Biblioteca Escola Pia Tàrrega
Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Hort ECO-PIA
014 anys
Aquesta setmana hem començat un nou projecte a l’escola: La iniciació d’un hort ecològic.
El projecte es justifica per que creiem que és necessari introduir nous elements i situacions d’aprenentatge a l’escola per tal de poder fer que l’escola encara més atractiva a l’alumnat i als pares. Amb l’hort escolar es pretén motivar i responsabilitzar als alumnes partint dels seus interessos fent servir eines suggestives i atraients, així com possibilitar-los el domini de tècniques instrumentals i estratègies que possibilitin una participació activa, crítica i creativa. Els objectius didàctics del projecte amb els seus corresponents continguts es distribuiran al llarg del curs seguint tres cicles naturals: tardor, hivern i primavera i es desenvoluparan dintre de l’àrea de coneixement del medi natural i social i en els eixos transversals d’educació per la salut, medi ambient, alimentació correcta i sostenibilitat .
Un hort escolar ecològic es basa en el profund respecte de la natura i els diversos ecosistemes, procurant un cultiu racional amb mitjans naturals que conservin les característiques del sòl, i l’enriqueixin any rere any, per aquest motiu farem servir adobs naturals, humus de plantes, fems d’animals i rotació de conreus. Amb l’hort els alumnes podran prendre consciència de la importància de protegir i conservar la natura evitant la utilització de productes no naturals que actualment es fan servir (herbicides, fungicides, insecticides i verins) i produeixen alteracions en animals i persones tals com alteracions del sistema nerviós, de l’aparell reproductor i alteracions cel·lulars, esgotant els sòls i deixant-los improductius. En aquest projecte treballaran tots el nivells de l’escola, adaptant els objectius generals del projecte als objectius de cada unitat de l’àrea del coneixement del medi natural i social.
Els alumnes de Cicle infantil han plantat maduixeres, bledes i plantes aromàtiques (menta i orenga). Mentre ho feien cantaven la cançó adaptada de “Les nenes maques al dematí … però canviant un xic la lletra!
Els de Cicle Inicial de Primària enciams i porros (puerros) i un parell de cebes. Així com romaní i menta.
Els alumnes de Cicle Mitjà de Primària escaroles i cols i les plantes aromàtiques: timó i sajolida.
Els de cicle superior de Primària bròquils i espinacs juntament amb alfàbrega i julivert.
A cada Cicle s’han posat uns alumnes responsables per fer-hi un seguiment pel rec i per si surt algun problema (plagues, ocells…)
Esperem que aquest nou projecte tingui èxit!
Entrevista professor
014 anys
Fernando Alberca, professor de secundària
Tinc 44 anys. Vaig néixer i visc a Còrdova. Sóc professor de secundària, expert en educació. Estic casat amb Maria i tenim vuit fills únics (17, 16, 15, 13, 11, 9, 6 i 4 anys). Sóc un indignat. Sóc un catòlic fart de la pobresa i la mentida. Si eduques a nens, somriu i exigeix.
¡Vuit fills! Una cosa sabrà de criança i educació aquest home: “A partir del quart fill tot és fàcil, ja que entre ells ho fan tot: posen la taula, es fan el llit, els majors banyen als petits …”, m’explica. La seva filla gran (la intel·ligència és normal, però llegeix en 15 segons una pàgina d’un llibre”. Alberca sap motivar: “Els nens volen llegir des dels dos anys … però els frenen fins als sis anys. Quina pena! Jo els incito, se senten gratificats … i avui llegeixen molt”. Segur que la seva filla ja ha llegit: Tots els nens poden ser Einstein (Toromitico), llibre en què Alberca advoca per l’afecte en comptes de l’amenaça i la sanció per acabar amb el fracàs escolar.
Tots els nens poden ser Einstein?
Els teus fills poden arribar a qualsevol èxit intel·lectual.
Però Einstein … Això és picar molt alt!
Einstein va ser carn de fracàs escolar fins als 15 anys. “Mortalment lerdo”, va diagnosticar d’ell una professora. “No està preparat per aprendre, no arribarà a res”, va dir un altre.
Tan desastrós era?
La seva pròpia mare deia que era retardat mental. Fins als nou anys no va parlar bé.
Què li va passar per passar a ser genial?
