Biblioteca Escola Pia Tàrrega
Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Família i escola
016 anys
Família i escola: compartir l’educació
En els diferents debats sobre l’educació apareix de forma insistent el tema de les relacions entre la família i l’escola. Aquest llibre posa de manifest que cal promoure un debat conjunt entre família i centre educatiu que faci possible l’acostament entre ambdues institucions i que afavoreixi un clima de confiança en benefici de l’educació de petits i grans. La seva principal intenció és oferir una mirada als aspectes que poden aportar un guiatge en aquesta reflexió.
Índex:
El desprestigi de l’educació: L’educació, un dret fonamental per a tothom.
L’educació en crisi? Quina crisi?
Podem recuperar la confiança necessària?: La desconfiança i el recel. De la desconfiança i el recel a la confiança i la comunicació.
L’escola i la família . Educar en col·laboració: L’educació, una acció complexa. L’educació, una acció per compartir.
El lloc idoni per a cada aprenentatge. Què ha de fer l’escola i què ha de fer la família: L’escola d’ahir, l’escola d’avui. Escola i família: aprenentatges compartits i aspectes diferents. Infants i adolescents entre dos col·lectius
El rol de persones adultes que eduquem: Els canvis i les inseguretats. Mantenir els criteris. Compartir el criteris.
Un repte comú. Com entenem l’autoritat i l’afectivitat i com les compartim: L’autoritat i l’afectivitat. Compartir l’autoritat.
Quan van creixent, ja no cal que s’estableixi cap comunicació entre la família i l’escola? La comunicació entre la família i l’escola al llarg del procés educatiu.
La participació de les famílies: Problemes amb al participació? Propostes per a la comunicació.
Un context de col·laboració. Veïnatge i xarxes de proximitat: La societat de la informació. La xarxa, una alternativa.
Podem saber-ne més.
Aquest llibre de la doctora en Psicologia de la UAB, na M. Jesús Comellas és molt adient per resoldre problemes i trobar solucions positives en les relacions de l’alumnat, la família i el centre educatiu.
Si no es volt comprar, el podeu trobar a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega amb la signatura: 37.06 COM.
Dites desembre
016 anys
Les últimes dites de l’any
- Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer.
- Anar a dormir d’hora i llevar-se de matí tan bo és al desembre com a l’abril.
- Arriba a temps, com la sabata de Sant Nicolau.
- Boira pel desembre, pluja o llevant.
- Boira pel desembre, pluja o sol.
- Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre.
- Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.
- Darrera el desembre nuvolós, ve el gener polsós.
- Darrera un desembre plujós, ve un gener polsós.
- De desembre a la fi, cada cabra amb son cabrit.
- De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall.
- Desembre, el mes més vell de l’any.
- Desembre finat, any acabat.
- Desembre, gelat i nevat.
- Desembre, moltes coses es fan, però ja som a fi d’any.
- Desembre mullat, gener ben gelat.
- Desembre nevat, bon any pel blat.
- Desembre passat, fred arribat, si no s’ha perdut o no l’han robat.
- Desembre que fred no plany, bon gener i millor any.
- Desembre tremolant, bon gener i millor any.
- Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa dia que ja és nit obscura.
- Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons.
- El desembre ben portat, o pluja o tempesta.
- El desembre és l’avi de l’any, i el gener l’hereu.
- El desembre és un vell que fa arrugar la pell.
- El desembre pren i no dóna.
- El fred del desembre es fica dins per sempre.
- El mes de desembre, el mes de les festes.
- El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
- Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir.
- En els Advents, baixen els gels i pugen els vents.
- La boira de desembre duu el garbí al ventre.
- La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia.
- Més curt que el dia de Sant Tomàs.
- Neus pel desembre, bon any pel que ve.
- Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat.
- Pel desembre calor, porta mal pitjor.
- Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se’n va vora del foc.
- Pel desembre, el dia temperat, el vent l’ha portat.
- Pel desembre, el fred o el vent fan tremolar el més valent.
- Pel desembre, el temps que fa el dia tres el fa tota la resta del mes.
- Pel desembre es gelen les canyes i es torren les castanyes.
- Pel desembre, fred, i calor per l’estiuet.
- Pel desembre, gelades i nevades i llargues matinades.
- Pel desembre, gelades i sopes escaldades.
- Pel desembre i pel gener, no siguis matiner.
- Pel desembre i pel gener, omple la pica i l’olier.
- Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
- Per la Concepció fa un fred de debò.
- Per Sant Esteve, plou i neva.
- Per Sant Esteve, un pas de llebre.
- Per Sant Nicolau, la neu hi cau.
