Biblioteca Escola Pia Tàrrega
Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Premi Escola Pia Moià
016 anys
L’Escola Pia de Moià, premiada pel Ministeri d’Educació
Per bones pràctiques en el foment de la lectura
Cada any, el Ministeri d’Educació convoca el “Concurso Nacional de buenas prácticas para la dinamización e innovación de las bibliotecas de los centros escolares” amb l’objectiu de reconèixer i recolzar els centres d’ensenyament públic i concertat que han desenvolupat iniciatives i projectes en aquesta línia. L’Escola Pia de Moià ha guanyat un 3er premi en la convocatòria de 2009 pel seu pla de foment de la lectura.
L’Escola Pia de Moià imparteix Llar d’Infants, Educació infantil i Educació primària a prop de 300 nens i nenes des de fa 326 anys. Fa 30, va iniciar un pla de potenciació de la lectura a través de la biblioteca, demanant l’assessorament d’experts en el tema i consultant revistes especialitzades. El curs 1980-1981 es va començar a adquirir llibres infantils segons criteris de qualitat i des de l’any 99, s’han dut a terme diferents programes de formació del personal responsable i de la resta del professorat en l’ús de les biblioteques dels centres escolars. Fa tres anys, es va informatitzar la biblioteca, a partir de la participació en el curs de formació Puntedu, que compta avui dia amb 4.500 llibres catalogats. El certamen literari, que se celebra un divendres del mes de maig, constitueix la festa màxima de la lectura. El curs passat l’escola publicà el llibre Arrel i paraula en el qual se’n recullen els treballs guanyadors dels vint-i-set anys de certamen.
Aquestes han estat algunes de les passes d’un projecte ambiciós, reconegut ara amb un tercer premi al “Concurso Nacional de buenas prácticas para la dinamización e innovación de las bibliotecas de los centros escolares”.
Aquest pla de foment de la lectura es basa en eixos com que els nens llegeixin per plaer, llegeixin amb abundància, llibres de qualitat. també es treballa que aprenguin A buscar en el llibre la informació que necessiten, adquireixin l’hàbit de la lectura en silenci però també gaudeixin de la lectura en veu alta, augmentin el seu vocabulari o desenvolupin la creativitat. Aquests eixos es concreten en la participació en projectes com Atrapallibres de la Generalitat, o Exploradors de llibres de l’Escola Pia de Catalunya, en el quals els alumnes poden llegir voluntàriament quatre llibres, prèviament seleccionats per experts, i puntuar-los. Els autors més valorats són convidats a presidir el certamen literari.
La col·laboració amb la Biblioteca Municipal de Moià és un altre punt fort del seu pla. Així, a més de les visites a aquesta institució, es treballa conjuntament. Es dur a terme el projecte Les maletes viatgeres, amb nenes i nens d’Educació infantil, que s’emporten a casa una maleta amb un llibre per a cada dia de la setmana. Disposen d’un decàleg de bons lectors i d’una llibreta en la qual expressen les seves impressions. En aquesta etapa escolar, els alumnes dediquen la tarda dels dilluns a anar a la biblioteca de l’Escola per tal de familiaritzar-se amb aquest entorn i els hàbits necessaris per estar-hi.
Un dels altres punts importants és la promoció de la lectura en família, conscients que si els adults llegeixen davant dels nens aquests es veuran motivats. Per això, des de l’Escola de Pares del centre es fomenten programes i xerrades en aquesta línia. Missatgers de la biblioteca en seria un, també en la col·laboració de la biblioteca municipal: cada setmana, un nen o nena, en companyia dels seus pares tria 3 o 4 llibres i un DVD o CD del seu interès. A classe, explica el per què de la seva elecció, animant els companys a compartir els seus llibres favorits. A Primària, els alumnes participen en el projecte telemàtic Lacenet del Centre de Recursos Pedagògics del Bages, en què escriuen el plantejament i el nus d’un conte, el pengen a la xarxa i, des d’un altre centre, l’acaben.
Aquest curs, com a novetat, tots els alumnes dediquen cada dia un quart d’hora a llegir en horari escolar. Durant aquests minuts, es deté el ritme del centre i el nen escull el llibre que vol, amb tota la llibertat de canviar-lo si no li agrada, i el llegeix a la seva aula. L’activitat es diu L’escola llegeix.
