magnitud -3,9 convertint-se en l’objecte més brillant del cel nocturn a excepció de la Lluna. Apareix un parell d’hores abans de la sortida del Sol Durant els primers 15 dies del mes forma un bonic trio amb Saturn i Mercuri.
Mart és visible a la segona part de la nit, entre les constel·lacions de Bessons i Càncer. Presenta una magnitud de 0.8, amb un disc realment petit de 8 segons d’arc (1 segon d’arc és la fracció 1 / 3600 d’1 grau). A final del mes es troba situat a prop del cúmul obert d’estrelles M 44, el Pessebre, a la constel·lació de Càncer. El dia 31 comença a transitar entre les estrelles del cúmul.
Júpiter segueix estant en bona posició i brillantor, atès que va passar per la seva oposició a mitjans d’agost. Té una magnitud de -2,6. Va perdent brillantor i mida durant el mes, amagant-se un parell d’hores després de mitjanit. Les bandes equatorials centrals, d’un intens color marró fosc-taronja, són visibles amb un telescopi de com a mínim 7,5 centímetres d’obertura. En el cas de disposar de bona transparència, són també visibles més bandes en la seva atmosfera, així com la gegantina Gran Taca Vermella (s’ha de consultar qualsevol programa de planetari de sobretaula per saber si la Taca Roja està o no en trànsit). Cal recordar que el període de rotació del planeta és molt ràpid, ja que Júpiter gira al voltant del seu eix cada 9 hores i 50 minuts a les zones equatorials. En uns 15 minuts es podrà veure clarament la rotació de les bandes equatorials jovianes.
Canvi de posició dels satèl·lits galileians
També és molt aconsellable veure el continu canvi en posició dels quatre satèl·lits galileians, Ió, Europa, Ganimedes i Callisto, clarament visibles enganxats al disc de Júpiter ja que presenten magnituds entre 5 i 6. Els seus períodes de translació al voltant de Júpiter, van de 1,77 dies (Ió) a 16,69 dies (Callisto).
Saturn és visible a molt baixa alçada en el cel de l’alba, amb magnitud 1,1. Aquest mes es troba ja a Verge, havent abandonat la constel·lació de Leo, on ha estat transitant durant gairebé 3 anys. El dia 8 és molt a prop de Mercuri, a 0,8 graus (aquest serà una mica més brillant que Saturn). A finals de mes surt unes tres hores abans que ho faci el Sol
Urà està situat a Peixos, a l’est del famós asterisme que forma aquesta constel·lació, situat sota del gran quadrat de Pegàs. Si centrem l’estrella més a l’est del famós asterisme, 6 graus al sud podrem observar dos objectes, un d’ells és Urà, l’altre és l’estrella 20 Piscium, una mica més brillant que el planeta. Amb magnitud 5,7, és un objecte fàcil per a ser observat amb prismàtics, sent per el telescopi visible la seva petit disc verd-blavós.
Neptú es situa prop de Júpiter, a la constel·lació de Capricorn, 1 grau a l’oest de l’estrella de magnitud 5,42 Capricorn. Amb una magnitud de 7,9 serà fàcilment visible amb uns petits prismàtics, per telescopi serà visible el seu petit disc verd-blavós.
Plutó és visible a bona alçada a la constel·lació de Sagitari. Amb una magnitud de 13,9, necessitem com a mínim un telescopi de 25 centímetres d’obertura per poder observar-lo. Qualsevol planisferi d’ordinador (Stellarium, The Sky, Megastar) ens mostrarà de manera precisa la posició de l’aquest planeta nan.
L’asteroide Juno, un dels quatre més gran, famosos i brillants, amb una brillantor de 8,0 magnituds, és fàcilment localitzable en el camp d’estrelles de la constel·lació d’Aquari. Bona oportunitat per observar l’asteroide, que no tornarà a estar tan brillant fins a l’any 2015.
José Riper és president del centre astronòmic d’Àvila
Per a més informació, consulteu la pàgina de El País dedicada a l’Any de l’Astronomia: http://www.elpais.com/especial/astronomia/
Dites octubre
016 anys
DITES, PROVERBIS I REFRANYS D’OCTUBRE
- El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
- De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat.
- Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol.
- Per Sant Narcís, cada mosca en val sis.
- Si a l ‘Octubre fa bon fred, mor el cuquet.
- Quan l’Octubre ja és finit, mor la mosca i el mosquit.
- Quan trona pel mes d’Octubre, neu segura.
- Si vols tenir un bon favar, sembra’l per la Mare de Déu del Pilar.
Pel·lícula1 Sadurní
016 anys
El Pare escolapi en Sadurní Tudela, bon cinèfil i un gran motivador lector, envia a tots els col·legis de l’Escola Pia de Catalunya pel·lícules recomanades de diferent temàtica.
Començarem amb la pel·lícula: El primer día del resto de tu vida
Direcció:Rémi Bezançon. Producció: Isabelle Grellat, Enric Altmayer i Nicolàs Altmayer
Música: Sinclair. Durada:114′ França, 2008. Estrena a Espanya: 19 de juny 2009
Intèrprets:Jacques Gamblin, Zabou Breitman, Déborah François, Marc-André Grondin, Pio Marmaï, Roger Dumas, Cécile Cassel, Stanley Weber, Sarah Cohen-Hadria, Camille Pazzis.
La família ha estat tractada en el món del cine del dret i del revés. Podem trobar-la com una institució d’una crueltat terrible, cas de “Celebración”, o com la tendresa propagandística de les famílies nombroses, cas de “La gran família” i les seqüeles.
I és que la institució que ens acull quan arribem al món dóna per a molt i ens podem sentir ben afortunats amb els de la nostra sang o ser la gent més desgraciada de la galàxia. Unir família i Nadal és un dels tòpics més interessants del setè art, tot i que en aquesta pel·lícula no hi ha Nadal que valgui.
El primer dia del resto de tu vidaens presenta una família en cinc moments diferents, petits esdeveniments, en un espai temporal de dotze anys. Cada capítol, per dir-ho d’alguna manera- està protagonitzat per un dels membres –pare, mare, filla i dos fills- i els altres són secundaris. També surt el pare del pare, que t’ajuda a entendre perquè el seu fill és com és i com podem arribar a reproduir el que hem mamat sense ser-ne gaire conscients.
Trobem una mica de tot: la crisi dels cinquanta, els problemes amb l’adolescència, els amors i els desamors, les crisis personals sorgides pels problemes laborals, els silencis de pedra picada i les paraules que fereixen com ganivets acabats d’esmolar, retrets i aproximacions somriures, riures oberts i unes quantes llàgrimes. Vaja, la vida en gairebé dues hores. Al final, potser la part més fluixa de la pel·lícula perquè és molt previsible, arriba la gran traca que genera la solució de tots els problemes afectius que viuen.
Una banda sonora ben triada i unes interpretacions molt bones –premis Cèsar 2009 del cine francès per a Déborah François i per a Marc-André Grondin, a qui hem pogut veure a C.R.A.Z.Y., un altre drama familiar. La resta són Jacques Gamblin, molt conegut a les nostres pantalles, Zabou Breitman i Pio Marmaï. El director és Rémi Bezançon, que també és el responsable del guió.
