Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Lectures 2n ESO
LECTURES DE CATALÀ
1r Trimestre
El llibre “Qui s’ha endut el meu formatge? de l’autor Spencer Johnson, M.D. editat per “Edicions Urano” – “Empresa XXI”, ens exposa una faula per ajudar-nos a poder-la aplicar a les situacions de canvi a nivell personal i professional, que ens trobem al llarg de la nostra vida,
2n Trimestre
PREMI LA GALERA JOVES LECTORS 2008 Les aventures d’un club d’escolars incompresos que lluiten per defensar altres incompresos.
3r Trimestre
La Júlia, una noia de catorze anys, ha anat a estudiar a casa d’un company de curs: en Kike. En Kike surt un moment i, mentrestant, la Júlia observa, a través de la finestra de l’habitació, l’assassinat d’una dona.
LECTURAS CASTELLANO
situacions de canvi a nivell personal i professional, que ens trobem al llarg de la nostra vida,
’autor Spencer Johnson, M.D. editat per “Edicions Urano” – “Empresa XXI”, ens exposa una faula per ajudar-nos a poder-la aplicar a les situacions de canvi a nivell personal i professional, que ens trobem al llarg de la nostra vida,
LA JÚLIA I LA DONA DESAPAREGUDA-
La Júlia havia presenciat un assassinat, i ara ho havia de denunciar. Com que ningú la creia es va haver d’espavilar i junt amb els seus amics podrà aconseguir descobrir l’assassí. Però en general estava bé, tot i que no m’ha agradat gaire perquè trobo que en algunes parts era massa repetitiu i també començava a ser evident qui era l’assassí.
La Júlia i la dona desapareguda
En la meva opinió és un llibre molt interessant i que val molt la pena llegir-l’ho. A mi m’ha agradat molt perquè hi ha una mica d’amor, intriga i misteri. Un dia la protagonista, la Júlia, quan està a casa d’un amic seu mira per la finestra i llavors veu el que sembla un assassinat, però la pregunta és: realment el que veu es el que creu? I On està la dona desapareguda? Llegiu-vos aquest llibre i descobrireu el que passa. Si us agraden les històries d’intriga i misteri aquest llibre us agradara molt.
Aquest llibre m’ha agradat molt, és un llibre que tracta de dos nenes de la nostra edat que investiguen un cas i ressolen l’assassinat. Els passa coses molt emocionants i divertides i moments de por però s’ho passen molt bé. Recomano que us el llegiu perquè és molt divertit.
Aquest llibre m’ha agradat força, perquè és fàcil d’entendre i de llegir. Narra la història d’unes noies de la nostra edat a qui els passen moltes coses emocionats i gràcies a elles es resol el cas. Són valentes i atrevides. I juntes poden afrontar el que vulguin. És molt recomanable de llegir-lo.
El llibre de la Júlia i la dona desapareguda m’ha agradat bastant. És una nena, la Júlia, que veu un assassinat quan està estudiant a casa d’un amic, ella decideix anar a comissaria a denunciar-ho però el suposat assassí diu que no ha matat a la famosa actriu, que només estava assajant per un paper. La Júlia anirà seguint les pistes amb una amiga i entre les dos aconseguiran trobar l’assassí.
En la meva opinió és un llibre molt interessant i que val molt la pena llegir-lo. A mi m’ha agradat molt perquè hi ha una mica d’amor, intriga i misteri. El personatge de la Júlia, és el que mes m’ha agradat , és molt atrevida, i quan vol esbrinar una cosa, va darrere d’ella fins que ho resol. Quan el vaig comença a llegir, no vaig poder parar fins acabar-lo
Us el recomano!
EL llibre de la Júlia és bastant entretingut però com a mínim jo ja sabia el final, qui l’havia matat i que passaria quan van anar a casa del Solana, en general ha estat divertit i entretingut, m’ha agradat força ,cosa que el final va ser una mica esperat o com a mínim per mi
La Júlia i la dona desapareguda:
Aquest és dels llibres que m’ha agradat més d’aquest curs.
És intrigant ja que fins l’últim moment no saps qui és l’assassí, recomano aquest llibre a qui els hi agradin les històries d’intriga i misteri.
Aquest llibre m’ha agradat molt, és el que més m’ agradat de català. Tracta sobre una nena que es diu Júlia i que un dia estava estudiant a casa d’ un amic, en Kike i va contemplar un assassinat a la casa del costat. Durant tot el llibre ella intenta averiguar qui és l’ assassí però les coses se li compliquen quan ella cau malalta i li costa més fer les coses. En el llibre hi ha un gran embolic perquè ella és pensa que l’ assassí és en David Auserón, l’ home de la morta, i la Júlia fa el possible per complicar-li la vida perque ell admeti que l’ ha matat. Però al final quan estan a Puigerdà, allà on va succedir, coneix la veritat. En Solana, el director de cinema, va matar la Sílvia Molina perquè estava bojament enamorat d’ ella i no sabia com dir-li.
