Bloc de la biblioteca de l'Escola Pia de Tàrrega Puntedu
Professorat
Amb qui llegeixes?
115 anys
Inserir els llibres en la vida quotidiana, clau per estimular els nens
Cooperativa Abacus. Ahir. Una nena, després de passar per la secció de peluixos, exclama: «Mira, llibres!». Els seus pares, d’esquena, continuen buscant entre les nines. Aquesta escena va ser l’excepció. La majoria de visitants de la secció de llibres infantils i juvenils van ser pares i mares acompanyats dels seus fills i tan interessats com ells en un nou volum que satisfés la seva set lectora.
«Els pares s’han d’interessar pel que llegeixen els seus fills i també llegir-ho per després comentar-ho junts, això és fonamental», proposa com a recomanació central Jaume Cela, professor. El millor exemple és el del Jordi, de 46 anys, que va introduir a casa l’afició pels llibres de Harry Potter. La seva filla, Violeta, d’11 anys, s’acaba de llegir el setè volum. «Si Messi és el primer que lluita al camp i dóna exemple, la resta dels jugadors seran el seu reflex. Doncs a casa i amb la lectura, igual», descriu el Jordi.
Qui treballa amb nens sap que difícil que és captar la seva atenció. La Sílvia i la Ivet, monitores d’esplai, buscaven ahir títols perquè els nens s’hi sentin atrets. «Ens enganxen més a nosaltres que a ells», lamenten. La Sílvia suggereix un motiu: «Ho veuen com una obligació de l’escola i no com a oci. Fins i tot els còmics a vegades els cansen». Per a la pedagoga Mari Carmen Mira, en lloc de les tradicionals fitxes de comprovació de la lectura a l’escola, «es tracta que els nens s’ho passin bé» llegint i de «prestar-los atenció. Si la Playstation enganxa és perquè proporciona un feedback al jugador. Els pares han de fer el mateix: que el nen vegi que estan per ell, que poden comentar amb ell les seves lectures».
Quin tipus de lectures? Per a Cela, qualsevol és útil. «Ja els arrossegarem cap a la novel·la de qualitat, podem aconseguir passar de les fotonovel·les a Madame Bovary». L’escriptor Andreu Martín recorda que va començar amb tebeos i assenyala la diferència entre el llibre didàctic per aprendre i el text pensat per entretenir. Com la diferència entre estudiar i llegir.
Martín elogia l’abundant oferta de literatura infantil i juvenil que ofereixen les llibreries. Sobre això, Emili Teixidor, a La lectura i la vida, convida a aquesta lectura que fomenti la imaginació: «No hi ha res que frustri més que la impossibilitat de fugir d’una situació. Sobretot per als joves. I aquesta és una de les funcions més oblidades d’una literatura que pretén ensenyar a viure en lloc d’ensenyar a somiar, a escapar-se, a fugir».
Precisament, quan el Jordi i l’Assumpta, pares de la Violeta i el Marcel, repassen els llibres llegits pels seus fills, es troben amb aquest ensenyar a somiar que reivindica Teixidor: Harry Potter, Geronimo Stilton, les Antibarbis… A la Violeta el que l’ha atrapat de Potter és precisament «que sempre passen coses i no et pots perdre res». Només ha volgut veure dues pel·lícules de la saga perquè no alteressin la seva versió de la màgia.
Compartir
Una altra clau és que aquest hàbit lector pugui ser compartit a casa i amb els companys d’aula. Jaume Cela va preguntar una vegada a un alumne per què li agradava tant llegir les novel·les de Potter. «No m’agrada, però si no, de què parlo amb els altres?», li va contestar.
No sempre és fàcil. Ahir el Jordi, amb les seves filles de 8 i 6 anys, buscava insistentment títols atractius. «Hem d’insistir una mica, a casa, cada nit», descriu. Sens dubte, com reclama Cela, si els ídols musicals, esportius i televisius de les filles de Jordi sortissin més sovint llegint públicament, a ell no li costaria tant cada dia inculcar aquest hàbit.
