Biblioteca Escola Pia Tàrrega
Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Drets humans (Portal)
015 anys
Recurs: Portal sobre educació en drets humans
El Portal per a escoles, de Drets Humans, ofereix recursos per les escoles, per a qui decideix, pels educadors, pels alumnes, i pels individus interessats en l’aplicació d’un enfoc basat en els drets humans (human rights based-approach) a les escoles. Aquest enfoc significa l’organització de l’aprenentatge de manera que sigui reflexiu dels principis de drets humans i promogui el marc de drets humans.
Els propòsits del Portal per a escoles de drets humans són:
– Proporcionar elements sobre els fonaments teòrics del enfoc basat en els drets humans;
– Presentar una gamma de millors pràctiques que estan emergint en escoles a escala mundial;
– Fomentar millors pràctiques en la documentació i avaluació de recursos de educació de drets humans.
A través d’aquest portal, la organització Human Rights Education Associates (HREA) reconeix la natura flexible i evolucionant de la educació en drets humans i proposa diferent perspectives per mostrar com es pot implementar l’enfoc basat en els drets humans d’una manera que és sensible a les variants culturals, socials, econòmiques, i polítiques que són específics a cada escola.
Entrar a la pàgina:
http://www.hrea.net/index.php?base_id=1&language_id=2
XARXANET.ORG.
Amb qui llegeixes?
115 anys
Inserir els llibres en la vida quotidiana, clau per estimular els nens
Cooperativa Abacus. Ahir. Una nena, després de passar per la secció de peluixos, exclama: «Mira, llibres!». Els seus pares, d’esquena, continuen buscant entre les nines. Aquesta escena va ser l’excepció. La majoria de visitants de la secció de llibres infantils i juvenils van ser pares i mares acompanyats dels seus fills i tan interessats com ells en un nou volum que satisfés la seva set lectora.
«Els pares s’han d’interessar pel que llegeixen els seus fills i també llegir-ho per després comentar-ho junts, això és fonamental», proposa com a recomanació central Jaume Cela, professor. El millor exemple és el del Jordi, de 46 anys, que va introduir a casa l’afició pels llibres de Harry Potter. La seva filla, Violeta, d’11 anys, s’acaba de llegir el setè volum. «Si Messi és el primer que lluita al camp i dóna exemple, la resta dels jugadors seran el seu reflex. Doncs a casa i amb la lectura, igual», descriu el Jordi.
Qui treballa amb nens sap que difícil que és captar la seva atenció. La Sílvia i la Ivet, monitores d’esplai, buscaven ahir títols perquè els nens s’hi sentin atrets. «Ens enganxen més a nosaltres que a ells», lamenten. La Sílvia suggereix un motiu: «Ho veuen com una obligació de l’escola i no com a oci. Fins i tot els còmics a vegades els cansen». Per a la pedagoga Mari Carmen Mira, en lloc de les tradicionals fitxes de comprovació de la lectura a l’escola, «es tracta que els nens s’ho passin bé» llegint i de «prestar-los atenció. Si la Playstation enganxa és perquè proporciona un feedback al jugador. Els pares han de fer el mateix: que el nen vegi que estan per ell, que poden comentar amb ell les seves lectures».
Quin tipus de lectures? Per a Cela, qualsevol és útil. «Ja els arrossegarem cap a la novel·la de qualitat, podem aconseguir passar de les fotonovel·les a Madame Bovary». L’escriptor Andreu Martín recorda que va començar amb tebeos i assenyala la diferència entre el llibre didàctic per aprendre i el text pensat per entretenir. Com la diferència entre estudiar i llegir.
Martín elogia l’abundant oferta de literatura infantil i juvenil que ofereixen les llibreries. Sobre això, Emili Teixidor, a La lectura i la vida, convida a aquesta lectura que fomenti la imaginació: «No hi ha res que frustri més que la impossibilitat de fugir d’una situació. Sobretot per als joves. I aquesta és una de les funcions més oblidades d’una literatura que pretén ensenyar a viure en lloc d’ensenyar a somiar, a escapar-se, a fugir».