CONCURSO NACIONAL DE BUENAS PRÁCTICAS EN BIBLIOTECAS DE CENTROS ESCOLARES
El Ministeri d’Educació premia els centres escolars que reforcen el paper de la seva biblioteca com a centre de recursos per construir el coneixement de forma individual i col·lectiva, posant les bases per aprendre a aprendre. La biblioteca ha de ser una eina educativa de primer nivell integrada en el projecte curricular i educatiu del centre.
Mòbil als 10 anys
016 anys
Un estudi revela que els adolescents són cada cop més precoços en l’adquisició de telèfons | El 92,2% dels joves de 12 a 16 anys tenen mòbil, tot i que la gran majoria no ha participat en la seva compra.
Segurament no és cap secret que la majoria d’adolescents tinguin mòbil, però sí que suposa una revelació que no arribi al 10% el percentatge de joves que no disposen d’aquests telèfons i encara més que cada cop l’adquireixin en edats més primerenques. Segons un estudi de l’Agència Catalana de Consum, els nens de 10 anys ja compten amb el seu primer mòbil, mentre que fa cinc anys no en tenien fins als 12.
L’informe, realitzat a partir de 1.035 enquestes a alumnes d’ESO (12-16 anys) amb l’objectiu de determinar els hàbits dels joves amb el mòbil, l’ordinador i internet, constata que el 92,27% dels enquestats tenen mòbil, un percentatge que s’eleva fins al 96,71% en el cas de l’ordinador, si bé més de la meitat utilitzen l’ordinador familiar. I malgrat les diverses tipologies d’adolescents existents en funció de l’ús que fan d’aquestes tecnologies, l’estudi conclou que un 90% dels estudiants de secundària configuren un perfil de jove online.
Una de les dades més rellevants que aporta la radiografia és la precocitat amb què s’adquireixen els aparells. Així, mentre que els joves de 16 i 17 anys afirmen que van tenir el seu primer mòbil als 11,9 anys i el seu primer ordinador als 10,8, els que en tenen 11 i 12 sostenen que disposen de mòbil des dels 10,3 anys, i d’ordinador des dels 8,1.
El director de l’Agència Catalana de Consum, Jordi Anguera, va qualificar aquestes dades de “bastant sorprenents”, tot i considerar que aquesta precocitat, a priori, “no és bona ni dolenta”, tot depèn de l’ús que se’n faci i del control que en tinguin les famílies.
Malgrat l’ús generalitzat d’aquests aparells, un 80,42% dels joves no han participat en la compra dels telèfons i fins a un 46,96% ni tan sols saben quant costen. En canvi, el 71% sí que han triat el model que volien. Pel que fa als preus, la majoria (59,81%) afirmen que els ha costat menys de 100 euros i que el renoven amb una freqüència que no arriba a dos anys. En el cas de l’ordinador, el preu mitjà se situa al voltant dels 1.043 euros, i es renova cada tres anys.
Més noies que nois
El percentatge de noies que tenen telèfon mòbil, un 95,7%, és superior al dels nois (89,2%), i les primeres disposen també d’aparells més cars. Els criteris que han primat a l’hora d’adquirir un telèfon són, primer, el preu (30,6%) i, en segon lloc, les característiques tècniques (27,1%), sobretot les propietats gràfiques, la memòria i la capacitat. Altres criteris són la qualitat (22,9%), els accessoris (17,4%) i l’estil (16,7%).
En la compra d’ordinadors el criteri més rellevant són les característiques tècniques (54,7%), concretament la memòria, la capacitat, les aplicacions multimèdia i la connectivitat. I, a continuació, els accessoris (29,3%), el preu (27,3%) i l’estètica (24,6%).