FIDEL MASREAL EL PERIÓDICO 09/12/2010 BARCELONA
Adolescents: noves addiccions
015 anys
Expert adverteix que per a molts adolescents “si una persona no està en el Facebook o Tuenti no existeix”
El catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Basc i expert en addicció a les noves tecnologies, Enrique Echeburúa, ha advertit que l’abús que molts adolescents fan d’Internet, i concretament de les xarxes socials, fa que “s’arribi a pensar que si una persona no és a Facebook o Tuenti no existeix “.
Segons ha explicat aquest expert, autor del llibre ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, en una entrevista amb Europa Press, en l’àmbit d’Internet, l’opció que genera més situacions d’addicció entre els joves són les xarxes socials, tant per la seva gratuïtat com perquè ofereixen “visibilització social i una forma d’aconseguir una identitat davant del grup, així com d’expressar emocions”.
En les xarxes socials, apunta, molts adolescents “bolquen les seves emocions, fins i tot a vegades de forma poc adequada, perquè confonen l’íntim amb el privat i el públic, de manera que certs joves amb desequilibris són capaços d’explicar aspectes de la seva vida íntima a supòsits amics que en realitat no són més que contactes, el que els pot posar en perill i distorsionar la comunicació humana “.
“Si les xarxes socials són un element complementari dins l’àmbit de la comunicació humana, benvingudes siguin perquè ens faciliten la vida. El problema rau quan una persona les utilitza suplantant el contacte social amb el virtual, deixant d’estar amb els seus amics i començant a crear un món imaginari que transmet exclusivament a través de xarxes socials “, ha assenyalat.
Echeburúa, que ha coordinat el simposi internacional ‘Addicció a les noves tecnologies en adolescents i joves’, celebrat a Sevilla la passada setmana, ha indicat que alguns experts apunten que entre un 1 i un 5 per cent dels adolescents fan un ús inadequat de les noves tecnologies com Internet, el mòbil o els videojocs, una xifra “considerable”, sobretot, si es té en compte l’edat dels afectats, perquè “pot interferir negativament en la seva vida quotidiana, en el rendiment escolar o la relació amb els amics i la família “.
El catedràtic ha aclarit que moltes vegades l’addicció a les noves tecnologies és “el fum que es desprèn d’un foc que es correspon amb un problema que poden patir els adolescents, com una depressió, baixa autoestima, trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat, timidesa exagerada o personalitats molt impulsives, que recorren a crear una identitat fictícia en les xarxes socials “.
També afecta a persones amb poca cohesió familiar, sense control ni comunicació a casa seva, sense oblidar un altre factor d’índole cultural com és el “consumisme desmesurat, com per exemple, tenir el mòbil d’última generació o l’ús abusiu amb trucades innecessàries”.
Pel que fa als perfils dels afectats, ha precisat que els homes solen presentar més risc de generar un comportament addictiu a les noves tecnologies, però ha matisat que en el cas dels adolescents “no hi ha diferència entre sexes, perquè les pautes de costums són similars “.
No obstant això, hi ha petites diferències com que les dones tenen més tendència a utilitzar el mòbil per fer trucades o enviar missatges de text, mentre que els nois fan servir més les tecnologies associades al mòbil, com els videojocs o Internet.
TRACTAMENTS PERSONALITZATS
A més, ha assenyalat les addiccions a les noves tecnologies també entren en contacte amb altres que s’expressen també a través d’aquestes, com són els jugadors en línia, les compres o el sexe.
Pel que fa als tractaments que es poden aplicar per fer front a aquestes addiccions, ha destacat que, davant els tractaments d’addiccions amb substància, que busquen l’abstinència total, com és el cas de l’alcohol, les drogues o el joc patològic, en les addiccions sense substància com les noves tecnologies “és més complex, ja que l’abstinència total no és possible, ja que els afectats han de seguir utilitzant perquè forma part de les seves tasques professionals”.
En aquest sentit, ha indicat que els tractaments cal fer-los “a mida”, de manera que “si una persona té una depressió i utilitza l’addicció per emmascarar-la, cal aplicar un tractament psicològic adequat a la depressió, i el mateix si és per autoestima baixa, cas en què el tractament ha de dirigir-se fer front a la inhibició social “.
Després, explica, es fa que l’afectat passi per una abstinència total del seu ús per un període d’entre un i tres mesos i s’intenta ensenyar a practicar un consum controlat pels seus familiars fins que siguin capaços de controlar ells mateixos.