- Per Sant Nicolau, plou si a Déu plau.
- Per Sant Silvestre, el que no es fa resta.
- Per Sant Silvestre, entra el sol per la porta i per la finestra.
- Per Sant Silvestre, es treu l’ase per la finestra.
- Per Sant Silvestre, la pluja ja està llesta.
- Per Sant Silvestre, salten les bruixes per la finestra.
- Per Sant Silvestre, un any se’n va i un altre en resta.
- Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix fins que el Nen Jesús no neix.
- Per Santa Llúcia, l’oli torna a l’oliva.
- Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia.
- Per Santa Llúcia, s’escurça la nit i s’allarga el dia.
- Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix.
- Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de pardal; i per Reis burro és qui no ho coneix.
- Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol.
- Qui anar bé vol es compra roba pel desembre i calçat pel juliol.
- Qui el desembre acabarà l’any nou veurà.
- Sant Nicolau de la neu porta la clau.
- Sant Nicolau obre les festes amb clau.
- Sant Silvestre, duu a les bruixes del cabestre.
- Sant Silvestre és el darrer vespre.
- Santa Llúcia de Puigmal, tretze dies d’aquí a Nadal.
- Santa Llúcia la bisbal, a tretze dies de Nadal.
- Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia.
- Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!
- Si bon raïm vols menjar, pel desembre has de podar.
- Si el desembre plou, bon any nou.
- Si l’any se’n va nedant mal per les vinyes i malament pels camps.
- Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.
- Si plou per Santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana.
- Si Sant Silvestre plora tot l’any plora; Si Sant Silvestre riu tot l’any riu.
Acte inagural 125 anys
016 anys
En la web de l’escola podeu veure el vídeo de l’acte inagural.
Cliqueu: ESCOLA PIA TÀRREGA
125 anys al servei de l’educació 1884-2009
Educar en la família
016 anys
100 consells per educar dins de la família
La família esdevé la primera institució social que acull els infants. Per tant, educar en aquest entorn esdevé bàsic, abans d’entrar en consideracions pedagògiques. Aquesta és la teoria de Mauro Valenciano, autor del llibre ‘100 consells per educar dins de la família’. Valenciano amb aquesta obra vol formular l’educació dins de la família com un projecte arrelat i articulat en la vivència dels adults.
L’objectiu de l’autor és allunyar-se de la defensa a ultrança dels valors tradicionals, que creu que poden generar fractures morals en la societat fruit de l’aparició de noves fórmules de convivència familiar. Valenciano considera a ‘100 consells per educar dins de la família’ que la cura inicial del nadó, en especial la física, és el primer pas en l’assumpció progressiva per part de l’infant i l’adolescent d’un rol adult afavoridor en el camp de la maduració emocional.
Guarderies ???
016 anys
Entrevista a Eulàlia Torras de Beà, psicoanalista y psiquiatra infantil
“La guardería no puede criar saludablemente a un bebé”
Soy lo bastante mayor para acumular experiencia y lo bastante joven para seguir aprendiendo. Soy de Barcelona. Soy médica, psiquiatra y psicoanalista. Estoy casada y tengo tres hijos y seis nietos. ¿Política? Favorable a los más necesitados. ¿Dios? Eso son cuestiones privadas
¿Qué tiene de malo una guardería?
Es algo que necesitan los padres…, pero no es lo que necesita un bebé.
¿Y qué necesita un bebé?
La cercanía cálida, constante y segura de sus amorosos padres.
Pero si los padres no pueden…
Dejan a sus bebés cada vez más tempranamente en guarderías, sin calibrar las consecuencias…
¿A qué edad entran los bebés en guarderías?
¡Con cuatro meses! Algo impensable hace 40 años…
¿Y qué consecuencias tiene esto?Mala crianza. Asumimos como normal que nuestros bebés enfermen, ¡y no lo es!
¿Enferman por culpa de la guardería?Multiplica las posibilidades de enfermar: el bebé está más expuesto a gérmenes… y, sobre todo, más propenso a toda afección.
¿La guardería acentúa la propensión a enfermar del bebé?
Sí. El propio hogar, los brazos de mamá y papá, un círculo reducido de personas… ¡eso es lo que fortalece emocional, cognitiva y físicamente al bebé! La guardería, en cambio, puede comprometer su desarrollo.
¿Tanto como eso?
El ingreso en la guardería lo hace retroceder temporalmente en competencias que está adquiriendo, como hablar, caminar…
¿Por qué?
Un entorno estable proporciona seguridad al bebé, seguridad que lo anima a explorar: así madura bien. Alterar su entorno le resta seguridad, lo que frena su desarrollo.