La Júlia i la dona desapareguda:
és un llibre amb alguna cosa d’ intriga, amb un assassinat d’una actriu, amb varis sospitosos solts, i que ningú creu a la pobra nena i l’ única persona que ho feia estava a l’ hospital amb pulmonia doble.
Si voleu saber com acabara tot, haureu de buscar el llibre i començar a llegir.
😀
La Julia i la Dona desapareguda és un llibre d’intriga que si te’l comences a llegir no pots parar fins que te l’acabes i a mi m’ha agradat molt.
La Júlia i la dona desapareguda: és un llibre molt divertit i emocionant sobre com la Júlia va trobant pistes per resoldre l’assassinat que havia presenciat. Al final acaba trobant al veritable assassí i casi la maten perquè sempre es fique en problemes.
El llibre de la Julià i la dona desapareguda és un llibre que al principi sembla avorrit però cada cop que el vas llegint t’enganxes més, perquè és un llibre de misteri i t’ entre la curiositat de què passarà és divertit si us agrada els llibres de misteri i aventura, i és fàcil d’entendre i llegir.
La Júlia i la dona desapareguda explica la història de la Júlia, una noia que veu com es comet un crim davant de casa seva, i al veure que la policia no hi fa res, decideix investigar per compte propi. En general, és un bon llibre d’intriga, no saps el que ha passat fins al final i té moltes parts interessants. El recomano.
La Júlia i la dona desapareguda és un llibre força divertit, en general està bé i no es fa pesat quan el llegeixes. M’ha agradat i m’he entretingut llegint-lo. Simplement el recomano.
“LA PIEL DE LA MEMÒRIA”
Este libro me ha gustado mucho porque trata sobre un niño que vive las peores cosas, condiciones… que le pueden llegar a pasar, a un niño, desde el principio y hasta el final, le suceden muchas cosas y si le prestas atención al libro y ganas para continuar leyendo, llegaras a comprender muchas cosas importantes que casi nadie le da importancia ni piensan en lo que pueden estar pasando en esos lugares. Yo llegue a sentir rabia, dulzura, ternura, etc… pero en cada momento sentía como si fuera yo la que explicaba el cuento. Deseo que podais llegar a sentir lo mismo que yo y espero que os guste mucho.
La piel de la memória.
Me ha encantado el libro, ya que nos relata la historia de uno de tantos niños que pasan por estas situaciones infrahumanas que muchos desconocemos y no hacemos nada para evitarlo. Demuestra valentía, superación, lo bien que estamos nosotros y la felicidad por el simple hecho de ser libre, aunque no se tenga nada. Nos ha mostrado un mundo que desconocemos, que es indispensable ayudar y ser ayudado, y que siempre te has de arriesgar superando los obstáculos para ser libre y feliz.
El llibre la piel de la memoria m’ha agradat molt, tracta d’un nen que és venut pel seu pare pensant que estudiarà i tindrà una bona família però no, el porten a un camp de cacau on el fan treballar d’esclau. Ell intenta escapar dos vegades, la primera no ho aconsegueix però la segona s’escapa i és lliure. Recomano que el llegiu.
“La piel de la memória.´´
Un llibre al·lucinant per al lector, que puc dir més en relació al fascinant relat? Mai havia llegit un llibre tan magnífic com aquest, puc dir que m’ha intrigat des de la primera lletra fins a l’última. Tracta d’un nen que sofreix una de les moltes situacions inhumanes i que és venut per el seu propi pare per una quantitat miserable de diners. Sofreix una explotació en un camp de cacau, veu en persona com es moren grans amics seus i realitza grans trajectòries en busca de la seva família o l’home blanc de que tan malament ha sentit parlar.
Este libro me ha gustado mucho; la verdad. Trata de un niño al cual venden a otro hombre. Le lleban hasta un campo de cacao donde tiene que trabajar muchas horas sin cobrar nada.
Allí conoce a Naya, una chica mayor que él, pero se enamoran hasta que ella muere al dar a luz. Poco después, decide escapar. Tras tres intentos fallidos consigue marcharse y llegar a la gran ciudad. Allí conoce a dos buenas personas, una chica y un hombre; que le dan comida y hogar. Al cabo de un tiempo decide marcharse hacia su casa. Por el camino, le pillan sin papeles y le hacen bajar del autobús.