No obstant, ha indicat que encara són pocs els casos que consulten expressament per una addicció a les noves tecnologies, una cosa que canviarà, assegura, en la mesura que es difonguin les noves tecnologies que “seguiran emergint en els pròxims anys”.
SEVILLA, 28 (EUROPA PRESS) –
Educació compartida?
015 anys
NOMÉS EL 7% DELS PARES CUIDEN ELS FILLS IGUAL O MÉS QUE LA MARE
Un estudi revela que si la parella comparteix la criança els resultats escolars milloren.
El 36% dels pares han donat una plantofada al seu fill en l’última setmana.
El pare tradicional que delega en la dona el pes de la criança dels fills està de retirada, però encara perdura en el 19% de les llars espanyoles. Per contra, un 51% dels pares exerceixen tasques de manera responsable en l’atenció i l’educació dels nens de 5 a 10 anys, però només un 7% ho fa igual o més que les mares. Així ho revela un estudi presentat ahir per la Fundació la Caixa, que arriba a la conclusió que encarregar-se a parts iguals dels fills millora el seu rendiment escolar i el seu equilibri emocional, redueix tensions familiars i fins i tot ajuda a combatre l’obesitat infantil.
El 69% dels pares -gairebé un 30% més que el 1990- es mostren partidaris d’assumir tasques igualitàries a l’hora de cuidar els fills, d’acord amb la investigació, que descriu importants canvis familiars associats al de l’estil de vida: més feina, més estrès i menys temps per estar amb els fills.
«S’ha produït un avanç significatiu en la paternitat responsable, però encara no hem arribat ala igualtat absoluta», va explicar el sociòleg i investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Pau Marí-Klose, un dels autors de l’informe.
Una prova de la distància que queda per recórrer fins a arribar a una família igualitària, va apuntar Marga Marí-Klose, professora de Sociologia de la Universitat de Barcelona i coautora del treball, és que un de cada quatre homes creu que la dona ha de deixar de treballar mentre els nens no estiguin escolaritzats. En la pràctica, un 23% de les mares de nens menors de 5 anys han deixat la feina, una cosa que només passa al 4,8% dels homes.
ASPIRACIONS PROFESSIONALS / Però, al mateix temps, decreix el nombre de mares disposades a renunciar a les seves aspiracions professionals per la criança. A més a més, el 13% de les mares de nens menors de 5 anys que estaven treballant en el moment del naixement del seu fill estan ara desocupades.
Aquest estudi constata que, des de l’aprovació l’any 2007 de la llei d’igualtat, amb la qual el permís de paternitat ha passat de 7 a 15 dies, s’han quadruplicat (del 15% al 58%) els homes que s’acullen a aquesta llicència. Els autors de l’estudi, dut a terme amb una mostra de 2.206 famílies amb fills de fins a 10 anys, van apuntar que en això també hi influeix la creixent incorporació laboral de les dones, ja que un 20% més de pares s’acullen als permisos quan elles treballen.
LES ÀVIES / L’informe indica que el 21% de les llars poden comptar amb l’ajuda d’una àvia diàriament, i que ha crescut fins a un 43% el percentatge de les famílies que han optat per deixar els seus fills més petits de 2 anys en mans de professionals, en guarderies o en centres infantils. El 66% dels espanyols menors de 35 anys creuen que aquesta és la millor opció.
La conciliació de la vida laboral i familiar segueix generant tensions i discussions a les famílies, encara que disminueixen amb una paternitat responsable. El 63% de les llars reconeixen episodis de tensió vinculats a la falta de temps personal per relaxar-se, el 43% pel repartiment de tasques domèstiques i el 28% per l’atenció als fills.
Malgrat els canvis, encara persisteixen conductes del passat: el 36% dels pares reconeixen que han donat una plantofada als seus fills en l’última setmana. Aquesta xifra de càstig físic es redueix a la meitat entre els pares més compromesos. «Encara queda molt per millorar en aquest capítol», va advertir Marga Marí-Klose.
L’estudi també analitza la caiguda de la natalitat a Espanya. El 52% de les parelles joves espanyoles estan d’acord que «tenir fills limita massa la llibertat dels pares».-
EL PERIODICO. 26.11.10
Llegeix si vols
015 anys
SI VOLS … LLEGEIX de Juan Domingo Argüelles
Contra l’obligació de llegir i altres utopies lectores
Aquest llibre és una declaració d’intencions de la recent nascuda editorial Fórcola: “El llibre només és important per les reflexions que suscita, la lectura només val pel que desencadena en el nostre esperit”.
