Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Lectures 1r ESO
Los perfectos
Todas las familias del mundo tienen sus defectos. Menos la mía. Mis padres no tienen defectos. Mis hermanas tampoco. Son todos sencillamente perfectos. Yo no. Me llamo Álex, vivo en la calle Agrimensor nº 5, y en esta evaluación me han suspendido dos. Lengua y matemáticas…
El niño que vivía en las estrellas
En un hospital, un médico psiquiatra atiende a un niño que han recogido vagando por la calle. Es un niño hambriento, sucio, que presenta claros síntomas de abandono. No habla casi y cuando lo hace sus palabras no parecen tener significado. No presenta signos de locura, aunque hay algo irreal en él. Afirma venir del espacio, de «Andrómeda», y se comporta además como si estuviera realmente perdido; en un lugar equivocado; diferente al suyo y sin saber cómo regresar…
El diari secret de l’Adrian Mole
A l’Adrian les coses no li van gaire bé: la seva mare no està per ell, el seu pare no l’entén, els amics s’aprofiten de la seva bona fe i, per postres, no té sort amb les noies. Potser és per això que cada dia escriu, en un diari secret, tot el que li passa i com se sent. El diari secret d’Adrian Mole ha estat traduït a vint llengües.
Crispetes per la Norma Schweizer
Quan la Mireia veu per primera vegada la Norma, no sap que, de vegades, un fet important posa a prova lamistat entre dues persones. Aleshores shan de deixar de banda els interessos personals i lluitar, contra tot i contra tothom, per conservar aquesta amistat.
El cavaller de l’armadura rovellada.
Com els executius actuals, els cavallers medievals, per als quals la única raó de la seva vida era matar dracs i salvar donzelles, de vegades s’oblidaven de les obligacions familiars. Així, quan davant de les recriminacions de la seva esposa i del seu fill el cavaller protagonista d’aquesta novel.la decideix passar una agradable vetllada familiar, de sobte, descobreix amb sorpresa que no pot treure’s l’armadura. En recerca desesperada que algú l’ajudi començarà el seu viatge darrere la seva veritable esència.
MATILDA
Matilda es una lectora empedernida con solo cinco años. Sensible e inteligente, todos la admiran menos sus mediocres padres, que la consideran una inútil. Además tiene poderes extraños y maravillosos… Un día, Matilda decide desquitarse y empieza a emplearlos contra la abominable y cruel señorita Trunchbull .
És un llibre ple de diversió aventura i el que m’agrada més és que acaba amb un final sorprenent i feliç.
És una nena molt llesta crec que la més llesta que he vist a la meva vida i a més, té poders mentals!
És un llibre emocionant i cada capítol que passa és més graciós
És un llibre de riure i de por ,que et fa plora ir que et fa senti ràbia per com tracten a la Matilda.Bé en general no està malament, tot i que la pel·lícula també hi és i per aprovar et tens que llegir el llibre. És genial, la veritat val la pena llegir-te’l.
Aquest llibre m’ha agradat molt i com que també he mirat la peli, és molt divertit i interessant i la veritat es que m’ha encantat perquè és xulo perquè la Matilda te poders i és llesta i ho fa tot molt bé i que generalment si,m’ha agradat molt.
Matilda
El libro de Matilda me ha gustado bastante porque tienes que valorar a todos tus hijos igual, aunque es un poco largo el libro me ha gustado, he aprendido que tienes que tratar también a los niños pequeños igual que los niños mayores y que si algun niño o niña es listo tienes que hacerle caso y no pasar de él/ella.
El llibre de Matilda ha estat el llibre que més m’agradat perque ogalà jo fos aquella nena, pels poders. M’encantaria
Me ha gustado mucho el libro de Matilda, se entiende muy bien lo que el autor quiere decir. Lo recomiendo mucho!!
El llibre de Matilda m’ha agradatvmolt perquè era molt divertit i la Matilda és una nena molt intrèpida i feliç i a mi m’agrada molt llegir i a ella també. Ha estat un llibre llarg però aventurer i divertit. De valoració li poso un 8.
Le llibre el noi del vestit em va agradar molt ,m’agrada’t el personatge perquè es divertit i eixerit
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè parla de la vida i de que cada persona pot tindre la personalitat que vulgui i ningú el te que jutjar per la seva personalitat. El recomano.
EL NOI DEL VESTIT:
El llibre m’ha agradat molt! No és molt llarg ja que s’enten molt bé i s’entenen molt bé les emocions del personatge. El personatge al principi pateix però acaba s’en feliç. El recomano.
EL NOI DEL VESTIT
És un llibre emocionant i divertit.
