Saturnino de la Torre
0Saturnino de la Torre, catedràtic de Didàctica i Innovació Educativa a la UB
“Quan una persona és reconeguda, creix”
Va començar sent professor de primària i de batxillerat fins que va entendre que a qui havia de formar era al professorat. Ha estat coordinador del Grup de Recerca i Assessorament Didàctic, promotor de la Xarxa Internacional de Creativitat i va presidir l’Associació per a la Creativitat. Tota la seva vida ha girat al voltant de la innovació educativa, la creativitat i la seva estimulació, amb més de quaranta títols publicats. “Educar és treure el millor de cada persona”, assegura. Per a ell, mai és tard per aprendre a viure ia relacionar-se, per això impulsa el III Fòrum Internacional Innovació i Creativitat. L’adversitat com a oportunitat (sidtransdiciplina@yahoo.es).
Què va aprendre com a mestre?
L’important que és l’afecte, el tracte, el generar confiança … Transmetre a l’alumne la idea que creus en ell.
En tots?
Tot alumne té almenys una capacitat que el fa sobresortir, hem de ajudar-lo a trobar-la, perquè quan una persona és reconeguda, creix i es lliura a l’aprenentatge. La ciència ens està demostrant que pensament i emoció estan units, així neix un nou concepte …
Sentir i pensar.
No hi ha cap acció humana, diu el biòleg Maturana, sense una emoció que l’estableixi i la torni possible com a acte. Tant el pensar com l’actuar ocorren en l’espai determinat per les emocions.
I com es porta a les aules?
Sent conscients que s’aprèn amb tot el cervell. Paraula, imatge, música, símbols, es reforcen els uns als altres.
Això vol dir que cal relacionar la música amb les matemàtiques i la llengua?
Sí, es treballa amb projectes integradors de diverses disciplines, s’incorpora la vida a l’aula.
I què aconseguim amb això?
Fins ara la nostra educació ha estat basada en continguts empaquetats i l’alumne s’ha alimentat d’aquest tipus de menjar.
No sona molt bé.
És necessari un altre tipus d’alimentació que els ajudi a desenvolupar competències, coneixements, habilitats, actituds, valors … Estem formant a la persona, en ser.
Expliqui ‘m les seves experiències.
Hi ha joves que han arribat al batxillerat sense sentir cap tipus d’emoció cap al coneixement, senzillament perquè hem tret l’emoció de les aules.
Pur tràmit per al futur.
Així és. Cal canviar la consciència, en l’educació fan falta reformes de base, de visió, donar-nos compte de l’important que són els valors, les relacions. La meva funció no és ensenyar, sinó fer que l’alumne aprengui.
Està clar que alguna cosa falla.
Hem passat per quatre grans etapes en l’educació. En l’era agrícola el fonament de l’educació eren les creences. Al segle XVIII va venir la industrialització i amb ella la instrucció, el coneixement de la ciència. En els anys vuitanta apareixen les telecomunicacions i passem dels coneixements a les competències, del creure en tenir: coneixements, riquesa, poder …
I ara?
Estem en el saber fer, i hem d’educar per a ser. Simplificant molt, educar és treure les capacitats i la bondat que hi ha a les persones. En tot ésser humà hi ha creativitat i hi ha bondat, per què no intentar compartir?
La creativitat és un dels seus temes.
Trenta-vuit anys d’investigació. En la infància tenim un gran potencial creatiu que després queda dormit i emergeix, en el millor dels casos, davant la necessitat, davant l’adversitat. ¿No seria millor incorporar com a eina des de la infància?
Com?
Això és el més fàcil: cal deixar fer. El 95% dels alumnes són creatius i només ho són el 5% dels adults, què ha passat?
S’ha perdut pel camí?
Sí, pels patrons tancats de l’educació i de la societat. L’alumne té capacitat de crear idees, d’inventar, de vibrar, de emocionar-se. I l’emoció és el patró més important perquè la creativitat emergeixi.
I per mantenir a flotació?
Afavorint la seva expressió i educant d’acord a les edats: en la primera infància s’expressa a través de la fantasia, en l’edat escolar, en l’aventura i la incitació a la descoberta, en l’adolescència, en els reptes, i en la joventut, en la recerca de les innovacions i la projecció social. I es treballa a través de projectes integradors.
I quina és l’essència d’aquests projectes?