Juan Domingo Argüelles critica de manera continuada però constructivament tot allò relacionat amb l’intent de promoció de la lectura que busca més la publicitat i complir de manera immediata i màgica el seu objectiu que el fet mateix de promocionar una lectura sana i agradable. “L’únic sensat i noble que podem fer és ser-hi, cordials i sense moralitzadors ni imposicions, quan decideixin provar quin gust la lectura “.
En una segona part s’analitza el lector més freqüent, al més enèrgic i al més voraç en el que per mi és una guia del comportament personal pel que fa als llibres. Hem de llegir aquest llibre tots aquells que llegim més de 15 llibres a l’any o que ens considerem “posseïts de la nostra importància” sempre que parlem amb els altres de llibres. S’hauria de tenir-ho en la nostra tauleta de nit, per rellegir de tant en tant i no perdre’ns. Quantes vegades no hem destrossat algun llibre que un amic o familiar està llegint? “Estàs llegint això!?” En aquest moment no estem fent cap bé a ningú, ja que com bé diu l’autor la idea és que es llegeixi, què més dóna el que llegeixin sempre que puguin sentir el mateix que nosaltres quan llegim?.
L’autor defensa que la lectura és personal, que s’ha de fer com una cosa plaent, que el plaer de la lectura no podrà mai aconseguir obligant-se a llegir, i que és una revelació, el llibre no ens fa millors persones. Ens pot fer més conscients del món en què vivim, pot mostrar-nos com som, però no per llegir Dostoievski serem millors que un que llegeixi a Mercedes Salisachs, i que no per llegir Katherine Neville anem a ser uns malfactors. L’únic dolent dels llibres nous és que ens impedeixen llegir els antics. I que “resulta recomanable suspendre de tant en tant la lectura i aixecar la vista, passejar la mirada al voltant nostre, per comprovar que la realitat existeix més enllà de les pàgines d’un llibre”.
Dins de la segona part hi ha tres capítols que als que jo englobaria en una tercera part en què parla sobre tres lectors i escriptors com Borges, Michéle Petit i Gabriel Zaid que són una representació real de tot allò que Domingo Argüelles ha estat defensant durant tot el seu llibre i és que el llegir ha de ser un plaer i que no per llegir més som millors, llegir més només ens fa millors lectors, no millors persones.
Extret del bloc: http://yonosoyjoyce.blogspot.com
Llocs molt útils
015 anys
Adreces de 60 llocs molt útils
És tanta la informació a Internet, que aclapara.
I sol ser difícil trobar dades precises.
No sempre es disposa del temps necessari per visitar tots els llocs que ens ofereixen després d’una cerca.
De vegades, només necessitem confirmar una dada o aclarir un dubte.
Aquí és on es tornen molt útils les enciclopèdies i els diccionaris digitals, llocs de referència per tenir a pocs clic de distància.
I tenen, a més, un avantatge sobre els seus parells de paper: s’actualitzen amb freqüència i corregeixen els seus errors.
ENCICLOPÈDIES
Des de la cèlebre Enciclopèdia Britànica fins a la versió en línia de la Microsoft Encarta, passant per la Wikipedia, feta per voluntaris.
es.wikipedia.org (en espanyol)
es.encarta.msn.com (en espanyol)
DICCIONARIS
El significat de les paraules, sinònims, antònims i els girs regionals.
buscon.rae.es/diccionario/drae.htm
dic_arg_esp. html (argentinismes)
www.wordreference.com/es/index.htm
CITES CÉLEBRES
Frases genials de tots els temps sobre els temes més diversos.
www.bartleby.com
buscabiografias.com/frases.htm
MEDICINA
Molta informació sobre el cos humà, el seu funcionament i les seves malalties.
www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/encyclopedia.html
www.msd.es/publicaciones/mmerckhogar/index.html
TECNOLOGIA
Per conèixer com funcionen les coses i què signifiquen aquestes sigles tan comuns en informàtica.
www.pcwebopedia.com /A
BIOGRAFIES
Vida i obra dels homes que van forjar la història del nostre país i el món.