Unos bandidos lo secuestran y lo meten en una jaula con otros chicos. Al cabo de una semana, llega un barco que se los lleva muy lejos. Pasó el tiempo y casi descubren a los delincuentes, así que deciden matar a los doscientos niños que están a bordo. Cuando estaban a punto de matar al protagonista y a su amigo, escapan y se esconden. Los encuentran al cabo de poco y su amigo se sacrifica por él salvándole la vida. Él sigue escondido hasta que un día vinieron unos policías que le salvaron la vida.
La piel de la memòria: M’ha agradat molt, t’explica una història trista però t’entreté, no te humor però te molta intriga i tracta de coses que normalment ningú coneix.
El llibre ha estat entretingut i divertit ja que et fa pensar sobre els temps d’abans on la gent era egoista i comprava nens i els tornaven esclaus i els maltractaven i només els il·lusionaven deien que farien coses perquè treballessin millor i amb més rapidesa i amb les mínimes condicions de vida, però al mateix temps, és com una mica d’ intriga, ja que no saps ben bé que li acabarà passant al personatge amb tots els seus fets…
És un llibre que m’ha agradat molt, és una hitòria força colpidora i que t’ensenya la veritat sobre altres països. És, per això que he valorat aquest llibre amb un 10. La hisòria está força bé però jo crec que amb el que ens hem de quedar és amb l’esperit de superacío del que transmet aquest llibre i amb l’aimistat de les persones però, també amb el munt de gent que no li importa ningú més sinó ell. Crec que es podria millorar una mica tal com està redactat perquè en segons quines parts sobra una mica de lletra.
El llibre de “la piel de la memoria” m’ha agradat per una part, que era la part del protagonista, que explicava la seva experiència, encara que el qui la va escriure,la novel·la, no sigui ell. El llibre és bastant interessant, el recomano a tots els que volen passar el temps. Però només si t’agrada llegir tots els detalls, el que va passar i tot això.
LA PIEL DE LA MEMORIA
Aquest llibre m’ha agradat bastant, tracta d’un nen que és venut pel seu pare que com necessita diners se’l ven, i el porten d’esclau en un camp de cacau. Allà, treballa molt per a penes una mica d’arròs, sempre hi ha excuses per no pagar. Al final s’escapa d’allí i va a una ciutat on, durant un temps, va a l’escola. Decideix tornar a la seva terra però pel camí es troba una mala gent que el volen fer lluitar. Al final acaba tancat en un vaixell amb mol poca aigua i pa al dia, els del vaixell volien que morissin tots, però ell es va amagar en un conducte molt petit. Va estar allí una setmana i al final es va salvar.
LA PIEL DE L A MEMORIA es un libro que te explica que en el mundo actual aun hay explotación infantil y la intrépida historia de un chico que después de ser vendido, escapar y ser secuestrado terminó saliendo vivo y explicando su historia.
Es un libro interesante.
PIEL DE LA MEMORIA
Este libro no me a gustado nada, lo encuentro bastante aburrido.
No me gusta cuando se muere Naya ni Ieoba creo que podrían haber escapado los tres o buscar un final más bonito. No lo recomiendo a la gente que le guste los libros divertidos y graciosos porqué este libro és bastante triste y melancólico.
La piel de la memoria:
És un llibre bastant trist que t’explica com viu un nen que és venut pel seu pare sense saber que treballarà en un camp de cacau. Allà s’enamorarà d’una noia i farà nous amics. Intentarà escapar-se, i trobarà moltes dificultats però, finalment aconsegueix la llibertat.
Et fa patir perquè no saps si aconseguirà la llibertat o el mataran com a molts altres nens. També hi ha paraules que costen d’entendre com els noms dels personatges i les diferents ciutats que surten. Tot i així està bastant bé.
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè narra la història d’una persona que en la seva infància ho va passar molt malament. És un clar exemple de la força de la superació, i aquest ens dona grans lliçons sobre el que tenim i que no ho valorem. Perquè aquest nen no té res, ni tampoc ho desitja. L’únic que vol és justícia i llibertat. Però al final tot acaba bé. 🙂
El libro de la piel de la memoria es un libro que me ha gustado porque explica lo que muchos niños sufren: son vendidos por sus padres a cualquier persona que promete que los cuidará bien y les enseñará, pero en realidad los vende a un campo de cacao y allí son esclavizados. Kalil Mtube, el protagonista, es uno de los niños que ha pasado por todo esto, ha visto morir a sus seres queridos y lo ha pasado muy mal, pero al final consigue escapar, pero antes de que escape tendrá que pasar por un camino lleno de dificultades.