El que pot passar-li a qualsevol: motivació i mètode. Motivació: tot i haver suspès, un professor el va convidar a assistir gratis a les seves classes. Per primera vegada, va sentir que li valoraven, que creien en ell. ¡Va sentir afecte!
Va assistir Einstein a aquesta classe?
Va haver de marxar a una altra escola. Però allà un professor d’història va fer el que ningú abans: demanar-li opinió sobre les coses.
Això va motivar a Einstein?
Sí si sents que confien en tu, et escreix, per ser mereixedor!
I què és això del mètode?
Va usar l’hemisferi dret per resoldre problemes de l’esquerre. Visualitzava una solució, i la seva dona l’ajudava a formular matemàticament. Però era l’hemisferi dret, el intuïtiu i creatiu, el que resolia, no l’esquerre, el matemàtic.
Jo ho vaig passar fatal amb les matemàtiques.
Els teus professors no van valorar l’ús del teu hemisferi dret: podries haver acabat trobant la solució, però no et van donar temps. Tots els escolars poden ser motivats i tots poden triomfar.
Cada un neix amb la seva intel·ligència …
El coeficient d’intel·ligència és innat, roman inalterable … i no serveix per res. El determinant és la motivació!
Com motiva vostè als seus alumnes?
Els dic que tothom pot treure un 10 amb mi. A partir d’aquí, ¡un 5 els sembla poc!
Tan fàcil?
L’escola posa el focus en la sanció, fomenta la por a l’error. Hauria posar-lo en l’encert. I en la creativitat. Vaig preguntar als meus alumnes: “De vuit cargols d’una cistella, surten tres, quants queden?”.
Cinc, li dirien.
“Vuit, va respondre un, perquè han sortit de la closca, però no de la cistella!”. És una resposta que no hauria de ser penalitzada!
Mentrestant, 30% de fracàs escolar.
La nostra escola sembla renyida amb la intel·ligència. És impossible que hi hagi un 30% de ximples! Desconfiem dels alumnes, els eduquem per evitar el fracàs i no per tenir èxit. Aprenguem a jugar a l’èxit!
A vostè li funciona?
Des de 1993 només he hagut de suspendre a dos alumnes. M’han renyit per aprovar tant. Per què? No està bé aconseguir estimular els alumnes perquè triomfin?
Doncs aconselli als seus col·legues professors.
Sapigueu ser el cap de la ventrada. Algú a qui els alumnes vulguin seguir. Que notin que tu els ajudaràs a millorar.
Alguna cosa més?
Sí: no oblideu la grandesa d’aquest ofici. Centreu-vos en els per què i per a què més que en els com. I feu servir el que avui se sap sobre l’aprenentatge.
Què se sap?
Que som animals emocionals, i que una simple mirada aprovatòria d’un professor … estimularà l’alumne. Només educa qui vol a algú! Si voleu als vostres alumnes, els educareu. Si no, no.
Res estimula més a un alumne que l’afecte, em vol dir.
És així. Somriu … i exigeix. Si el teu fill detecta que confies en ell, voldrà superar-se. Als nens els atrau el repte, l’heroïcitat.
Els pares, hem d’ajudar o no a fer els deures?
Si el teu nen pot cordar l’abric, no l’hi cordin tu. Orienta’l en els deures, però digues-li que saps que ell els resoldrà. Si els resols tu, li ensenyes a ser incapaç.
Si pogués imposar una sola reforma escolar, quin seria?
Dedicaria tota la primària a una sola i única cosa: aprendre bé a llegir i escriure!
I res més?
No hi ha res més decisiu! Si estan ben avesats a la lectura, podran estudiar el que vulguin: s’obren la porta a tots els coneixements. I com més coses aprenguin llegint, més intel·ligents seran!
No és al revés?
“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”, va dir Einstein. No aprens coses perquè ets intel·ligent: aprendre coses et fa intel·ligent.
I feliç?
Si de veritat ets intel·ligent, seràs feliç.
Ah, sí?
La intel·ligència consisteix a resoldre problemes, i el problema més difícil és ser feliç.
Puc ensenyar als meus fills com viure feliços?
Ensenya’ls a superar obstacles. A veure l’extraordinari en l’ordinari. A que tot acte té conseqüències. I a estimar de veritat.
Com s’estima de veritat?
Sense esperar res a canvi. Res reporta tanta felicitat com fer feliç a l’altre sense que ni tan sols s’assabenti.