“NOMÉS PUC GASTAR FINS A UN LÍMIT”
SMS · La majoria de joves fan servir el mòbil per parlar, i sobretot per enviar SMSs i escoltar música VIGILÀNCIA · Mantenen que als pares ja els va bé que tinguin telèfon per tenir-los més controlats
Només una noia del nombrós grup de joves que ahir a quarts de sis de la tarda va sortir en marabunta d’un l’IES de Barcelona va confessar que no té mòbil. Tots els altres en tenen de fa anys. L’Alan, de 14 anys, en té des que anava a cinquè de primària (10-11 anys), l’Álex, de 15 anys, també en té des dels deu, en Javi des dels onze, la Rencel des dels “nou o deu”, la Joana des dels onze… i així tots. A tots invariablement els hi van comprar els seus pares i també són els seus pares els que paguen mensualment les trucades que fan.
Despesa
Això sí, la majoria, tenen les despeses restringides i quan se’ls acaba el límit marcat pels seus pares només poden rebre trucades. A en Xavi, que té 15 anys, els seus pares només li deixen gastar vint euros al mes i ell reconeix que es poleix el saldo en només dues setmanes. “Quan ja no puc parlar més envio missatges”, diu. La Joana gasta més. 50 euros, confessa. El primer mòbil li van regalar ara fa quatre anys les seves tietes i l’últim l’ha pagat a mitges amb els seus pares. Amb quasi tots els mòbils que duen a sobre poden connectar-se a internet i , per tant, en alguna xarxa social. La majoria de nois i noies confessen que fan servir el Facebook.
L’Àlex, un noi que acaba de fer els 18 anys, ja va amb dos mòbils. El vell el fa servir per escoltar música i el més nou per connectar-se, trucar i enviar missatges. El primer diu que els seus pares li van comprar ara fa quatre anys (en tenia 14) i que ja els va costar uns cent euros. El nou fa poc que el té i diu que, com que aquest estiu va treballar, l’han pagat a mitges. Va costar 300 euros. Com que la paga de l’estiu no dóna per més els seus pares accedeixen a pagar-li 24 euros al mes en trucades.
La majoria de nois i noies de l’IES entrevistats, de tercer i quart d’ESO, asseguren que als seus pares ja els va bé que ells tinguin mòbil perquè així, diuen, els tenen controlats. La Rencel diu que a ella li van comprar quan tenia “nou o deu anys”. “Com que anava sola a l’escola la meva mare me’l va comprar per poder-me trucar i saber si havia arribat bé o per si jo tenia algun problema o si em passava alguna cosa”, explica.
A tots aquests nois i noies, a qui anar sense mòbil els semblaria com anar sense sabates, se’ls fa estrany que els preguntem si tenen ordinador. Quina pregunta! “És clar que en tenim”, diuen tots.
I és que tots ells formen part de la generació tecnològica. Malgrat tot, i segons l’estudi de l’Agència Catalana de Consum, hi ha diversos perfils.
Perfil expert: 21,7%
Tenen ordinador i mòbil i han participat en el seu procés de compra. Han triat els seus aparells, els han adquirit i en saben el preu. Estan molt familiaritzats amb el món de la virtualitat i acostumen a utilitzar internet per tenir pàgines personals, per jugar, per comprar i per baixar música.
Perfil no comprador: 45,9%
Tenen ordinador i mòbil però no acostumen a intervenir en el procés de compra. No saben quant valen ni han triat. Estan força familiaritzats amb internet, que utilitzen, sobretot, per tenir pàgines personals i descarregar música.
Perfil poc avesats 12,6%
Tenen ordinador i mòbil però encara estan poc familiaritzat amb el món de la virtualitat. S’hi connecten amb mesura i ocasionalment.
Perfil debutant:9,2%
Tenen mòbil però no ordinador. Coneixen el preu dels aparells. No estan gaire familiaritzats amb internet, que només utilitzen per tenir pàgines personals.
Perfil desinteressats: 6%
No tenen ni mòbil ni ordinador. Poc familiaritzats amb internet, que fan servir quasi només per jugar. Tenen altres inquietuds socials.
Avui. 05.02.10
El diari a l’escola
016 anys
Ningú no posa ja en dubte que la premsa escrita és un element dinamitzador en el procés de formació
No falla. Com fa cada dimecres, avui Daniel s’encarrega d’anar a cercar la premsa que arriba a la porteria del seu centre. Carregat de diaris, entra somrient a l’aula en la qual ell i els seus companys del tercer d’ESO treballaran durant dues sessions alguns dels continguts que avui apareixen als diferents rotatius. La professora que els acompanya assegura que aquest és un sistema ben útil per enllaçar el volum de continguts curriculars que marquen diverses assignatures amb la realitat que els envolta cada dia. Ja siguin matèries ubicades dins l’àmbit social com altres que depenen dels avanços tècnics i, per suposat, les assignatures de llengües integren el conjunt d’àrees des de les quals es pot fer ús de la premsa, tot com a complement dels diferents recursos que formen part activa del procés d’aprenentatge.