Precisament, quan el Jordi i l’Assumpta, pares de la Violeta i el Marcel, repassen els llibres llegits pels seus fills, es troben amb aquest ensenyar a somiar que reivindica Teixidor: Harry Potter, Geronimo Stilton, les Antibarbis… A la Violeta el que l’ha atrapat de Potter és precisament «que sempre passen coses i no et pots perdre res». Només ha volgut veure dues pel·lícules de la saga perquè no alteressin la seva versió de la màgia.
Compartir
Una altra clau és que aquest hàbit lector pugui ser compartit a casa i amb els companys d’aula. Jaume Cela va preguntar una vegada a un alumne per què li agradava tant llegir les novel·les de Potter. «No m’agrada, però si no, de què parlo amb els altres?», li va contestar.
No sempre és fàcil. Ahir el Jordi, amb les seves filles de 8 i 6 anys, buscava insistentment títols atractius. «Hem d’insistir una mica, a casa, cada nit», descriu. Sens dubte, com reclama Cela, si els ídols musicals, esportius i televisius de les filles de Jordi sortissin més sovint llegint públicament, a ell no li costaria tant cada dia inculcar aquest hàbit.
FIDEL MASREAL EL PERIÓDICO 09/12/2010 BARCELONA
Adolescents: noves addiccions
015 anys
Expert adverteix que per a molts adolescents “si una persona no està en el Facebook o Tuenti no existeix”
El catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc i expert en addicció a les noves tecnologies, Enrique Echeburúa, ha advertit que l’abús que molts adolescents fan d’Internet, i concretament de les xarxes socials, fa que “s’arribi a pensar que si una persona no és a Facebook o Tuenti no existeix “.
Segons ha explicat aquest expert, autor del llibre ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, en una entrevista amb Europa Press, en l’àmbit d’Internet, l’opció que genera més situacions d’addicció entre els joves són les xarxes socials, tant per la seva gratuïtat com perquè ofereixen “visibilització social i una forma d’aconseguir una identitat davant del grup, així com d’expressar emocions”.
En les xarxes socials, apunta, molts adolescents “bolquen les seves emocions, fins i tot a vegades de forma poc adequada, perquè confonen l’íntim amb el privat i el públic, de manera que certs joves amb desequilibris són capaços d’explicar aspectes de la seva vida íntima a supòsits amics que en realitat no són més que contactes, el que els pot posar en perill i distorsionar la comunicació humana “.
“Si les xarxes socials són un element complementari dins l’àmbit de la comunicació humana, benvingudes siguin perquè ens faciliten la vida. El problema rau quan una persona les utilitza suplantant el contacte social amb el virtual, deixant d’estar amb els seus amics i començant a crear un món imaginari que transmet exclusivament a través de xarxes socials “, ha assenyalat.
Echeburúa, que ha coordinat el simposi internacional ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, celebrat a Sevilla la passada setmana, ha indicat que alguns experts apunten que entre un 1 i un 5 per cent dels adolescents fan un ús inadequat de les noves tecnologies com Internet, el mòbil o els videojocs, una xifra “considerable”, sobretot, si es té en compte l’edat dels afectats, perquè “pot interferir negativament en la seva vida quotidiana, en el rendiment escolar o la relació amb els amics i la família “.
El catedràtic ha aclarit que moltes vegades l’addicció a les noves tecnologies és “el fum que es desprèn d’un foc que es correspon amb un problema que poden patir els adolescents, com una depressió, baixa autoestima, trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat, timidesa exagerada o personalitats molt impulsives, que recorren a crear una identitat fictícia en les xarxes socials “.
També afecta a persones amb poca cohesió familiar, sense control ni comunicació a casa seva, sense oblidar un altre factor d’índole cultural com és el “consumisme desmesurat, com per exemple, tenir el mòbil d’última generació o l’ús abusiu amb trucades innecessàries”.
Pel que fa als perfils dels afectats, ha precisat que els homes solen presentar més risc de generar un comportament addictiu a les noves tecnologies, però ha matisat que en el cas dels adolescents “no hi ha diferència entre sexes, perquè les pautes de costums són similars “.