Fent això els nostres fills siguin intel·ligents i feliços?
Dependran menys dels atzars i seran capaços del que es proposin. I l’ intel·ligent podria ser proposar-se no estudiar una carrera.
Però Einstein … Això és picar molt alt!
Einstein va ser carn de fracàs escolar fins als 15 anys. “Mortalment lerdo”, va diagnosticar d’ell una professora. “No està preparat per aprendre, no arribarà a res”, va dir un altre.
Tan desastrós era?
La seva pròpia mare deia que era retardat mental. Fins als nou anys no va parlar bé.
Què li va passar per passar a ser genial?
El que pot passar-li a qualsevol: motivació i mètode. Motivació: tot i haver suspès, un professor el va convidar a assistir gratis a les seves classes. Per primera vegada, va sentir que li valoraven, que creien en ell. ¡Va sentir afecte!
Va assistir Einstein a aquesta classe?
Va haver de marxar a una altra escola. Però allà un professor d’història va fer el que ningú abans: demanar-li opinió sobre les coses.
Això va motivar a Einstein?
Sí si sents que confien en tu, et escreix, per ser mereixedor!
I què és això del mètode?
Va usar l’hemisferi dret per resoldre problemes de l’esquerre. Visualitzava una solució, i la seva dona l’ajudava a formular matemàticament. Però era l’hemisferi dret, el intuïtiu i creatiu, el que resolia, no l’esquerre, el matemàtic.
Jo ho vaig passar fatal amb les matemàtiques.
Els teus professors no van valorar l’ús del teu hemisferi dret: podries haver acabat trobant la solució, però no et van donar temps. Tots els escolars poden ser motivats i tots poden triomfar.
Cada un neix amb la seva intel·ligència …
El coeficient d’intel·ligència és innat, roman inalterable … i no serveix per res. El determinant és la motivació!
Com motiva vostè als seus alumnes?
Els dic que tothom pot treure un 10 amb mi. A partir d’aquí, ¡un 5 els sembla poc!
Tan fàcil?
L’escola posa el focus en la sanció, fomenta la por a l’error. Hauria posar-lo en l’encert. I en la creativitat. Vaig preguntar als meus alumnes: “De vuit cargols d’una cistella, surten tres, quants queden?”.
Cinc, li dirien.
“Vuit, va respondre un, perquè han sortit de la closca, però no de la cistella!”. És una resposta que no hauria de ser penalitzada!
Mentrestant, 30% de fracàs escolar.
La nostra escola sembla renyida amb la intel·ligència. És impossible que hi hagi un 30% de ximples! Desconfiem dels alumnes, els eduquem per evitar el fracàs i no per tenir èxit. Aprenguem a jugar a l’èxit!
A vostè li funciona?
Des de 1993 només he hagut de suspendre a dos alumnes. M’han renyit per aprovar tant. Per què? No està bé aconseguir estimular els alumnes perquè triomfin?
Doncs aconselli als seus col·legues professors.
Sapigueu ser el cap de la ventrada. Algú a qui els alumnes vulguin seguir. Que notin que tu els ajudaràs a millorar.
Alguna cosa més?
Sí: no oblideu la grandesa d’aquest ofici. Centreu-vos en els per què i per a què més que en els com. I feu servir el que avui se sap sobre l’aprenentatge.
Què se sap?
Que som animals emocionals, i que una simple mirada aprovatòria d’un professor … estimularà l’alumne. Només educa qui vol a algú! Si voleu als vostres alumnes, els educareu. Si no, no.
Res estimula més a un alumne que l’afecte, em vol dir.
És així. Somriu … i exigeix. Si el teu fill detecta que confies en ell, voldrà superar-se. Als nens els atrau el repte, l’heroïcitat.
Els pares, hem d’ajudar o no a fer els deures?
Si el teu nen pot cordar l’abric, no l’hi cordin tu. Orienta’l en els deures, però digues-li que saps que ell els resoldrà. Si els resols tu, li ensenyes a ser incapaç.
Si pogués imposar una sola reforma escolar, quin seria?
Dedicaria tota la primària a una sola i única cosa: aprendre bé a llegir i escriure!
I res més?
No hi ha res més decisiu! Si estan ben avesats a la lectura, podran estudiar el que vulguin: s’obren la porta a tots els coneixements. I com més coses aprenguin llegint, més intel·ligents seran!
No és al revés?