En Denis és el protagonista i la seva amiga Lisa dos anys mes grans que i ell es posa un vestit amb ajuda de la Lisa i passen unes aventures emocionants i divertides.
Aquest llibre m’ha agradat molt.
EL NOI DEL VESTIT:
Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè és molt divertit i m’agrada molt els personatges sobretot la Lisa James; una persona molt fanàtica de la moda.
En Dennis és molt bon noi i ha estat molt divertit quan es va disfressar de Dennise (la francesa d’intercanvi).
El noi del vestit:
Aquet llibre m’ha agradat molt perquè demostra que has de ser tu mateix per ser feliç.
El protagonista ho va fer i per això al final és feliç. El recomano per a totes les edats.
El noi del vestit
M’ha agradat molt perquè el noi es vestia per recordar a la mare.
Me’l tornaré a llegir perquè els comentaris de la gent m’han agradart.
Aquest llibre per a mi ha estat divertit, mai havia llegit cap llibre igual que parlés d’ un nen que li agrada ser com una noia. Trobo que el que explique es el que ens passa casi cada dia a tots nosaltres, tambè crec que el tema és una mica aborrit perquè no parava de repetir les coses, peró amb general m’ha agradat.
EL NOI DEL VESTIT
Aquest llibre l’he trobat interessant i m’agradat molt perquè és un nen que pateix molt sense la mare i el seu pare és molt dur però ell fa una amiga i s’ho comença a passar bé. Té algunes coses divertides, aquest llibre m’agradat molt!
EL NOI DEL VESTIT
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè la història és molt bonica i tracta sobre els gustos de un nen que li agrada ficar-se vestits. Un dia que va anar a l’escola el van reconéixer i el director el va castigar i el va expulsar, però en realitat el director també es vesteix amb vestits. Aquest llibre t’ensenya a que el que fa una persona tu també ho pots fer
LOS PERFECTOS:
El libro es buenisimo!! resulta que todos son perfectos, però Alex quiere saber algún defecto, no se siente bien, es muy divertido, cuando Alex se va a espiar a su padre sientes como si estuvieras espiandolo tú, Rafa Panocha es unos de los que más me gustan, es muy divertido. En el libro sientes intriga, emoción, risa…, la verdad es unos de los libros que me han gustado mucho, Os lo recomiedo!!
Valoració: 8,5
¡Me ha gustado el libro un montón! Aunque no me haya gustado el final. Creo que es un libro que to hace ver que esforzándote puedes hacer lo que te propongas, y que también todos tenemos algún defecto.
Os recomiendo a los aficionados a la lectura que lo leáis. ¡Es muy divertido en serio!
LOS PERFECTOS
Aquet llibre m’ha agradat molt perquè és una història que ens ensenya que ningú és perfecte per molt que ho sembli perquè les persones sempre ens equivoquem i sinó t’equivoques és que no ets una persona.
És un llibre molt divertit, el recomano per a gent de la nostra edat. Agafant una colclusió no s’ha de ser perfecte per se estimat, i encara que tinguem defectes (que tothom en té) no hem de tindre vergonya i amagar-los.
LOS PERFECTOS
És un llibre molt divertit que es tracta d’un nen que te una família perfecta, ell ha suspès dos assignatures: llengua castellana i matemàtiques. Te un amic que li diu que ningú en el mon no te defectes, que tothom en te i que espii als seus pare i les seves dos germanes i llavors descobreix que el seu pare ha deixat ell el treball, la seva mare que fume i les seves germanes que fan xuletes i que les amagen a sota les faldilles.
LOS PERFECTOS
Aquest llibre m’ha agradat perquè el tema és divertit i ensenya que tothom pot tenir defectes i que no passa res per tenir-ne. Jo me l’he llegit amb poc temps, però estic segura que amb més temps se’n pot gaudir més. Això avegades passa a les famílies i per sentir-te més segur has d’ espiar als altres, i, encara que espiar no sigui una cosa molt bona, amb ells els hi ha anat bé.
LOS PERFECTOS
Ami el llibre m’ha agradat molt,és molt interessant i ens enseya que no hem de ser tant perfectes per tot, perque a vegades no tot ens surt perfecte. El llibre tracte sobre una famila que és perfecta però al final acaben descubrint que no ho som
LOS PERFECTOS
Aquest llibre m’ha agradat molt a mi perquè l’he trobat molt divertit, és veritat que totes les famílies no són perfectes algun defecte tenen i aquest llibre t’ ensenya que no cal que siguis perfecte per ser bona persona. Per part meva tambè trobo que és molt divertit perquè és molt interessant tot elésque expliquen i lo divertit que és quan el protagonista i el seu amic espien a la seva família.
LOS PERFECTOS:
A mi el llibre m’ha agradat molt, és un dels meus llibres preferits.