buscabiografias.com
www.historiadelpais.com.ar/menubio/camden.html
www.micromegas.com.mx/papeleria /biografias.htm
EFEMÈRIDES
Un llistat amb els fets més importants de la història mundial, ordenats dia per dia.
www.periodismo.com/cgi-bin/ f/fm.pl
TRADUCTORS AUTOMÀTICS
Molt útils per saber com es diu una paraula en un altre idioma o saber el significat d’una frase simple.
world.altavista.com
FUSOS HORARIS
Llocs per saber l’instant quina hora és en qualsevol part del món, seguint els fusos determinats per Greenwich.
www.worldtimeserver.com
CONVERSIONS
Per calcular el valor d’una moneda respecte d’una altra i equiparar mesures de, longitud, etc.
www.xe.com/ucc/es (monedes)
www.feaav.org/common/pi/servicios/conversiontemperatura.shtm www.secomex.com.ar/Secomex/conversor.asp
RECORDS MUNDIALS
El lloc on es publiquen els més i els menys del món.
www.guinnessworldrecords.com
TAULES PERIÒDIQUES
Informació sobre la composició atòmica dels elements, el seu pes, símbol, com se’ls anomena en altres idiomes, etcètera.
www.lenntech.com/espanol/tabla-periodica.htm
www.geocities.com/erkflores/Tabla.htm
EQUACIONS I CONSTANTS
Un llistat d’equacions i constants per a càlculs en matemàtica, àlgebra, astronomia, estadística, geometria o química.
www.tcaep.co.uk (matemàtica, astronomia, constants científiques)
www.equationsheet.com (equacions de tot tipus)
MAPES DEL MÓN
Cartes i plànols de tot el món amb informació sobre la seva geografia i divisió política.
plasma.nationalgeogra-phic.com/mapmachine
BANDERES
Dos llocs per als amants de la vexil·lologia, amb informació sobre totes les banderes nacionals del món.
flagspot.net/ flags
GUIES DE TELÈFONS
La guia telefònica local i pàgines grogues
www.telefonica.com.ar/guias
www.buenosaires.gov.ar/areas/com_social/tel_utiles/ index.php
CLIMA LOCAL I DEL MÓN
Per tenir l’instant el pronòstic del temps de qualsevol altra ciutat del món.
www.meteofa.mil.ar
MAPES DE CARRERS I TRANSPORT
Plànols i indicacions per arribar a qualsevol part de la ciutat.
www.endondequeda.com
MITES URBANS
Pàgines que busquen desvetllar la veritat sobre fets de la història i del nostre planeta.
www.snopes.com
Carta dels drets alumnat
115 anys
Carta dels drets de l’ alumnat en l’era de la informació
Els alumnes s’enfronten a un futur ric en informació, en què el canvi serà una de les constants de les seves vides. Perquè puguin adaptar-se i realitzar plenament el seu potencial, hauran de ser capaços d’aprendre durant tota la seva vida i prendre decisions de manera autònoma.
Tots els alumnes han de tenir la possibilitat de:
. Dominar les habilitats necessàries per accedir a la informació, sigui quin sigui el suport que la vehiculi (imprès, no imprès, electrònic).
. Comprendre i dominar les habilitats tècniques de cerca d’informació i de presentació dels resultats.
. Desenvolupar habilitats per avaluar, extreure, sintetitzar i utilitzar la informació que prové de diferents fonts.
. Utilitzar les dades i la informació per ampliar la seva base de coneixement personal.
. Explorar formes creatives d’utilitzar la informació.
. Comprendre l’herència cultural i la seva història, així com la cultura i la història d’altres societats i grups socials.
. Millorar les seves capacitats per conèixer-se desenvolupant el plaer per la lectura.
. Explorar els valors i creences d’altres llegint obres del món sencer.
. Pensar de manera crítica i prendre decisions en funció de les necessitats i valors de cadascú.
. Participar activament en les decisions del seu propi aprenentatge.
Donat que la informació és un element vital per al desenvolupament del pensament crític i per a la presa de decisions autònoma, resulta que l’accés a un cos d’informació que no para de créixer és vital per al desenvolupament del potencial dels alumnes. En conseqüència, tots el alumnes haurien de tenir dret a:
. Tenir accés, en el seu aprenentatge, a un gran ventall de recursos d’un nivell adequat.
