Bon any

0
16 anys
per a Cicle Infantil, Educació Primària, ESO, Famílies, Professorat

Que tingueu un Any Nou 2010, ple d’alegries, salut i feina.
Us envio aquests dos enllaços que ens han agradat.
 
Un brindis:   Cliqueu a l’enllaç i desprès a la porta.
http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3175362
 
Concert d’Any Nou:  Cliqueu a l’enllaç i desprès al violí

http://www.jacquielawson.com/preview.asp?cont=1&hdn=0&pv=3148566

Videos Nadal

0
16 anys
per a Educació Primària, ESO, Famílies, Professorat, Vídeos

En aquestes adreces veureu dos vídeos de Nadal, un amb temàtica escolar i l’altre amb cantants actuals!

Cliqueu:  Bon Nadal escolar   Nadal cantants

Bones vacances!

0
16 anys
per a Cicle Infantil, Educació Primària, ESO, Famílies, General, Professorat

felicitacio-09

Des del parc emblemàtic de Sant Eloi de Tàrrega, desitgem a tota la comunitat educativa felices festes i unes bones vacances nadalenques!

Millor educació

0
16 anys
per a ESO, Famílies, Professorat

La millor educació

Pocs assumptes tan delicats com l’educació, pocs llocs on se la maltracti així. A la intel·ligent ofensiva del ministre Ángel Gabilondo per un acord perquè, per una vegada, una generació tingui garantit un model educatiu, ha sortit a l’aguait la gran mestra de les receptes de l’àvia, Esperanza Aguirre. La seva ocurrència d’ordenar per llei l’autoritat del professorat ha enlluernat en aquest país addicte a solucionar els problemes declarant-los il·legals.

El principal avantatge de la recepta és que no costa ni un duro. A més, marca per llei el culpable si surt malament: aquell professor a qui vam fer autoritat i no l’exerceix perquè no vol. És inútil, en canvi, per a quatre de cada 10 alumnes en centres concertats i per als seus professors; fora que allà només regeixin les lleis del mercat i, si es peguen, sigui per coses d’oferta i demanda. Inquieta una mica pensar què serà el següent si tot i així un altre pare irromp en un col·legi com si fos un personatge de Quentin Tarantino… ¿Posar tricorni als docents?

Ara que tant es diu això de prestigiar el professor, convindria començar per situar els seus salaris en la mitjana de l’OCDE i tornar-los la confiança de treballar en un sistema que sap donar-los suport en recursos i en qualitat, però també en responsabilitat i autoritat. La nostra inversió en educació ha crescut menys que la nostra riquesa. Proliferen els discursos de governants que converteixen l’ensenyament en un servei a la carta on cada pare o alumne escull el que li agrada i el docent és un subordinat. Igual que es proclama el dret dels pares a elegir idioma d’ensenyament, es justifica la seva potestat a fixar fins on ha d’aguantar el professor, «que per a això li pago».

Resulta imprescindible que els pares fem la nostra feina i deixem d’actuar com a encobridors, còmplices o inductors de les incontinències filials. No més excuses habituals: les presses, el ritme de vida, l’estrès…

L’única veritat és que educar és un treball dur, però som els pares els que hem d’ensenyar als fills que, a més de drets, existeixen altres coses anomenades deures i un és responsable dels seus actes.

També té tasca pendent el que anomenem societat quan volem utilitzar-la com a coartada. ¿O és que no tenen responsabilitat les empreses, organitzacions o mitjans de comunicació que converteixen en triomfadors a cretins la principal habilitat dels quals és explotar els altres? ¿O és que també és innocu el nostre culte general a l’èxit per qualsevol mitjà necessari?

 ANTON  LOSADA     El Periòdico de Catalunya. 20.09.09

S’hereta el saber?

0
16 anys
per a Educació Primària, ESO, Famílies, Professorat

El saber s’hereta: L’educació dels pares és factor determinant en l’èxit escolar

Els fills que viuen amb un sol progenitor tenen gairebé el doble de possibilitats de deixar l’escola prematurament.

Els èxits educatius dels fills estan fonamentalment en mans dels seus pares i, més concretament, en el seu nivell educatiu. Un exemple: el 73% dels fills d’universitaris que van néixer en la dècada dels setanta han estudiat una carrera, mentre que només ho ha fet el 20% d’aquells en que els pares no eren universitaris.

El fet que els pares siguin universitaris atorga clars avantatges educatives, segons l’últim informe de Caixa Catalunya Informe de la inclusió social a Espanya 2009. Aquestes són que aquests pares són més proclius a escolaritzar els seus fills abans dels tres anys, que transmeten als seus fills més aspiracions i que tenen més recursos educatius i culturals.

Hi ha altres factors que també incideixen en les taxes d’èxits educatius, com el gènere (els nois es graduen en ESO un 16% menys que les noies), l’estructura de la llar(l’abandonament escolar prematur és un 86% més alt en les famílies monoparentals a igualtat de condicions socials) i l’origen (els immigrants tenen, per raons econòmiques i d’entorn, menors taxes d’educació secundària i post obligatòria).

El tipus d’escola (privat, públic o concertat) en relació als resultats afavoreix molt als col·legis privats però, segons l’estudi, que ha extrapolat les dades estadísticament, els resultats pràcticament s’igualen.

Pel que fa a la influència de l’equipament de les escoles en els resultats escolars, Pau Mari-Klose, director de l’estudi, ha volgut incidir que “no és tan important en relació amb l’educació dels pares i l’entorn”. “No podem seguir donant la culpa a les escoles sense polítiques públiques de família, sense que hi hagi més accés a l’escolarització primerenca, perquè així no anem a aconseguir elevar el nivell educatiu”, ha assegurat Mari-Klose.

Les conclusions de l’estudi posen l’accent en el protagonisme dels pares davant de tots els actors en el món educatiu, però també a la necessitat de desenvolupar polítiques públiques de suport per als més desfavorits, que necessiten aquest complement en l’acompanyament de l’educació (mecanismes de compensació, com classes de suport).

En aquest sentit, els autors de l’estudi són optimistes respecte al futur. L’augment progressiu del nivell educatiu dels pares afavorirà el de les noves generacions i, en relació a la crisi, també van apuntar al seu caràcter d’oportunitat per la disminució d’oportunitats de treball primerenques en l’hostaleria i la construcció, per exemple, que poden desincentivar als joves del mercat laboral ràpid i incitar a seguir estudiant.

EL PAIS. 23.09.09

« Previous
Next »
Go to Top