El camí és crear les condicions perquè emergeixi la creativitat en ells i aplaudir. Si un alumne intervé amb alguna cosa creativa cal aplaudir literalment. La sensació que sent per aquest reconeixement del seu professor i companys és inesborrable. Si reconeixes una cosa petita, es multiplica.
Creativitats n’hi ha moltes. Què cal aplaudir?
La creativitat ha de portar valor, sortir de si per que l’altre es beneficiï, i quan els altres reben això i s’emocionen, i senten i els toca, la creativitat es contagia i es multiplica. Es tracta de crear habilitats, actituds, hàbits, competències bàsiques.
Entenc.
Cal formar en la flexibilitat, que és un dels valors importants al costat de l’adaptació de la creativitat, que els ha assumit no tindrà fracassos perquè serà capaç de mudar, d’adaptar-se situacions.
Condició per a la felicitat.
Es tracta de crear un escenari més que una aula, d’utilitzar tota mena de recursos que tinguin un component emocional. Darrere de cada gran idea hi ha una emoció, una profunda passió, un desig, una necessitat de fer i de comunicar.
No li demanem massa a les aules?
Quan estic ensenyant matemàtiques, amb la meva manera de fer estic transmetent uns valors implícits. Quan prenc consciència d’ells i els faig explícits prenen un valor més gran: el del sentit.
Imma Sanchís: La Contra. La Vanguardia 04/03/2011
Com entrenar el teu drac
0“Com entrenar al teu drac”: El camí a la convivència.
La millor pel·lícula de DreamWorks Animation ens porta a un món rude i espectacular, d’enfrontaments constants entre forçuts víkings i llegendàries criatures voladores.
Hiccup és un jove víking que vol, més que res en el món, ser tan poderós com els homes del seu poble. L’objectiu, matar tants dracs com pugui. Però quan entaula una inesperada relació amb un d’ells, la situació canvia per complet.
La hilarant innocència bàrbara dels matxotes barbuts xoca frontalment amb la quasi obligada brutalitat de les castes guerreres, alienes a la por i capaços de llançar-se a la gola de la bèstia sense detenir-se a calibrar conseqüències, als ulls del intel·ligent i pretesament insensible Hiccup, un oasi de virilitat tan anhelat com impossible en el fons, un alliçonador contrast generacional perpetu amb el seu pare, el rude i extremista Stoick
Davant aquest panorama, les simpaties entre el noi i l’entranyable drac obren les portes a una llotja familiar que gaudirà amb les aventures de l’estranya parella, una amistat que alberga el obligatori missatge per als més petits, referent a l’acceptació de l’altre i de un mateix per sobre de prejudicis i suposicions infundades.
Rapidíssima en el seu desenvolupament, divertida en les seves situacions i extraordinàriament elaborada en l’aspecte visual, “Com entrenar al teu drac” es gaudeix a cada minut del seu ajustat metratge gràcies a filar l’alternança d’humor i acció sense deixar pràcticament espai per als temps morts, la pel·lícula oculta, a més, una carta de serietat i coherència argumental en el seu epíleg que pot allunyar del pati més estrictament infantil ? no té una qualificació apta per a tots els públics ?, però que aporta un punt de solidesa sorprenent encara sense abandonar els seus paràmetres pràcticament universals. La lluita pel regne animat segueix, i l’espectador és el gran beneficiat. Diversió assegurada per a tota la família.

Any de la química
0El 2011 ha estat proclamat per l’Organització de les Nacions Unides l’Any Internacional de la Química, una proposta que va sorgir el setembre del 2008 i que gràcies a la feina desenvolupada per la UNESCO i la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) s’ha dut a terme.
L’any Internacional de la Química, sota el lema : “Química: la nostra vida, el nostre futur”, té com a objectiu donar a conèixer les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat, i per fer-ho s’han organitzat diverses activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.