“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”, va dir Einstein. No aprens coses perquè ets intel·ligent: aprendre coses et fa intel·ligent.
I feliç?
Si de veritat ets intel·ligent, seràs feliç.
Ah, sí?
La intel·ligència consisteix a resoldre problemes, i el problema més difícil és ser feliç.
Puc ensenyar als meus fills com viure feliços?
Ensenya’ls a superar obstacles. A veure l’extraordinari en l’ordinari. A que tot acte té conseqüències. I a estimar de veritat.
Com s’estima de veritat?
Sense esperar res a canvi. Res reporta tanta felicitat com fer feliç a l’altre sense que ni tan sols s’assabenti.
Fent això els nostres fills siguin intel·ligents i feliços?
Dependran menys dels atzars i seran capaços del que es proposin. I l’ intel·ligent podria ser proposar-se no estudiar una carrera.
La Vanguardia dimarts 27 de setembre de 2011 Víctor Amela
No ferir a l’alumnat
0Josep Padró: “El mestre no ha de ferir mai un alumne”
Mestre. Com a professor de secundària ha tingut 1.700 alumnes, per als quals no ha estat mai indiferent
Ahir, com cada setembre, Josep Padró (Colònia Güell, 1947) va acabar el primer dia de classe amb el cap com un timbal. La primera vegada que va sentir aquell zummm, zummm insuportable va ser fa més de 30 anys al sortir d’una aula amb 63 alumnes. Ser mestre compromès sempre ha estat costós. Avui té més recursos. Fins i tot disfruta, però ha decidit jubilar-se. És el seu últim curs.
¿Què el va motivar a ser mestre?
-Vaig començar enginyeria tècnica mecànica. Molts anys encallat en una carrera amb la qual no em vaig identificar mai. Mentrestant, feia classes de matemàtiques en una acadèmia. Fins als 25 anys no em vaig plantejar seriosament la possibilitat de ser mestre. I llavors vaig entrar a l’Escola de Mestres de Sant Cugat.
-¿I quina va ser la primera feina després de llicenciar-se?
-A Sant Boi, amb 63 alumnes de dos cursos diferents a la mateixa aula.
-¿Com afrontava aquella situació?
-Era aguantar nens i res més. Les possibilitats de treure’n profit eren mínimes. Només un 20% treia el graduat escolar. Poquíssims arribaven a la universitat. Eren alumnes directes, viscerals en les respostes, aprenien poc, però eren molt agraïts, valoraven el que feies per ells, encara que només fos tocar la guitarra per cantar No serem moguts i així ensenyar-los paraules en català. Però si se’ls creuaven els cables, et punxaven les rodes del cotxe. Eren així, però tinc molt bon record d’aquella època.
-¿Com s’educa?
-Amb respecte, cordialitat i fraternitat, i acostant-se a la família.
-D’allà va saltar al centre Costa i Llobera, l’escola pública de referència de Can Caralleu, que integra alumnes amb discapacitats.
-D’això ja fa 29 anys. Pere Darder, un dels fundadors, va ser el meu professor de pedagogia. Coincidíem en la mateixa línia didàctica.
-Aquell canvi a una escola d’alumnes de classe econòmica i cultural mitjana alta devia ser abismal.
–Hi vaig entrar amb un prejudici. El Costa i Llobera era, en certa manera, elitista. Reconeixia la seva trajectòria i la seva qualitat pedagògica, però era un centre concertat amb una quota elevada. Em va convèncer saber que seria una escola pública. Era innovadora, es reflexionava, tot es discutia, però em va costar integrar-m’hi, adaptar-me als nous alumnes.
-¿Com és un fill de la classe alta?
-Un privilegiat. Ve d’una família culturitzada, s’acostuma a sentir segur, sap que trepitja fort. Són alumnes que senten campanes, el problema és fer que posin els peus a terra. Estan acostumats que la vida els tracti bé, fins i tot el professorat. Estan cuidats, protegits.
-¿Han canviat els valors?
-Els valors de fons són atemporals i universals. Segueixen sent els mateixos: la solidaritat social, el progressisme biològic, l’esforç, el control del consumisme i el respecte pels grans, per la institució escolar i pel mestre. El que ha canviat són les conductes.
-El consumisme és desenfrenat.
-Molts pares donen als seus fills tot el que els demanen i sense temps d’espera. I no parlo només de les classes altes. Als barris perifèrics passa el mateix.