No obstant això, hi ha petites diferències com que les dones tenen més tendència a utilitzar el mòbil per fer trucades o enviar missatges de text, mentre que els nois fan servir més les tecnologies associades al mòbil, com els videojocs o Internet.
TRACTAMENTS PERSONALITZATS
A més, ha assenyalat les addiccions a les noves tecnologies també entren en contacte amb altres que s’expressen també a través d’aquestes, com són els jugadors en línia, les compres o el sexe.
Pel que fa als tractaments que es poden aplicar per fer front a aquestes addiccions, ha destacat que, davant els tractaments d’addiccions amb substància, que busquen l’abstinència total, com és el cas de l’alcohol, les drogues o el joc patològic, en les addiccions sense substància com les noves tecnologies “és més complex, ja que l’abstinència total no és possible, ja que els afectats han de seguir utilitzant perquè forma part de les seves tasques professionals”.
En aquest sentit, ha indicat que els tractaments cal fer-los “a mida”, de manera que “si una persona té una depressió i utilitza l’addicció per emmascarar-la, cal aplicar un tractament psicològic adequat a la depressió, i el mateix si és per autoestima baixa, cas en què el tractament ha de dirigir-se fer front a la inhibició social “.
Després, explica, es fa que l’afectat passi per una abstinència total del seu ús per un període d’entre un i tres mesos i s’intenta ensenyar a practicar un consum controlat pels seus familiars fins que siguin capaços de controlar ells mateixos.
No obstant, ha indicat que encara són pocs els casos que consulten expressament per una addicció a les noves tecnologies, una cosa que canviarà, assegura, en la mesura que es difonguin les noves tecnologies que “seguiran emergint en els pròxims anys”.
SEVILLA, 28 (EUROPA PRESS) –
Educació compartida?
015 anys
NOMÉS EL 7% DELS PARES CUIDEN ELS FILLS IGUAL O MÉS QUE LA MARE
Un estudi revela que si la parella comparteix la criança els resultats escolars milloren.
El 36% dels pares han donat una plantofada al seu fill en l’última setmana.
El pare tradicional que delega en la dona el pes de la criança dels fills està de retirada, però encara perdura en el 19% de les llars espanyoles. Per contra, un 51% dels pares exerceixen tasques de manera responsable en l’atenció i l’educació dels nens de 5 a 10 anys, però només un 7% ho fa igual o més que les mares. Així ho revela un estudi presentat ahir per la Fundació la Caixa, que arriba a la conclusió que encarregar-se a parts iguals dels fills millora el seu rendiment escolar i el seu equilibri emocional, redueix tensions familiars i fins i tot ajuda a combatre l’obesitat infantil.
El 69% dels pares -gairebé un 30% més que el 1990- es mostren partidaris d’assumir tasques igualitàries a l’hora de cuidar els fills, d’acord amb la investigació, que descriu importants canvis familiars associats al de l’estil de vida: més feina, més estrès i menys temps per estar amb els fills.
«S’ha produït un avanç significatiu en la paternitat responsable, però encara no hem arribat ala igualtat absoluta», va explicar el sociòleg i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Pau Marí-Klose, un dels autors de l’informe.
Una prova de la distància que queda per recórrer fins a arribar a una família igualitària, va apuntar Marga Marí-Klose, professora de Sociologia de la Universitat de Barcelona i coautora del treball, és que un de cada quatre homes creu que la dona ha de deixar de treballar mentre els nens no estiguin escolaritzats. En la pràctica, un 23% de les mares de nens menors de 5 anys han deixat la feina, una cosa que només passa al 4,8% dels homes.
ASPIRACIONS PROFESSIONALS / Però, al mateix temps, decreix el nombre de mares disposades a renunciar a les seves aspiracions professionals per la criança. A més a més, el 13% de les mares de nens menors de 5 anys que estaven treballant en el moment del naixement del seu fill estan ara desocupades.
Aquest estudi constata que, des de l’aprovació l’any 2007 de la llei d’igualtat, amb la qual el permís de paternitat ha passat de 7 a 15 dies, s’han quadruplicat (del 15% al 58%) els homes que s’acullen a aquesta llicència. Els autors de l’estudi, dut a terme amb una mostra de 2.206 famílies amb fills de fins a 10 anys, van apuntar que en això també hi influeix la creixent incorporació laboral de les dones, ja que un 20% més de pares s’acullen als permisos quan elles treballen.