. Explorar documents que presenten una varietat d’opinions i perspectives.
. Triar lliurement qualsevol lectura, així com qualsevol document sonor i/o visual, tant pel lleure com pels estudis.
Association for Teacher-Librarianship in Canada (ATLC)
L’ATLC és una organització canadenca d’educadors i amics de les biblioteques escolars que va ser fundada el 1989. El manifest que acabem d’exposar va ser publicat el 1995 pel seu consell d’administració.
Per a més informació: http://www.sbe.saskatoon.sk.ca/~atlc.
Aquesta carta ha estat extreta de la revista Educación y Biblioteca, nº 91 (1998), p. 19.
Mullar el llit
015 anys
EM FAIG pipí al llit, I QUÈ?
El 95% dels casos es deu al son profund, a la de la bufeta o una immaduresa hormonal. Mullar el llit és inevitable per al 16% dels nens i nenes de 5 anys, el 11% dels de 7 anys, el 2,5% dels de 19 anys i l’1% dels adults. Des del servei de pediatria de Sant Joan de Déu es reclama respecte, comprensió i més “sortir de l’armari” perquè els pipís nocturns deixin de ser motiu de patiment.
“Ningú mulla el llit voluntàriament”, és la primera consigna del pediatre Santiago García-Tornel.
El control dels esfínters és en gran part voluntari i mentre es dorm no funciona. Només les alarmes que envia al cervell la bufeta urinària. I si aquest senyal falla un somni profund, o perquè la bufeta és més petita del que és habitual, o més activa, o perquè l’hormona responsable que l’orina es concentri de nit no funciona encara bé en el seu organisme, el seu amo no es aixecarà a solucionar-i despertarà mullat. “Aquestes són les causes en el 95 per cent dels casos”, assenyala el pediatre, encara que reconeix que el somni profund no hi ha hagut forma de mesurar-ho amb garanties.
Però el circuit del nen que mulla sol ser més complicat. “Vam provar amb una psicòloga i els calendaris lunars, fulls on apuntes si s’ha escapat o no. Provem la medicació i li va fatal, s’inflava. I també vam provar el clàssic d’aixecar a la nit diverses vegades, i què va”, enumera Noemí, mare d’un nen de deu anys. El medicament que va prendre, la desmopresina, augmenta la concentració de l’orina per la nit, aquest fenomen de concentració és una cosa natural a la majoria, però hi ha persones que per immaduresa o per altres motius no la concentren i acumulen tanta orina com de dia. “Ara sabem que té la bufeta petita i que amb el temps creixerà i cada vegada anirà a menys. I pren unes pastilles”.
A més, té els seus trucs. Va de colònies i es posa el bolquer dins del sac. Ningú el veu. Com també té problemes de dia i contínuament demana anar al bany – i no sempre el deixen a classe-, quan juga a futbol i arriba al vestuari acostuma a treure pantalons i calçotets junts i així no hi ha preguntes. Per si de cas.
Aquesta ocultació és un drama innecessari, segons denuncien els pediatres. “La majoria no té trastorns psicològics, però acabarà tenint-los”, assenyala García-Tornel. “És important desmitificar, i per això busquem adults que hagin patit aquest estigma, per a convertir-se en referents dels nens”, convida el pediatre de Sant Joan de Déu. Perquè sàpiguen que és el quelcom que es pot dir, perquè cada dia cinc milions de nens europeus menors de 15 anys s’aixequen mullats. “I molts temen adormir i es passen hores en alerta perquè no s’escapi”.
“Durant molts anys va ser desesperant, perquè ara hi ha Dodotis més eficaços, però en els meus temps tot es rentava a mà”, explica Pepe Carretero, pintor manxec de 48 anys que mullava el llit durant la seva adolescència i ha decidit donar la cara per acabar amb aquest dolorós tabú. “La matinada era un suplici, intentava mantenir-me despert perquè la meva mare s’enfadava. I no pots evitar-ho”. Recorda les limitacions: “Ni cases d’amics, ni vacances on algú pogués riure’s de mi. No sabia de ningú a qui li passés això. Era un secret gairebé familiar. Només ho sabien els meus oncles. I una nit vaig sentir com la meva mare ho comentava amb uns veïns. I vaig sortir corrent “.