Dues adreces de sobre aquest tema:
Vídeo: Les dones i la química: http://player.vimeo.com/video/18613967?byline=0&portrait=0
Adobe: L’aigua una solució química
http://phobos.xtec.cat/cdec/images/stories/Any_qumica_2011/Lexperiment_global.pdf:

Nada
0Nada vol dir res
Fa uns quants dies que anem plens de notícies negres en l’àmbit educatiu català. La constatació des dels organismes europeus de la nostra elevada taxa de fracàs escolar (un 32% dels alumnes catalans abandonen l’ensenyament obligatori abans d’acabar-ne el cicle davant del 14% de mitjana de la Unió Europea). Ara s’ha sabut que la Generalitat, per la crisi, ha reduït l’oferta de noves places públiques per al curs que ve. Això és relativament contradictori amb el pla de lluita del govern català contra l’esmentat fracàs escolar. L’esmentat pla, sense augmentar pressupostos, vol incidir, entre d’altres, en el potencialment de la competència lectora, oral i d’escriptura.
Nosaltres, humilment, des d’aquest racó, oferim a la consellera Rigau una altra arma per aquesta lluita: la novel·la de Janne Teller, Nada, publicada per Seix Barral aquest mes de gener. És el llibre ideal que tot mestre o professor desitja tenir d’acompanyant durant el curs. Literàriament, per més que la crítica alemanya i danesa l’hagin glorificat, és poc ambiciós, però com a artefacte d’aprenentatge social i filosòfic és magnífic, insuperable. Ens arriba amb la prèvia d’haver estat prohibit a Dinamarca, a Alemanya i fins i tot d’haver provocat grans debats a França, culminats en la negativa de vendre’l per part de molts llibreters. Després, tot es col·loca al seu lloc i comencen a caure-li guardons literaris juvenils importants precisament a Dinamarca, Alemanya i França.
Què provoca aquest terratrèmol amb acció pendular? Molt senzill, planteja d’una manera simple qüestions bàsiques de la humanitat: Nada vol dir res. I res és el que li importa a un preadolescent que, com el baró rampant d’Italo Calvino, puja dalt d’un arbre i proclama que la vida no té sentit i que res no té importància. A partir d’aquí, els seus companys s’afanyen a rumiar què poden fer per demostrar-li que això no és cert, que hi ha coses importants, plenes de significat. El que arriben a realitzar per fer-li veure guarda relació amb l’altre vessant de la novel·la: la simplicitat i puresa de la lògica infantil poden dur a cometre les barbaritats més terribles enmig d’un món hipòcrita i consumista.
Professors, professores, no tot són males notícies: compreu Nada i el curs vinent (o fins i tot aquest, si aneu ràpid) tindreu la feina molt més fàcil. O més difícil, segons com us ho prengueu: haureu de respondre preguntes molt compromeses dels vostres alumnes.
13/02/11 Lluís-Anton Baulenas

Estima’m molt!
0Llibre: Estima’m molt! Autor: Gonzalez Carlos
Com criar als teus fills amb amor
En contra d’altres teories que propugnen una educació rígida o conductista, aquest llibre defensa una educació dels fills basada en l’amor, el respecte i la llibertat. Les abundants referències antropològiques expliquen el perquè de molts comportaments infantils, com ara el plor o el son. Entendre’ls suposa conèixer millor les causes que fan que els nostres fills actuïn d’una forma determinada i que, de vegades, és irracional per a un adult.
El llibre tira per terra molts dels actuals consells donats per professionals, en considerar que van en contra de la pròpia naturalesa i dels sentiments materns més profunds.
Així, per exemple, advoca per prendre el nen en braços quan plora i considerar que el fet que un nen es desperti diverses vegades a la nit és absolutament normal.
Sentit comú, sentit de l’humor i senzillesa. Són les tres “S” preferides pel que fa a criar i educar. Doncs bé, aquest llibre vessa aquests aspectes per totes les seves pàgines, a més d’amor i respecte pels més petits. Jo ho faria de lectura obligatòria per a tots els pares i per descomptat, educadores infantils. No és important el que fem amb els petits, sinó com ho fem!
Desmitifica temes tan importants com la necessitat d’agafar els nadons en braços tant com sigui necessari, la vital necessitat d’arraulir al nostre llit, en els nostres faldes, cantar, xiuxiuejar quan estan plorosos, irascibles, temorosos tinguin 1, 2, 3 … anys . Invalida per complet el gran temor a malcriar-los per excés de contacte.
Ensenya i mostra amb un gran sentit comú i fins i tot sentit de l’humor, per què els nens petits fan el que fan: no volen compartir les seves joguines, peguen o mosseguen als seus iguals amb tan sols un any d’edat, no volen menjar quan no tenen fam, als dos anys encara demanen bracets per tornar del parc, etc