“La piel de la memoria” és un llibre que explica la història d’un nen de Malí, Kalil Mtube, i la seva vida d’esclavitud, des dels camps de cacau on el van portar al principi fins al vaixell on transportaven persones. La història, tot i ser molt trista, dóna un bon missatge: mai et rendeixis. És un llibre bastant interessant, fàcil de llegir i que, per desgràcia, explica una realitat que encara passa avui en dia. Molt recomanat, especialment per a la nostra edat.
La piel de la memoria:
Aquest llibre m’ha agradat moltíssim. Tracta sobre un nen que es diu Kalil Mtube que es venut pel seu pare a un home que es diu Zippo. Aquest, el porta a un camp de cacau per fer d’ esclau. Allà coneix a gent i fa amics. Llavors s’ intenta escapar 3 vegades i nomès ho aconsegueix a la tercera.
Aquest llibre fa una mica de pena, en sentit de tristesa, però quan comences a llegir-lo ja no pots parar.
SEGON TRIMESTRE :
El llibre parla d’una colla d’una escola que descobreixen misteris seguint l’exemple de la germana de la Martina (protagonista).La Martina trobarà un dia la llum del laboratori oberta a la nit i veurà una ombra de uns homes. Qui poden ser?
M’ha agradat molt al llibre perquè és interessant i entretingut, una vegada el comences a llegir no pots parar. La part que més m’agrada és quan la protagonista va pel carrer quan plou molt i veu a una persona que l’està mirant de lluny i es pensa que es la Vanessa.
SEGON TRIMESTRE: Aquest llibre m’ha agradat molt.És el llibre que m’ha agradat més durant aquest curs. És molt divertit, tracte sobre un club que fan aventures. Hi ha moments que no surten gaire bé, però que al final es solucionen, i moments de diversió. Es un dels llibres que recomano per llegir, perquè us ho passareu molt bé llegint-lo.
Aquest llibre m’ha agradat molt és divertit i en algunes ocasions de suspens tracte de un grup d’amics que apesar de les seves diferències estan molt units, l’única critica dolenta és que pensava que en Pau i la Martina és quedarien junts. En general, és un llibre que t’enganxe molt i sempre vols continua llegint més, el recomano a tots els adolescents que vulguin passar una estona entretinguda i divertida.
És un llibre que m’ha agradat molt. SEGON TRIMESTRE és un llibre molt divertit que mostra les aventures d’una noia que vol formar un club per seguir l’exemple de la seva germana gran. Tot-hi que a vegades ella i els seus amics tenen alguns problemes sempre fan tot el possible per ajudar als demés o esbrinar misteris.
Segon Trimestre
Es un dels millors llibre que he llegit, és divertit veure com uns nens de la nostra edat poden arribar a fer tantes coses. El personatge que m’ha agradat més, ha estat l’Iker perquè em feia molta gracia l’odi que tenia cap l’àvia de la Pajarica perquè per culpa seva ara veia morts. El que menys m’ha agradat ha estat el que va fer la Pajarica de mentir als del club per poder entrar.
Segon trimestre
M’ha agradat molt, perquè ha estat un llibre de intriga, divertit i distret, està molt bé que la Martina hagi format un club com va fer la seva germana gran. Han trobat un tema important per a poder parlar a l’hora del pati. La Pajarica va ajudar a l’ Iker i així es va poder integrar al club de la cistella. En aquest llibre surt com la Martina ajuda a una nena l’ Assump, que no si parla gaire i això vol dir, que sempre que puguem hem d’ ajudar als nostres amics encara que no ens hi parlem molt.
Segon trimestre:
Aquest llibre és una mica addictiu i això és el que el fa interessant encara que és un llibre, però més aviat és com un diari ja que hi ha vàries coses de la vida normal i corrents però amb petites exageracions com per exemple, la vident Vane (cosa i que ja s’intuïa al principi, al final o encarava com si no hagués estat ella.)
o els «homes negres» a l’escola.
El llibre de segon trimestre em va semblar bastant interessant sobretot l’ùltima part quan descobreixen qui son els home negres que havien vist per la nit. La primera part em va semblar una mica avorrida quan es presentaven els prsonatges i explicaven que els havia passat o que farien per Nadal.
Però en definitiva ha estat un llibre força interesant.
Segon trimestre:
És un llibre interessant, m’ha agradat perquè parla d’una noia i les seves aventures amb els seus amics. Explica com tots junts poden ajudar a una família pobra. Hi ha molts personatges diferents amb personalitats diverses i divertides. És agradable llegir-lo.