Les reaccions dels pares són ara menys dures perquè hi ha més informació i més possibilitats de rebre ajuda, “però, per favor, no diguis noms, perquè es sentiria fatal”. Ho reclama la mare d’un nen de 13 anys que fa un descobrir que el seu fill tenia bufeta petita i per això mulla el llit. Fins als 6 anys li van treure importància. Després van començar amb medicació, alarmes elèctriques a la roba interior, un any de tractament psicològic. Cap resultat. Cada nit. “Un amic ens va aconsellar un especialista i li van fer proves. Efectivament, té la bufeta petita i molt activa, per això té contínuament sensació d’urgència i ha d’anar al bany cada dos per tres al llarg del dia”. La medicació li ha solucionat el dia. La nit ha millorat, però encara no s’ha arreglat. “Però el nen creix i també la seva bufeta”, explica la mare.
Tampoc ell coneix a altres nens a qui els passi el mateix, encara que en la seva classe segur que hi ha algun més. Per estadística.
“El millor ha estat saber què li passava. Li va tranquil·litzar molt, perquè sovint preguntava si ell era estrany”.
Enrere han quedat el refregar la llençol mullada per la cara, els liniments en els testicles, els insults, les coques i un llarg ritual d’horrors que la humanitat ha desenvolupat contra un problema totalment involuntari.
La Vanguardia 17/10/2010
Llibre per l’assetjament escolar
015 anys
SOS! Bullying, de Joaquina Barba
A SOS! Bullying, de la mà d’Aurora, una estudiant de quart d’ESO, ens apropem a una realitat cada vegada més freqüent als centres escolars, l’assetjament a les aules, i ens invita a fer una reflexió dels motius que fan que tant l’assetjador com la víctima i els observadors, actuen com ho fan.
Tanmateix, la lectura planteja qüestions que no hem de desestimar com ara, són els menors els únics culpables d’aquest fenomen? Com es pot acabar amb el bullying? Quins responsables haurien d’intervindre en l’extinció de l’assetjament escolar?
Per a entendre l’assetjament escolar
Joaquina Barba Plaza (Oliva, 1969) és mestra i ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil, com ara Sònia i els maquis, El braçalet de la princesa mora, Aixa, la xiqueta del desert, L’illa Oblidada i Cel obert
28ª setmana llibre en català
015 anys
Albert Pèlach: «Per uns 15 euros, un llibre et proporciona 25 hores d’oci»
La Setmana del Llibre en Català ha arribat aquest any amb novetats: se celebra en quatre seus, a l’estiu i coincidint amb la Diada. Albert Pèlach, el seu president, vol que aquest certamen es converteixi en «la Diada dels llibres en català».
-La primera edició va ser el 1983. ¿Ha canviat molt la festa i el perfil del lector?
-Sí, però el motiu d’aquest certamen -la promoció del llibre en català i donar a conèixer la riquesa del catàleg de llibres que tenim- és el mateix. La producció de llibres en català és molt apreciada, però és molt més petita que la de llibres en castellà. Una vegada a l’any mostrem la riquesa de la nostra vida editorial. En el que sí que ha evolucionat la setmana és en l’àmplia programació d’activitats que oferim.
-¿Quins destacaria?
-Els caps de setmana estan pensats per a la família, amb lectures dramatitzades i contacontes. Els divendres hi ha recitals de música, els dissabtes, cine, i els dos dies els Sopars literaris oberts a tothom, només s’ha de reservar. Proposem que el públic, a més de remenar llibres, també busqui les activitats que més li agradin.
-Moltes estan pensades per al públic infantil, ¿és el més difícil?
-La primera edició va ser el 1983. ¿Ha canviat molt la festa i el perfil del lector?
-Sí, però el motiu d’aquest certamen -la promoció del llibre en català i donar a conèixer la riquesa del catàleg de llibres que tenim- és el mateix. La producció de llibres en català és molt apreciada, però és molt més petita que la de llibres en castellà. Una vegada a l’any mostrem la riquesa de la nostra vida editorial. En el que sí que ha evolucionat la setmana és en l’àmplia programació d’activitats que oferim.
-¿Quins destacaria?