Es un llibre que fa riure. Els pares del Alex, són bons pare perquè en lloc de renyar-lo quan ha portat 2 suspeses han intentat resoldreu amb tranquilitat i amb paciència.
Jo crec que tots els problemes s’han de resoldre tal i com ho resolen els pares de l’Alex.
LOS PERFECTOS
M’ ha semblat una mica interesant per lo que li ha passat al nen.
El que més m’ha agradat és quan el nen va anar a veure on treballava i el que feia.
Tambe m’ha agradat quan el nen trova a les seves germanes cosint-se les xuletes a la faldilla
Aquest llibre m’ha agradat molt. L’autor s’explica molt bé, s’enten perfectament el que vol dir… també arribes a la conclusió que no tothom és perfecte, que tots tenim un petit defecte que tard o d’hora descubrirem o que ja hem descobert!
El cavalller de l’armadura rovellada:
Aquest llibre no és molt divertit però és bastant original. El recomano només per a nens de 12-13 anys no es ni molt infantil ni res d’ adult. És un llibre que t’ensenya que en aquest món no estàs sol (tu i el teu objecte preferit) em de pensar més amb els altres i no procupar-nos tant de nosaltres…
EL CAVALLER DE L’ARMADURA ROVELLADA
Aquest llibre m’ha agradat molt, tractava d’un cavaller que estimava més aquella armadura que la seva dona.
La seva dona s’en va cansar i va voler que el cavaller marxes del seu castell i que fins que no es tregui l’armadura no torni al seu castell. El cavaller s’enfrona a cada problema que troba encara que sigui difícil i té molta por però s’hi enfronta.
valoració:10 m’ha agradat moltissim!!!!
US EL RECOMANO
EL CAVALLER DE L’ARMADURA ROVELLADA:
Aquest llibre no m’ha agradat massa, tampoc era molt divertit.Tot s’ha de dir, a mi no m’agrada llegir, potser és per això.L’he trobat avorrit i se’m feia llarg i pesat. A mi m’agraden més els llibres de riure i divertits…Però si hi ha algú que li agraden els llibres d’aventura i coses semblans crec que li podria agradar…
EL CAVALLER DE L’ARMADURA ROVELLADA
Trobo que ha estat prou bé, jo li ficarie un 9 perquè crec que és una mica
d’ aventures i d’ intriga ,no és el típic però vols veure que passa,no m’agrada llegir però aquest a set maco,al final se n’adona de tot i enten el missatge dels animals i Merlí, et fa pensar on està el protagonista de la història, imaginar i romiar sobre la vida , si tractem bé els famíliars, em d’apreciar tot el que passa i gaudir que només passa una vegada a la vida, confiar en tu mateix i estimar-te.
EL CAVALLER DE L’ARMADURA ROVELLADA:
El llibre ha estat molt bé, és molt entretingut i té una história molt bona. El final és molt bo i divertit,ha de passar per 3 castells i superar les proves, i l’ultim castell és el més emocionant, Us el recomano!!!
EL CAVALLER DE L’ARMADURA ROVELLADA
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè es tracta de un noi que es queda atrapat en la seva armadura de tant ficarsel·la i, apart de que amb ell no li agrada, està separant a tota la família.
Quan va amb un mag per que l’agudi li diu que ha d’anar per un camí on apendrà a estimar-se a si mateix, acompanyat per un colom i un esquirol que l’ajuden.
Trobo que aquesta história és maca perquè és el que ens passa en la vida real però ho explica d’una manera molt més divertida.
El cavaller ha d’ anar passant per castells on l’ajuden cada vegada més a entendre’s amb ell i als altres, cada vegada que plora un tros de la seva armadura cau i l’ últim castell ha d’enfrontar les seves immaginacions.
Us el recomano nois!!!
Aquest llibre no m’ha agradat gaire, trobo que es una mica avorrit, perquè a mi no m’agraden els llibres que costen de llegir, però per un altra persona pot estar bé. No us el recomano.
Aquest llibre no m’ha agradat, perquè era una mica avorrit, anava escrivint tots els dies de l’any el que li passava. Al principi el trobava bé, però a mesura que el vas llegint se’t fa avorrit perquè et costa de llegir.
Aquest llibre no m’ha agradat gaire, trobo que es una mica avorrit, perquè a mi no m’agraden els llibres que costen de llegir, però per un altra persona pot estar bé.
El niño que vivía en las estrellas
És un llibre que no m’ha agradat gaire perquè tot el rato repeteix el mateix, per mi tindrien d’explicar coses diferents fora de l’hospital.