Avui dia, de fet, ningú no posa ja en dubte que els diaris són uns elements dinamitzadors dels itineraris de formació. La utilitat dels periòdics a classe s’evidencia quan veiem la diversitat de diaris de les Balears -i també d’àmbit estatal- que ja incorporen suplements setmanals que pretenen ser recursos didàctics amb vista a un tractament dins l’aula. Val a dir que la convocatòria de concursos i la prestació d’espais en els quals els alumnes poden participar amb dels seus escrits -com ara Aplecs de Joves Periodistes- corroboren la tendència.
En una altra escala, convé no deixar enrere el naixement de grans programes de col·laboració entre premsa i escola, com ara el conegut Newspaper in Education (NIE), que es pot fer servir a través de www.nieonline.com. Es tracta d’un programa que es posà en marxa durant els anys trenta per iniciativa del New York Times i a hores d’ara té la participació de publicacions d’arreu del món. Tanmateix, els recursos no són escassos. Des d’algunes administracions han creat programes per consolidar la figura del diari com a instrument de feina dins al classe.
En aquest sentit, el Ministeri d’Educació té en vigor un projecte titulat “La premsa, un recurs didàctic”, que proporciona d’una manera senzilla ginys per als mestres i professors perquè puguin fer feina utilitzant aquests elements. Convé dir que les tasques poden ser aprofitades també des de casa pels pares que vulguin consolidar coneixements. Per ventura, és el bloc de treball amb la premsa digital el que resulta més aprofitable a la llar.
Un elevat valor pedagògic
Actualment, la gran quantitat d’informació que reben els més joves de vegades és mala de gestionar per ells mateixos. En conseqüència, l’enorme disparitat de mitjans genera vertaderes muntanyes d’informació farcida de missatges que, en moltes ocasions, els arriben de manera desordenada. A més de tot això, és habitual que molts d’aquests alumnes consumeixin amb freqüència informacions que no estan adaptades al seu nivell cognitiu, la qual cosa els pot arribar a generar problemes a mig i a llarg termini. Vet aquí, doncs, la vàlua d’aquesta mena d’activitats, atès que és una tasca dels educadors proporcionar els instruments perquè els deixebles siguin capaços de depurar adequadament les dades provinents dels mitjans.
Com és de suposar, l’entrada de la premsa a l’aula facilita que els alumnes tinguin un acostament millor i més intens a la informació, a més de gaudir de l’oportunitat de millorar en les tècniques de comprensió de textos, com també d’experimentar avanços notables en l’expressió de missatges gràcies a un domini més acurat del llenguatge. D’aquesta manera, el diari és aprofitable en tots els àmbits formatius: a l’etapa d’Infantil es pot reforçar el procés de lectoescriptura; a Primària es poden treballar aspectes relatius a la morfologia i a Secundària es poden exemplificar els diversos gèneres de textos escrits.
Endemés, l’anàlisi del contingut de diversos rotatius arriba a ser un element que ajuda a despertar un sentit crític i més reflexiu de tota l’actualitat que envolta aquests infants i joves. El simple exercici de tractar i analitzar la mateixa notícia des de diaris distints pot contribuir a possibilitar que l’alumne sigui capaç d’albirar diferents punts de vista que l’ajudin a posicionar-se a favor d’un o de l’altre. El foment de la recerca també esdevé una de les virtuts d’aquestes pràctiques: de fet, aprendre a cercar una determinada informació és una habilitat prou apreciada tant en l’esfera acadèmica com en la laboral.