-¿S’ha perdut el respecte per pares i mestres?
-L’autoritat és una qualitat que s’ha de guanyar. No es pot ser tou. Jo sempre dic que quan un alumne et tira una pilota enverinada, tu, com a professor, ets el frontó que la rebota. Si no estàs al lloc que toca, desconcertes el nen.
-Ell ha de conèixer els seus límits.
-I saber quina resposta li donaràs. Et posa a prova i necessita algú coherent al davant. Mirarà de superar-te , i és aquí on entra l’autoritat. Però el mestre ha de demostrar afecte de debò. Si és teatral, el nen ho intueix. No s’ha de ferir mai l’alumne. Hi ha pares que diuen a la mestra de parvulari: «Digui-li vostè això al meu fill, que jo no en sóc capaç». Si amb tres anys no saben què dir a un nen, ¿què faran quan sigui un adolescent?
-¿El cas més difícil?
-El de la franja de fracàs escolar. Són els alumnes que tenen capacitats, però que suspenen i pateixen. Em fan patir els nens que pateixen, que no es deixen ajudar o que no saps com fer-ho. Crec en les segones oportunitats, jo vaig canviar de carrera als 25 anys. El que més m’ha gratificat com a mestre són els alumnes que creen conflictes a classe i que els he pogut ajudar com a persones. Hi ha moments en què una classe té màgia, quan veus les cares de tots els nens mirant-te, escoltant amb atenció el que expliques. Això sí que val la pena.
CRISTINA SAVALL El Periódico de Catalunya Dimarts, 13 de setembre del 2011
Llibre recomanat estiu
014 anys
Pot volar un cranc? (Àlbum il·lustrat)
“Amb freqüència la diferència entre el possible i l’impossible es redueix a la tenacitat de certes persones per no rendir-se davant la primera evidència.”
Pot volar un cranc?
Per què les prunes negres són vermelles quan estan verdes?
Per què separat s’escriu tot junt i tot junt s’escriu separat?
Per què si algú té la raó hem de donar?
On està el que no existeix?
L’acte de preguntar potser sigui en si mateix un acte de saviesa.
Qüestionar i qüestionar el perquè d’allò més trivial potser signifiqui fer un ús immediat de la intel·ligència.
Preguntar és raonar abans d’obtenir una resposta.
L’acte de preguntar comença a cobrar importància i naturalitat si ho comparem amb les conductes adquirides o generades errònia i pedagògicament anys enrere.
Quan estava en tercer grau preguntar significava o no estar prestant atenció o no haver comprès l’explicació de la mestra.
Així m’ho ha demostrat algunes docents el nom no puc recordar.
La veritat és que el que pregunta s’anima. Qui pregunta desafia.
El que pregunta és valenta.
El que pregunta és il·luminat i molt abans de ser-ho, el que pregunta ha aconseguit encendre en la seva ment una facultat humana exquisida per excel·lència.
La capacitat de confirmar allò que el sorprèn. D’esmicolar aquest fenomen que val la pena conèixer.
Preguntar exigeix ??un viatge intel·lectual des de la comprensió cap a l’aventura de l’enteniment.
Algunes obres no generen preguntes. ¿A qui li importa la probabilitat de la realitat quan la versemblança desplega els seus encants?
En relació amb la literatura infantil, de vegades, preguntar pot significar un joc entre el lector i l’escriptor.
Entre el text i l’imaginari de qui el llegeix.
Entre el llibre com a obra d’art i l’humà com a receptor de la bellesa en les paraules, de l’atracció a les imatges.
En el llibre Pot volar un cranc? les escriptores Graciela Repún i Florència Esses que és un fet menor que un cranc no pugui volar.
Que si el lector és un nen obert a la fantasia tot l’il·lògic o improbable és possible.
D’aquesta manera el text ens farà imaginar l’existència de polls en una puça o la imminent inundació que provoca un cocodril.
Conegudes i destacades persones de la cultura participen en aquest llibre per mitjà de les originals il·lustracions de Javier Peña que complementen el text en interpretar les preguntes de manera diferent i rupturista.
Preguntar per sentir la curiositat d’allò que mereix als nostres ulls ser descobert.
Per creure que mai serà increïble que pugui una tortuga salvar el món.