¿No está dramatizando, doctora?
Lo confirman los últimos hallazgos en neurociencias y psicología evolutiva.
¿Me los resume?
De los cero a los dos años, cuando más plástico es el cerebro, las neuronas del bebé se desarrollan según la calidad de los estímulos que recibe por interacción con las personas centrales de su mundo: abrazos, achuchones, caricias, risas, balanceos, movimientos, sonidos, voces, cantos, palabras, mimos, cariños, músicas, olores, colores, sabores…
¿Y besos?
Y besos. Todo eso sofistica y enriquece su sistema neural y nervioso, el sistema desde el que establece su relación emocional y cognitiva con el mundo y consigo mismo.
¿La guardería no da esos estímulos?
Imposible en grado óptimo, improbable en el necesario, difícilmente con la intensidad y calidad de unos papás atentos y amorosos.
Ya no existen a tiempo completo.
Y quizá por eso llegan cada día a las consultas más psicopatologías en niños cada vez menores… ¡España es ahora el tercer país que más psicofármacos receta a menores! Cortamos síntomas sin analizar causas.
También padecemos en España un elevado fracaso escolar.
Tampoco analizamos causas, preferimos castigar o etiquetar: “trastorno por déficit de atención e hiperactividad”, y medicar.
Ir pronto a la guardería ¿no garantiza una mejor escolaridad ulterior?
No. Hay que escolarizar al niño justo cuando empieza a quedársele pequeño su hogar.
¿Y a qué edad sucede eso?
No antes de los tres años.
¿Tan tarde?
En Finlandia los padres no están obligados a escolarizar a sus hijos ¡hasta los siete años! Y Finlandia es el país con menos fracaso escolar de Europa, vea el informe PISA.
Seguro que concurren otros factores…
El principal es que el Estado sufraga durante el primer año a los padres. Y luego permite horarios laborales intensivos o reducidos. Así, ¡los padres pueden criar a sus hijos! Y un niño bien criado en casa llegará a la escuela muy estimulado, con ganas de descubrir. Y aprenderá más y mejor.
O sea, que deberíamos mimar al bebé.
Atender sus necesidades de hambre, sueño y – sobre todo-cariño. No es sobreprotegerlo, ¡es protegerlo de lo que vendrá! Porque el niño así criado gozará de estabilidad emocional, autoestima y coherencia: estará bien preparado para los reveses que vendrán.
¿Y no será así si se ha criado con mucha guardería o en un orfanato?
La pobreza de estímulos empobrece su desarrollo: serán niños poco orientados, intemperantes y más agresivos, más vulnerables a la frustración, más depresivos…
Diga algo bueno de las guarderías.
Muchas tienen excelentes cuidadoras, pero repartirse entre tantos niños imposibilita la calidad de la atención personalizada.
Mejor una guardería que algún hogar.
Ante un hogar con abandono, conflicto permanente y agresividad crónica, ¡mejor una guardería, sí! La guardería es útil en ciertos casos y momentos, pero no es la opción principal para criar saludablemente a un bebé.
Envíe un mensaje a los padres.
Uno de la doctora Julia Corominas: “Dedicar tiempo a los hijos de pequeños os ahorrará mucho tiempo cuando sean mayores”. Ahorro en salud física, mental y emocional.
¿Qué haría si mandase en España?
En vez del populismo político de inaugurar guarderías, subvencionaría a los padres para que dedicasen tiempo a criar a sus hijos hasta los tres años: ¡eso sí sería progresista!
En algo sí habremos progresado en los últimos 40 años..
Sí: en conocimiento. Sabemos cómo optimizar el desarrollo de los niños. ¿Por qué no lo aplicamos? ¿Queremos su felicidad futura?
Cambio social:
Madres a la oficina, bebés a la guardería: relevante cambio social de los últimos 40 años. Con algunas consecuencias indeseables. Quien las señale se expone a ser tildado de carca. Pero se agolpan las evidencias neurocientíficas, y hay que plantearlas: lo hace la doctora Torras – ¡se reprocha haber callado demasiados años!-,presidenta de la Fundació Eulàlia Torras de Beà (www. fetb. org), gestora de varios centros de salud mental infantil y juvenil y que ahora celebra 40 años de trabajos. Cada día hay más padres inquietos ante una política socioeconómica que dificulta procurar a sus hijos una feliz y saludable crianza, padres como los que se mueven en:
http://www.mastiempoconloshijos.blogspot.com/
VÍCTOR-M. AMELA – La Contra de la Vanguardia 23/11/2009