Mates i vida real
016 anys
ENTREVISTA ANTON AUBANELL, RESPONSABLE DEL CENTRE DE RECURSOS PER ENSENYAR I APRENDRE MATEMÀTIQUES
«S’HA D’ENSENYAR LA RELACIÓ DE LES MATEMÀTIQUES AMB LA VIDA REAL»
La Casa de Cultura de Girona organitza un cicle de conferències de divulgació científica per impulsar el coneixement de les matemàtiques. Hi ha una exposició itinerant titulada Experiències matemàtiques. Prohibit no tocar, que vol donar a conèixer la utilitat d’aquesta matèria en la vida quotidiana. El professor Anton Aubanell té el propòsit és guiar-nos en un viatge matemàtic a través de les bombolles de sabó.
– Quina relació tenen la màgia de les bombolles de sabó i les mates?
Expliquen el fenomen físic de la tensió superficial dels líquids, que és la força que permet l’existència de les bombolles de sabó. A través d’aquesta propietat intentem deduir el comportament de les bombolles i arribem a conceptes com angles, arestes, cares, políedres. És una manera que la gent s’emocioni amb les matemàtiques.
– Doncs això no era el que ens ensenyaven a l’escola.
A vegades sembla que les matemàtiques estiguin fora d’aquest món, perquè s’abusa dels conceptes abstractes. La millor manera de donar-les a conèixer és ensenyar com ens ajuden en la nostra vida diària.
– Sembla senzill, però molta gent les ha arribat a avorrir.
Les matemàtiques semblen l’ovella negra de l’educació, però els alumnes que les descobreixen són els que es diverteixen més, perquè proporcionen un àmbit de gran llibertat. Un problema es pot resoldre de mil maneres diferents. Però és veritat que tenen una imatge social negativa, i això ho estan pagant professors que són innovadors i les ensenyen d’una altra manera.
– Quin és el seu consell per fer-les més populars?
No s’han d’ensenyar mecànicament i s’ha de fugir de la tradició acadèmica basada en problemes abstractes. És necessari adaptar l’educació als problemes reals. S’han de situar en un context i millorar la seva aplicació pràctica.
– I els que es diuen de lletres?
La divisió ciències i lletres no hauria d’existir. Les matemàtiques són lògica en estat pur associada al món de l’argumentació.
– Encara cal que els nens memoritzin les taules de multiplicar?
És necessari saber-les per poder fer càlculs mentals bàsics de la vida quotidiana. Però ara hi ha escoles que les ensenyen amb cançons de rock i rap.
EL PERIODICO. 04.02.10
Terra i cultura
016 anys
“Terra i Cultura”, un llibre per apropar música i poesia al públic i als alumnes de secundària
Terra i cultura (llibre i CD), editat per Cossetània Edicions i el Grup Enderrock, amb el suport del Departament d’Educació i la Institució de les Lletres Catalanes
Aquest llibre és fill del certamen “Terra i Cultura”, creat l’any 2008 per Inciativa del Celler Vall-Llach i la Fundació Miquel Martí i Pol, i que té com a objectiu premiar i promocionar les millors cançons enregistrades en un any basades en poemes en llengua catalana.
Així hi trobarem poemes (i les seves corresponents versions musicades) de Maria-Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre, Josep Pedrals, Miquel Martí i Pol, Joan Brossa, Carles Fages de Climent, M. Antònia Salvà, Vicent Andrés Estellés, David Monllau, Salvador Espriu i J.V. Foix, amb les veus de cantants d’arreu del nostre país: Abús (Barcelona), Bikimel (Barcelona), VerdCel (Alcoi), Xavier Baró (Almacelles), Marcel Casellas (Esplugues de Llobregat), Òscar Briz (l’Alcúdia, a la Ribera Alta), Josep Tero (l’Escala), Poetristes (Principat de Catralunya), M. del Mar Bonet (Ciutat de Mallorca), Sílvia Pérez Cruz (Palafurgell), Gerard Quintana (Girona), Marina Rossell (Barcelona), Mercè Serramalera (Barcelona), Ismael Inarejos (Sant Boi de Llobregat), Andreu Rifé (Barcelona), Joanjo Bosk (Figueres), Clara Andrés (Oliva), Oliva Trencada (Mallorca).
Aquest llibre arribarà a tots els instituts de secundària del Principat de Catalunya i, amb la col·laboració de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), les cançons seran, properament, disponibles al web educatiu Música de Poetes.