LES ÀVIES / L’informe indica que el 21% de les llars poden comptar amb l’ajuda d’una àvia diàriament, i que ha crescut fins a un 43% el percentatge de les famílies que han optat per deixar els seus fills més petits de 2 anys en mans de professionals, en guarderies o en centres infantils. El 66% dels espanyols menors de 35 anys creuen que aquesta és la millor opció.
La conciliació de la vida laboral i familiar segueix generant tensions i discussions a les famílies, encara que disminueixen amb una paternitat responsable. El 63% de les llars reconeixen episodis de tensió vinculats a la falta de temps personal per relaxar-se, el 43% pel repartiment de tasques domèstiques i el 28% per l’atenció als fills.
Malgrat els canvis, encara persisteixen conductes del passat: el 36% dels pares reconeixen que han donat una plantofada als seus fills en l’última setmana. Aquesta xifra de càstig físic es redueix a la meitat entre els pares més compromesos. «Encara queda molt per millorar en aquest capítol», va advertir Marga Marí-Klose.
L’estudi també analitza la caiguda de la natalitat a Espanya. El 52% de les parelles joves espanyoles estan d’acord que «tenir fills limita massa la llibertat dels pares».-
EL PERIODICO. 26.11.10
Llegeix si vols
015 anys
SI VOLS … LLEGEIX de Juan Domingo Argüelles
Contra l’obligació de llegir i altres utopies lectores
Aquest llibre és una declaració d’intencions de la recent nascuda editorial Fórcola: “El llibre només és important per les reflexions que suscita, la lectura només val pel que desencadena en el nostre esperit”.
Juan Domingo Argüelles critica de manera continuada però constructivament tot allò relacionat amb l’intent de promoció de la lectura que busca més la publicitat i complir de manera immediata i màgica el seu objectiu que el fet mateix de promocionar una lectura sana i agradable. “L’únic sensat i noble que podem fer és ser-hi, cordials i sense moralitzadors ni imposicions, quan decideixin provar quin gust la lectura “.
En una segona part s’analitza el lector més freqüent, al més enèrgic i al més voraç en el que per mi és una guia del comportament personal pel que fa als llibres. Hem de llegir aquest llibre tots aquells que llegim més de 15 llibres a l’any o que ens considerem “posseïts de la nostra importància” sempre que parlem amb els altres de llibres. S’hauria de tenir-ho en la nostra tauleta de nit, per rellegir de tant en tant i no perdre’ns. Quantes vegades no hem destrossat algun llibre que un amic o familiar està llegint? “Estàs llegint això!?” En aquest moment no estem fent cap bé a ningú, ja que com bé diu l’autor la idea és que es llegeixi, què més dóna el que llegeixin sempre que puguin sentir el mateix que nosaltres quan llegim?.
L’autor defensa que la lectura és personal, que s’ha de fer com una cosa plaent, que el plaer de la lectura no podrà mai aconseguir obligant-se a llegir, i que és una revelació, el llibre no ens fa millors persones. Ens pot fer més conscients del món en què vivim, pot mostrar-nos com som, però no per llegir Dostoievski serem millors que un que llegeixi a Mercedes Salisachs, i que no per llegir Katherine Neville anem a ser uns malfactors. L’únic dolent dels llibres nous és que ens impedeixen llegir els antics. I que “resulta recomanable suspendre de tant en tant la lectura i aixecar la vista, passejar la mirada al voltant nostre, per comprovar que la realitat existeix més enllà de les pàgines d’un llibre”.
Dins de la segona part hi ha tres capítols que als que jo englobaria en una tercera part en què parla sobre tres lectors i escriptors com Borges, Michéle Petit i Gabriel Zaid que són una representació real de tot allò que Domingo Argüelles ha estat defensant durant tot el seu llibre i és que el llegir ha de ser un plaer i que no per llegir més som millors, llegir més només ens fa millors lectors, no millors persones.
Extret del bloc: http://yonosoyjoyce.blogspot.com