Tracte d’un nen que se’l troben a un descampat i que el porten a l’hospital a un psiquiatra per a veure si li torna el coneixement, I el seu avi li va veure un cartell del nen i el va anar a veure per si era el seu net, l’avi li dona informació sobre el suposat pare del nen per descobrir a veure que havia passat, llavors descobreixen que el seu pare el maltractava i que la mare va morir per culpa d’això. Al final troben al pare mort i que el nen havia estat lligat amb un casc de vídeo joc al cap i per això es pensava que venia de les estrelles.
Aquest llibre ha estat bé .Ha estat molt interessant perquè ha tingut molts moments divertits, l’argument està molt bé però el final és una mica estrany. Per la meva opinió crec que expressa amb molt sentiment les emocions i expressions dels personatges principalment del protagonista.
“El niño que vivía en las estrellas” és un llibre que a mi m’ha agradat bastant, que et demostra que hi pot haver gent molt dolenta. Un psiquiatra intenta entendre que li ha passat amb aquell nen perquè pugui pensar que ve de les estrelles. Resulta que és un nen empresonat al seu món imaginari que ha creat un casc virtual.
Aquest llibre no ha estat malament, i ha tingut moments divertits i moments que no s’entenien gaire i el final ha estat una mica trist però aixi el vell va veure que no estava sol.
Jo crec que aquest llibre l’hauria de llegir molta més gent.
I que no s’hauria de maltractar als infants. ??????????????????????????????????????
El niño que vivía en las estrellas.
El llibre tracta d’un psicòleg, que la seva secretària, li porta un nen amb ulleres de sol amb la vista delicada, molt brut, i pàl·lid que només menja caramels i es pensa que ve de l’espai a causa de un joc i el maltracte del seu pare.
Aquest llibre a mi al principi m’agradava una mica i t’enganxaves( perque era més de misteri i te’l volies acavar de seguida per saber que passava al final), però més cap al final no em va agradar tan,t suposo que és perque em va semblar massa tràgic i llavors no em va agradà tant, segur que és per això que no m’ha agradat perquè per altra part ha estat força bé.
El libro del niño que vivía en las estrellas no nos ha gustado mucho. Porqué era un poco aburrido y sin sentido. A nosotras nos gustan más los libros de aventura y acción, y el niño que vivía en las estrellas es bastante dramático. Pero hemos reflexionado mucho con la historia y hemos aprendido muchas cosas con ella.
Aquest llibre m’ha agradat bastant perquè explica la història de un pobre nen amb una família bastant xunga i està bastant bé quant ha de buscar pistes per trobar a en Vito el pare del nen. En general està molt bé.
El llibre EL NIÑO QUE VIVÍA EN LAS ESTRELLAS no m’ha agradat gaire, era una mica avorrit perquè tota l’estona parlaven del mateix, un psicòleg, un nen perdut…La part que més m’ha agradat es quan van a veure la casa del Juan troben al pare mort, el final també esta molt bé. A part de que no m’ha agradat gaire et fa reflexionar sobre una cosa que pot passar però tindries que estar molt de temps jugant perquè els nens tindrien que estar a l’escola en lloc de jugar tot el dia amb el mòbil, videojocs…
El llibre del “Niño que vivía en las estrellas” no m’ha acabat d’agradar, perquè per a mi tot el rato va passant el mateix, encara que hi ha parts interessants i de misteri, com la última. Tracta d’un nen que tots es pensen que és un extraterrestre i el psiquiatra l’ajuda en tot el que pot. Té una ajudanta, la Nandra, una metgessa. El noi, comença a investigar sobre la vida del nen, va coneixent a més gent que coneix la vida del petit o del seu pare. Troba una casa abandonada on una finestra està oberta on hi entra i veu el pare del nen mort al terra. Seguidament, troba un casc de videojoc; i es llavors, quan ho entén tot.
El niño que vivía en las estrellas
El libro me ha gustado mucho. Es un libro ejemplar para no tenerse que rendir cómo lo hizo el psiquiatra. No se rendía para que el pobre Juan pudiera encontrar a su familiar, su hogar…
El llibre de EL NIÑO QUE VIVÍA EN LAS ESTRELLAS És un llibre interessant i que et fa reflexionar sobre moltes coses. Te moments tristos i altres que et fan pensar sobre d’on deu vindre aquell petit nen, d’on ha surti’t? Qui son els seus pares? O perquè no sap parlar i tot li semble tan estrany. A mi és un llibre que m’ha agradat.
El niño que vivía en las estrellas
El llibre de “El niño que vivía en las estrellas” no m’ha agradat gens ni mica però per una part era interessant. La reflexió pot ser serveix per algú, però en el meu cas no m’ha servit de gaire. El recomano per a persones que no tenen res a fer, o tenen un temps lliure i el podrien llegir tranquil·lament.