Biblioteca Escola Pia Tàrrega
Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Pel·lícula dibuixos
016 anys
“Com entrenar al teu drac”: El camí a la convivència.
La millor pel·lícula de DreamWorks Animation ens porta a un món rude i espectacular, d’enfrontaments constants entre forçuts víkings i llegendàries criatures voladores.
Hiccup és un jove víking que vol, més que res en el món, ser tan poderós com els homes del seu poble. L’objectiu, matar tants dracs com pugui. Però quan entaula una inesperada relació amb un d’ells, la situació canvia per complet.
La hilarant innocència bàrbara dels matxotes barbuts xoca frontalment amb la quasi obligada brutalitat de les castes guerreres, alienes a la por i capaços de llançar-se a la gola de la bèstia sense detenir-se a calibrar conseqüències, als ulls del intel·ligent i pretesament insensible Hiccup, un oasi de virilitat tan anhelat com impossible en el fons, un alliçonador contrast generacional perpetu amb el seu pare, el rude i extremista Stoick
Davant aquest panorama, les simpaties entre el noi i l’entranyable drac obren les portes a una llotja familiar que gaudirà amb les aventures de l’estranya parella, una amistat que alberga el obligatori missatge per als més petits, referent a l’acceptació de l’altre i de un mateix per sobre de prejudicis i suposicions infundades.
Rapidíssima en el seu desenvolupament, divertida en les seves situacions i extraordinàriament elaborada en l’aspecte visual, “Com entrenar al teu drac” es gaudeix a cada minut del seu ajustat metratge gràcies a filar l’alternança d’humor i acció sense deixar pràcticament espai per als temps morts, la pel·lícula oculta, a més, una carta de serietat i coherència argumental en el seu epíleg que pot allunyar del pati més estrictament infantil i no té una qualificació apta per a tots els públics, però que aporta un punt de solidesa sorprenent encara sense abandonar els seus paràmetres pràcticament universals. La lluita pel regne animat segueix, i l’espectador és el gran beneficiat. Diversió assegurada per a tota la família.
El riu lector
016 anys
Al suplement Faristol de l’estiu 2008 hi han vuit pàgines plenes de bons suggeriments lectors per a tota la família.
N’hi ha un que en Joan Portell Rifà titula: La conca del riu Lector.
Si cliqueu a la imatge es pot llegir què pot fer una família per a fer arribar una criatura lectora des de la Serra del futur lector (gestació) passant per la família, pels centres educatius, per la biblioteca, per l’Estany del lector adolescent, pel Desert de la ignorància, pel Salt del lector autònom fins el Mar dels Lectors.
Reader’s Oath
016 anys
Reader’s Oath
I promise to read
Each day and each night.
I know it’s the key
To growing up right.
I’ll read to myself,
I’ll read to a crowd.
It makes no difference
If silent or loud.
I’ll read at my desk,
At home and at school,
On my bean bag or bed,
By the fire or pool.
Each book that I read
Puts smarts in my head,
‘Cause brains grow more thoughts
The more they are fed.
So I take this oath
To make reading my way
Of feeding my brain
What it needs every day.
http://www.nea.org/grants/13770.htm
Adaptació: Jurament del lector
Em comprometo a llegir
cada dia i cada nit.
Sé que aquesta és la clau
per créixer bé.
Llegiré en silenci, per a mi mateix,llegiré en veu alta per als altres. És tan beneficiós llegir en silenci com fer-ho en veu alta.
Llegiré sobre el meu escriptori,
de casa i de l’escola,
dins del sac o del llit,
prop del foc o prop de la piscina.
Cada nou llibre que llegeixo
posa una mica més d’intel·ligència dins el meu cap.’La lectura es l’aliment del cervell, els cervells ben alimentats produeixen bones idees
Així es que faig aquest jurament per comprometer-me a llegir sempre que pugui.
Perquè sé que llegir és l’alimentació que necessita cada dia el meu cervell.
Eulàlia Torras de Beià
016 anys
Eulàlia Torras de Beà, políticament incorrecta
Eulàlia Torras de Beà és metge, psicoanalista i psiquiatra infantil i juvenil. Va ser pionera a Catalunya a oferir atenció psiquiàtrica i psicològica a nens i adolescents des de l’assistència pública.
És també una de les promotores d’un manifest, “Más tiempo con los hijos”, que demana als poders públics normatives que permetin a pares i mares tenir més temps de permís remunerat per tal de poder cuidar millor els fills petits.
ENTREVISTA AL PROGRAMA ‘SINGULARS’:
http://www.tv3.cat/videos/2790570/Eulalia-Torras-de-Bea-politicament-incorrecta
Migdiada 12 anys
016 anys
Una migdiada de dotze anys
Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa.
N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’institud sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.