Segell: Oceà Travessia
Col·lecció: Els àlbums
Autors: Esses, Florència / Repún, Graciela
Il·lustracions de Javier Peña
Entrevista Consellera
014 anys
LA CONSELLERA RIGAU QÜESTIONA ELS MÈTODES EDUCATIUS “SUAUS” I ANUNCIA CANVIS
La titular d’Ensenyament aposta per potenciar els valors de l'”esforç i el treball ben fet”
L’oposició l’acusa de “voler tornar a la llista dels reis gots”
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha remarcat aquesta tarda a la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament que la millora de l’èxit escolar serà el principal objectiu del seu departament durant aquesta legislatura. Per a això, Rigau ha insistit que “s’ha de recuperar la confiança en l’escola”, cosa que haurà d’anaracompanyada “del respecte a la funció educadora”.
La consellera també ha advocat per recuperar amb força “els valors cabdals de l’esforç i del treball bé fet”, i ha posat en dubte els “mètodes suaus” d’ensenyament, i per això no ha dubtat a manifestar la seva intenció de canviar certs postulats. Per exemple, ha apostat per desterrar “mites” com l’ortografia natural perquè aquesta “no ho és”. S’ha d’acabar amb això de no corregir-li les faltes a un alumne “perquè està en la fase d’ortografia natural”, ha vingut a dir. “Hem de reflexionar sobre alguns mètodes”, ha afegit. La màxima responsable d’Ensenyament ha advocat per acostar el nivell educatiu de Catalunya a la mitjana de la UE a partir de tres mesures, que són les següents:
Mesures de prevenció:
“Com podem tenir carències en la detecció precoç dels problemes d’aprenentatge?”, s’ha preguntat Rigau. ” En l’etapa de 0 a 6 anys hem de posar tots els esforços per detectar i prevenir possibles problemes. Necessitem un diagnòstic gratuït dels trastorns d’aprenentatge per evitar que es facin crònics. No es pot confiar sempre que el nen maduri, Hi ha molta feina feta però molta per fer”, ha afegit.
També ha situat la competència lectora com a punt central de la lluita contra el fracàs escolar, potenciant la lectura “sistemàtica” al llarg de primària i d’ESO, sense oblidar els mecanismes de prelectura i preescriptura en segon cicle d’educació infantil. A més, la consellera, que ha anunciat un pla conjunt amb el Departament de Cultura per reforçar la comprensió lectora dels joves, ha apostat per promoure “una participació més gran de les famílies”, no només als consells escolars o les AMPES.
Mesures d’intervenció:
Una de les primeres actuacions en aquest sentit és la d’ampliar els programes de qualificació professional inicial.
“Volem que el ni-ni (joves que ni estudien ni treballen) desaparegui del nostre paisatge futur”. Implantar mesures de reforç escolar serà una altra prioritat, amb la recuperació dels exàmens de setembre en secundària i les mesures de diversificació curricular en l’última etapa d’aquest cicle.
Mesures compensatòries:
“La família té una importància capital en la formació però no podem exigir-los res si no els hem facilitat la informació pertinent”, ha argumentat Rigau. “Reprendrem el programa Temps de Família amb l’ajuda dels mestres i crearem un espai a la web del departament Espai Família perquè puguin conèixer tot el que té que a veure amb l’escolarització dels seus fills.
Reforçar l’ajuda a les escoles amb més dificultats i efectuar un seguiment específic dels alumnes amb més problemes són altres de les anomenades “mesures compensatòries”. El replantejament de les tutories i la intensificació de la lluita contra la droga en els entorns dels col·legis seran dues accions previstes més.
Respostes de l’oposició
En el seu torn d’intervenció, el diputat del PSC Daniel Font ha acusat a la consellera de “voler tornar a les Cartilles Palau i a la llista dels reis gots” i de no explicar cap mesura “concreta ni tangible”. Per la seva part, Dolors Camats (ICV) també ha lamentat l'”aire d’antigalla” de parts del discurs i li ha recriminat que, en ple inici de la preinscripció escolar, hagi anunciat que alguns centres educatius es quedaran en barracons, el fre a la digitalització de les aules i altres mesures de retallada pressupostària.
La representant de ERC, Anna Simó, també ha insistit a demanar-li “que no canviï cada dia de polítiques educatives”. “El senyor Mas va dir que l’educació seria una prioritat, però sembla que és una prioritat en les retallades”, ha afirmat.
EL PERIODICO. 18.02.11