-Els caps de setmana estan pensats per a la família, amb lectures dramatitzades i contacontes. Els divendres hi ha recitals de música, els dissabtes, cine, i els dos dies els Sopars literaris oberts a tothom, només s’ha de reservar. Proposem que el públic, a més de remenar llibres, també busqui les activitats que més li agradin.
-Moltes estan pensades per al públic infantil, ¿és el més difícil?
-És el més agraït i el que cuidem especialment. El mercat català de llibres infantils i juvenils és molt important des de la normalització lingüística dels 80. El que és difícil és que es consolidi l’hàbit de lectura.
-¿Per què no llegeixen?
-L’índex de lectura segueix sent baix, però no ha disminuït amb els anys. Crec que és un fenomen cultural que depèn del que es veu a casa. Si hi ha llibres i es comenten articles de diaris o si es té tot el dia la tele posada. També hi ha molt abandonament escolar al batxillerat i aquest fet dificulta que es pugui generar el costum de la lectura.
-L’obligació genera rebuig.
-Sí. A vegades fem broma i diem que hauríem de prohibir la lectura. El professor no només l’ha d’imposar, sinó fer que n’agafin el gust. La literatura és una assignatura molt agraïda, segur que molt més que les matemàtiques.
-¿Com els motivaria?
-Els explicaria una història que els enganxés, la via oral és la que entra més fàcilment. Els llibres et porten a molts mons imaginaris i una mica de fantasia a la vida va bé.
-Els formats també canvien.
-Hi ha de tot i per a tots els públics: il·lustrats, de butxaca, edicions de luxe, de tapes dures…
-¿I per a totes les butxaques?
-Els llibres tenen un preu molt assequible i tenen una relació qualitat-preu molt elevada. Per 15 o 20 euros tens un producte que et dóna 25 hores d’oci.
-¿Què opina de l’eBook?
-L’utilitzo per a coses de feina, però prefereixo el llibre de sempre. Tot és compatible. La diferència entre el món real i el virtual no existeix, som la mateixa persona. Unes vegades ens agrada tocar i olorar i altres ens agraden les coses tecnològiques.
Parc de la Ciutadella. Altres espais a Sant Cugat, Lleida i Girona.
ERICA ASPAS BARCELONA: El Periódico; 16/09/2010
Canal TV juvenil
015 anys
EL CANAL 3XL ESTRENA ‘DOTZE+1’
El canal juvenil 3XL, que la televisió catalana va posar en marxa diumenge, estrena aquesta nit Dotze+1, la gran aposta de producció pròpia d’aquesta franja juvenil que comparteix espai amb el Super3. A Dotze+1 (22.00 h), que té una durada de quinze minuts, dotze joves d’entre 17 i 23 anys conversen sense embuts i d’una manera extremament directa amb un convidat, també jove, sobre un valor humà o social. Cadascun dels 26 convidats que hi haurà, a més de tenir una trajectòria personal o professional interessant, representa un valor, fins al punt que “simbolitza” el tema de cada un dels 26 capítols previstos.
Per exemple, el dia en què Jordi Évole és el convidat, s’aborda l’humor. Quan visita el programa el futbolista Gerard Piqué, es parla de la motivació. El dia que ve Xavi Piñol, invident, els joves parlen de la integració. I quan es convida Els Amics de les Arts, el tema del debat és l’amistat. Hi ha convidats que són coneguts per la majoria d’espectadors, però també hi participaran persones no tan famoses. Per exemple, Ariadna Capdevila, una jove amb síndrome de Down, és la convidada perfecta per abordar el tema de la confiança. I per parlar de la singularitat, el convidat és Neil Harbisson, un ciborg que hi veu en blanc i negre i que porta integrada al cos una càmera per percebre els colors mitjançant sons.
Els dotze joves, per la seva banda, no es coneixien abans del programa. Tenen personalitats, vides i aspiracions molt diferents i han estat escollits després d’un acurat procés de selecció, precisament, per aquestes diferències entre ells. Tot i que l’element central és una conversa debat, l’estètica del programa s’acosta més a un videoclip que als talk shows. A més, no hi ha filtres ni moderador. Per propiciar l’espontaneïtat de la conversa, els joves no saben qui és el convidat fins que entra al plató, de manera que no tenen temps de preparar-se cap pregunta.
AVUI. 22.09.10